Sabem que n’hi ha moltes, que cada festa, poble i ciutat compta amb una, dos o fins i tot més societats musicals. S’insisteix que representen el major moviment associatiu del País Valencià, que és el vertader eix vertebrador del territori perquè sota el paraigua de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) hi ha 550 bandes de música repartides de nord a sud del territori, de les quals un 30% són centenàries i el 3% sumen més de dos segles d’història. Malgrat tot, moltes d’aquestes agrupacions bandístiques no poden concretar una data de naixença. En alguns casos, es conserva un document que parla d’una actuació de la formació en una entrada mora o cristiana o en una cercavila, però el paper en el qual es diu el dia en què es va crear no es troba localitzat.
No se sap concretar quant de patrimoni musical i social s’ha perdut, sobretot durant els anys posteriors a la Guerra Civil. Només es té constància que la desaparició és nombrosa i que, actualment, als arxius de les societats musicals hi ha amagat un patrimoni molt valuós que s’ha conservat gràcies al voluntarisme dels arxivers però que eixe lligall no està a la mà, sinó ocult per la pols acumulada durant dècades.
El programa Música a la llum, que impulsa l’Institut Valencià de la Música junt amb la FSMCV i el patrocini de Bankia, duu tres anys entrant als magatzems de les bandes de música amb l’objectiu que els investigadors puguen fer un buidatge dels materials que es guarden rere els lligalls i les carpetes. S’han obert alguns calaixos i s’han descobert partitures que es tenien per perdudes, com és el cas de Recuerdos de una fiesta en el Alcázar, una peça de Salvador Giner catalogada com a desapareguda, ja que no s’hi conservava a la biblioteca dedicada al considerat patriarca de la música valenciana. L’única còpia d’aquest poema simfònic es troba a l’arxiu del Cercle Musical Primitiva d’Albaida. L’obra la va interpretar la formació d”El Gamell’ en el Certamen de Bandes de València en 1887 i va caure en l’oblit fins a 2010, quan la mateixa banda la va tornar a programar.
Durant aquestos anys “estem trobant autèntics tresors”, va indicar la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura, Marga Landete, durant la presentació aquest dimarts del I Congrés Internacional Música a la llum, que tindrà lloc del 13 al 15 de desembre a La Nau de la Universitat de València. La trobada acadèmica abordarà el paper dels arxius en les societats musicals, la fonografia i l’organologia; la col·laboració entre els arxius municipals i els bandístics, així com els privats i els públics; el context social; la documentació, protecció i recuperació dels materials, i el programa Música a la llum.
Entre els conferenciants que passaran pel congrés destaquen les intervencions del nord-americà Richard Scott, qui repassarà, amb una visió des dels Estats Units, el creixement internacional del món bandístic valencià i inaugurarà el simposi, i el director de la Banda Municipal de Barcelona i de Bilbao, José Rafael Pascual Vilaplana, qui farà un repàs a la literatura bandística des de Gabrielli fins a Johan de Meij en la clausura. Al llarg dels tres dies, Ramón Sobrino (Universitat d’Oviedo) tractarà el procés d’arranjament d’obres no originals per a banda; el compositor Bernardo Adam Ferrero parlarà sobre el repertori, els arxius i la bibliografia dels compositors valencians; André Granjo (Institut d’Etnomusicologia-Centre d’Estudis en Música i Dansa de Portugal) traslladarà la tasca arxivística al voltant de les bandes que es duu a terme al país lusità; el director Cristóbal Soler dissertarà sobre la interpretació actual en les instrumentacions de sarsuela de principis del segle XX prestant esment als casos de Chapí i Serrano; Salvador Astruells i Frederic Oriola abordaran el cas de Carlos Llorens i la composició per a orquestra i bandes de 1855, La batalla de Inkerman, i la responsable de l’arxiu de la Scala de Milà, Sabina Benelli, explicarà els reptes de mantindre un centre d’emmagatzematge com el del teatre d’òpera milanés.
Composicions oblidades
Dins del programa Música a la llum s’han efectuat diferents activitats de caràcter divulgatiu per a donar a conéixer les troballes que s’han descobert als arxius de les bandes durant aquestos tres anys. S’han fet concerts amb el repertori restaurat i s’han gravat dos discos amb les obres recuperades dels arxius de la bandes de música. Així, es mantenen registres de peces quasi desconegudes de José Espí Ulrich, com la Polonesa de concierto; la Rapsodia valenciana, d’Eduard López-Chavarri Marco; La dansà de Xàtiva, de Miquel Asensi Martón, i la Fantasía sobre el 2º y 3º movimiento de la ópera ‘Aurora’ del maestro Espí, de Julio Laporta Hellín.
Durant el congrés, la formació de la Unió Musical Centre Històric de València, la darrera banda que s’ha incorporat a la FSMCV, amb direcció de Vicente Gavarda, oferirà un concert amb un programa dedicat a Serrano, Izquierdo i Penella, mentre que el 9 de desembre la Jove Banda de la Federació, amb direcció de Saül Gómez, traslladarà al Teatre Serrano de Gandia la reestrena de peces recuperades durant aquestos últims mesos. Així, sobre el faristol es tornaran a posar partitures com Preludio, de Luis Torregrosa García (1871-1960); Hesperia, de Juan Martínez Bàguena (1897-1986); Fantasía para banda, de Mariano Pérez Sánchez (1866-1946), i el Tríptico, d’Emilio Valdés Perlasia (1912-1998). En la segona part, el clarinetista José Franc interpretarà el Concert valencià d’Andrés Valero-Castells i com a bis s’oferirà una peça de joventut de Manuel Palau, El pollo bien, un foxtrot signat amb pseudònim en els anys 20 per l’autor d’altres composicions un poc més conegudes, com són les seues tres simfonies: la Marxa burlesca, Concierto levantino i l’òpera Maror.
Obrir els arxius
Música a la llum està encapçalat per l’IVC i per la FSMCV i té la finalitat de catalogar i digitalitzar els arxius de les societats musicals valencianes centenàries. La tasca que duen a terme un equip de set persones i una xarxa de col·laboradors (membres de l’Associació Valenciana de Musicologia) té dues vessants. Per una banda, busca conéixer quin patrimoni s’amaga en els arxius de les bandes de música, com ara composicions, documents gràfics (fotografies i publicacions), instruments i altres materials com banderes i uniformes. Per una altra banda, la intenció és que les societats musicals òbriguen els arxius per a donar difusió al patrimoni “que és de tots”, van defensar tant el vicepresident de la federació, Remigi Morant, com el responsable de documentació i arxius de l’IVC, Jorge García.
Actualment, els musicòlegs estan elaborant les fitxes de 50 arxius bandístics i els investigadors estan treballant en dotze projectes però tot i que està previst que en 2019 es tanque una primera etapa, García va apuntar que el programa té una durada més llarga que quatre anys. Cal temps perquè s’òbriguen les portes i entren els investigadors, perquè “nosaltres volem la caixa que tenen amagada”, va dir el documentalista. Totes les bandes tenen un arxiver que manté el fons de manera més voluntarista que professional, encara que la feina que han fet fins ara aquestos responsables del repertori de les bandes és meritori i digne de ser reconegut. “Hi havia bandes on l’arxiver tenia algunes partitures en caixons de fruita, però també hi ha algunes en les quals es tenia cura de fins a l’últim detall”. Però Música a la llum “demana allò més complicat” i requereix de professionals que treballen en la recuperació del patrimoni musical dels valencians
El programa ha entrat des de 2016 fins a hui als arxius de la Societat Musical Santa Cecília de Teresa (l’Alt Palància); la Societat Musical Lira Castellonera, de Castelló de la Ribera (la Ribera Alta); la Societat Joventut Musical de Faura (el Camp de Morvedre); la Unión Musical Casinense, de Casinos (el Camp de Túria); el Casino Musical de Godella (l’Horta Nord); la Banda de Música Santa Cecília de Sant Mateu (el Baix Maestrat); la Corporació Musical de la Pobla de Vallbona (el Camp de Túria); la Familiar de Benisanó (el Camp de Túria); la Música Nova d’Alcoi (l’Alcoià); la Unió Musical de Muro (el Comtat); la Unió Musical Alqueriense (la Plana Baixa); la Sociedad Musical Santa Cecilia de Gátova (el Camp de Túria); la Banda Municipal d’Alacant (l’Alacantí); la Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera (la Ribera Baixa); la Unió Musical Quartell (el Camp de Morvedre); la Societat Lírica i Musical de Benissa (la Marina Alta); l’Agrupació Musical Cultural de Teulada (la Marina Alta); la Societat Unió Musical de Crevillent (el Baix Vinalopó); la Banda Primitiva de Llíria (el Camp de Túria); la Banda Militar de València; la Banda Municipal de Villena (l’Alt Vinalopó); la Sociedad Musical La Esperanza, de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí); el Cercle Musical Primitiva d’Albaida, el Gamell (la Vall d’Albaida); l’Agrupació Musical de Massarrojos (l’Horta); la Unión Musical de Soneja (l’Alt Palància); l’Artesana de Catarroja (l’Horta Sud); la Unión Musical de Sot de Ferrer (l’Alt Palància); l’Ateneu Musical del Port (l’Horta); l’Agrupació Musical La Lírica de Silla (l’Horta Sud), i la Joventut Musical Verge de l’Estrella de Gilet (el Camp de Morvedre).
De moment, s’ha posat la primera pedra però encara queda molt a descobrir. “S’ha perdut moltíssim de patrimoni”, van lamentar Morant i García però queden coses per traure a la llum. Per exemple, ara se sap que al monestir de Sant Miquel dels Reis van estar empresonats durant la Guerra Civil i la dictadura músics i compositors. “Hi havia una banda de 140 músics que feien prop de 20 concerts a l’any”, va indicar el vicepresident de la FSMCV. Per tant, és probable que es composaren peces i es feren arranjaments; però, on estan? Caldrà obrir les portes de les societats musicals per a recuperar la història i compartir eixe patrimoni més que centenari, van demanar els dos directors del Congrés Música a la llum.
