La consellera de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha tancat aquest dimecres en la reunió de la Mesa General de la Funció Pública Valenciana el tràmit de negociació amb els sindicats per a l’aprovació de la nova llei que regularà les relacions laborals de la Generalitat amb la seua plantilla i en la qual es preveu l’exempció del requisit lingüístic per a l’àmbit sanitari si entra en col·lisió amb el dret a la salut.
Així ho ha assenyalat la consellera, que ha avançat que la nova llei inclou l’obligació que almenys el 50% dels llocs de cada oferta pública d’ocupació de la Generalitat i el seu sector instrumental siguen d’accés lliure mitjançant concurs-oposició; limita al 20% el nombre de places que podran ser oferides en promoció interna, i regula el grau de coneixement del valencià que hauran de demostrar els candidats a treballar en l’Administració de la Generalitat.
L’avantprojecte preveu que el grau de coneixement del valencià siga desenvolupat mitjançant un reglament que haurà d’estar aprovat al cap de sis mesos de l’entrada en vigor de la llei. Si en el termini d’un any aquest reglament no està aprovat, als aspirants als grups A1, A2 i B se’ls exigirà el certificat C1 (equivalent a l’antic Grau Mitjà) mentre que els opositors als grups C1 i C2 necessitaran els certificats B2 i B1 respectivament (equivalents al Grau Elemental). Per a les agrupacions professionals funcionarials s’exigirà l’acreditació del nivell A2 (equivalent al Grau Oral).
La llei preveu l’excepció “per a l’àmbit sanitari”, ja que, segons Bravo: “L’exigència del requisit mai ha d’entrar en col·lisió amb el dret a la salut i, per tant, si aquesta exigència produeix una disfunció en el funcionament del sector públic sanitari, prioritzarem sempre el servei públic sobre l’exigència de la capacitació”.
Sobre aquesta qüestió, els sindicats han mostrat discrepàncies. Des d’UGT, Luis Lozano ha criticat que l’Administració “impose” el nivell de valencià per a cada lloc si no hi ha acord en el reglament. A parer seu, abans que el valencià, “el primer objectiu ha de ser salvaguardar el servei públic”, per la qual cosa ha avisat que no donarar suport a la llei si això no es modifica. En aquest i en altres punts de l’acord “no renuncien” a recaptar suports en el tràmit parlamentari.
També el CSIF ha rebutjat el que considera una “imposició” del requisit del lingüístic i ha demanat que el nivell de valencià siga un mèrit per a l’accés i provisió d’ocupació pública. Per la seua banda, Soledad Fernández, de l’àrea pública de CCOO PV, sí que s’ha mostrat partidària de l’acord i de l’exempció. “No volem que un requisit de l’idioma faça que no tingues gent especialitzada en medicina”, una àrea on hi ha “molt dèficit”, ha puntualitzat.
No obstant això, el secretari d’acció sindical d’Intersindical Valenciana, Rafa Reig, ha criticat que la futura llei “no garanteix els drets lingüístics de la persona que parla en valencià perquè ho deixa subjecte al desenvolupament d’un reglament de resultat incert i que és molt fàcil de canviar; una llei, no tant”. Al seu entendre no es justifiquen les exempcions: “L’obligació de l’Administració és fer el possible per a garantir el dret a l’assistència sanitària i el dret dels qui volen ser atesos en valencià. No es tracta de contraposar dos drets sinó de traure dos avanços”.
L’aprovació de la nova Llei de Funció Pública, una carrera contra el calendari
El passat 25 d’octubre, Bravo va ser preguntada per la diputada de Podem Cristina Cabedo sobre quan arribarà el text a les Corts perquè tinga lloc el seu debat i posterior aprovació. La titular de Justícia no va donar cap data concreta però va asseverar que pensa complir amb el compromís i que aquesta llei arribarà al parlament valencià “abans que finalitze l’any”. Això, però, no suposa la necessària aprovació de la llei, atés que l’activitat parlamentària des del 31 d’octubre i fins a finals d’any se centrarà en el debat del projecte de llei de Pressupost de la Generalitat de 2019.
A més, la Llei de Funció Pública tampoc no es podrà tramitar durant el mes de gener perquè és un mes inhàbil igual que ho és agost. La responsable de Justícia, per tant, haurà de treballar contrarellotge per a passar de les promeses als fets perquè els llargs processos burocràtics i administratius fan pràcticament impossible que estiga aprovada abans del mes de març, moment en què les Corts es dissolen a causa de la convocatòria d’eleccions prevista per a maig.
Així, una vegada tancades les negociacions en la Mesa General de Negociació de la Funció Pública, el document haurà de passar per l’Advocacia de la Generalitat i per la Direcció General de Pressupostos. Posteriorment, aquest text s’hauria d’enviar al Consell Jurídic Consultiu i al Comité Econòmic i Social i amb l’informe preceptiu dels dos organismes estatutaris, que disposarien d’un mes per a elaborar-los, el ple del Consell podria ja ratificar l’avantprojecte com un projecte de llei. En aquest moment el text estaria en disposició d’arribar per fi a les Corts.
