Una jutgessa atribueix a la Creu dels Caiguts de Callosa de Segura, erigida després de la Guerra Civil espanyola, una “significació marcadament política”, perquè es va alçar en memòria d’uns veïns pertanyents al bàndol franquista, i considera que es trobava en una plaça d’ús públic. Així consta en una sentència dictada pel jutjat contenciós administratiu número 1 d’Elx, que desestima un recurs de la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu contra un acord del ple municipal. Aquest acord desestimava una proposta del grup municipal popular que demanava la conservació del monument de la creu al costat de la porta de l’església arxiprestal de Sant Martí.
En la seua demanda, la plataforma pretenia que s’anul·lara aquest acord en considerar que vulnerava el dret fonamental a la llibertat religiosa i que el consistori no tenia la competència i legitimació per a dictar aquest tipus de resolució perquè, segons aquesta entitat, el monument se situa en sòl privat.
Referent a això, el jutjat sosté que la plataforma “no ha acreditat” mitjançant documentació que la creu estiguera en una zona privada, per la qual cosa “ha d’entendre’s” que “es troba en una plaça d’ús i domini públic”. “El fet que el monument controvertit es trobe en una plaça pública resol els dubtes sobre la competència i legitimació de l’Ajuntament demandat per a dictar la resolució que es recorre”, afirma la sentència, que condemna en costos la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu. La sentència no és ferma i es pot recórrer.
A més, exposa que la resolució de retirar aquest monument en virtut de la Llei de Memòria Històrica va ser acordada en ple, “òrgan de la màxima representació política dels ciutadans (…)”. Això, continua la sentència, legitima el consistori per a prendre aquesta decisió, “com s’ha sognificat reiteradament per aquest jutjat”.
La jutgessa també considera que la plataforma no aporta “arguments sustentats en fets dels quals es poguera extraure la intencionalitat” de l’Ajuntament de “eliminar les manifestacions de la fe catòlica”. Assenyala que, “a pocs metres del monument (…), es troba l’Església de Sant Martí, lloc de culte idoni per a expressar la seua fe i experimentar plenament la llibertat religiosa tots aquells fidels que professen la religió catòlica i als quals la Creu controvertida representa tan sols en part”.
En aquest punt, la jutgessa manté que, “en tractar-se d’un monument erigit en honor i memòria d’uns veïns pertanyents a la facció que va resultar vencedora en la Guerra Civil espanyola, ha d’atribuir-se-li una significació marcadament política, amb una finalitat diferent de l’estricta manifestació de la fe catòlica”. “I, en conseqüència, no representa tots els que professen aquesta fe, malgrat tindre el símbol cristià de la creu”, subratlla. Per això, considera que no s’ha vulnerat el dret a la llibertat religiosa i de culte, desestima el recurs de la plataforma i confirma que la resolució de l’Ajuntament s’ajusta a dret.
La Creu dels Caiguts de Callosa de Segura es va retirar el gener passat després de l’aprovació d’una moció en ple en 2017. Amb la inscripció de José Antonio Primo de Rivera presente, aquest monument va ser alçat en la dècada de 1940, després de la Guerra Civil, per a retre homenatge als callosins que van perdre la vida durant aquest conflicte i que eren del bàndol que va guanyar la contesa. No obstant això, la placa amb la inscripció de Primo de Rivera i el símbol de la Falange Española van ser retirades per la parròquia en setembre de 2016, quedant únicament el llistat amb el nom dels callosins morts.
