Des que el PPCV està en l’oposició, part del seu discurs s’ha centrat a denunciar el que ells anomenen el “procés de catalanització de la Comunitat Valenciana” que, suposadament, desplega el govern del Botànic. No hi ha sessió plenària en què la seua líder, Isabel Bonig, no alimente aquest fantasma. També Ciutadans s’ha sumat a aquesta estratègia en vista que les eleccions valencianes estan cada vegada més a prop i que pot usurpar als populars part de l’electorat que comparteix aquesta visió.
En la sessió de control al president de la Generalitat, Ximo Puig, aquest dijous a les Corts, tant Bonig com la portaveu de la formació taronja, Mari Carmen Sánchez, van fer de nou al·lusió a aquest tema, en concret al de les subvencions que algunes entitats reben per part del Consell. Sánchez va criticar “l’increment” significatiu a “entitats catalanes”, com ara Escola Valenciana, Acció Cultural i la Fundació Sambori. Totes elles, entitats amb seu social al País Valencià.
La formació conservadora, però, va portar aquest dijous el debat, també, als passadissos de les Corts. Així, els diputats José Luis Santamaría i Jorge Bellver –aquest últim un dels grans adalils del secessionisme lingüístic del PPCV– van improvisar una roda de premsa al jardí de les Corts acompanyats del president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, una mena d’acte en què els parlamentaris del PPCV buscaven mostrar el seu suport a l’entitat que, malgrat que intenten revestir d’autoritat acadèmica, no compta amb cap reconeixement estatutari ni legal en matèria lingüística. Esteve va denunciar que, a hores d’ara, la seua entitat, amb 140 anys de vida –però amb dues etapes ideològiques clarament diferenciades–, no està rebent cap tipus d’ajuda econòmica i està “sent discriminada” tant per part de la Diputació de València com de l’Ajuntament de València.
A més, assegura que Puig s’ha negat a rebre’ls al Palau. “No ho entenem encara perquè el president va dir en la seua presa de possessió que volia ser el president de tots els valencians i exercir una presidència plural, oberta. Vulguen o no, Lo Rat Penat és cultura, costum i treballa per la llengua valenciana”, va manifestar Esteve, mandatari d’una institució contrària a l’estatutària Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Per tal de canviar aquesta situació, Santamaría i Bellver van anunciar una bateria d’esmenes als pressupostos perquè part de la partida que es destina a l’Acadèmia Valenciana de la llengua (AVL) es detraga per a finançar Lo Rat Penat, entre d’altres organismes. “Proposem una ajuda de 80.000 euros per a Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i altres 40.000 per a Cardona Vives. Açò és necessari perquè el govern valencià es dedica a regar amb diners públics associacions que defensen el català i oblida associacions centenàries i deganes de la nostra terra”, va explicar Santamaría. També demanaran que, dins de la direcció general de Responsabilitat Social, en Presidència de la Generalitat, s’establisquen convenis amb Lo Rat Penat i amb la Cardona Vives de Castelló.
No subvencionar qui “atempta contra l’ordenament jurídic”
D’altra banda, Santamaría i Bellver també van anunciar que proposaran la modificació tant de la Llei d’Hisenda, del Sector Públic i de Subvencions com la Llei de Règim Local perquè cap “entitat o associació que perseguisca fins contraris a l’ordenament jurídic puguen rebre subvencions públiques”.
“Estem en un moment convuls a Espanya i és el moment de marcar distàncies, d’alçar un mur perquè no es repetisquen situacions que s’estan produint en altres comunitats. No podem fomentar amb diners públics determinades posicions”, va advertir Bellver. Així mateix, va assenyalar que qualsevol pot defensar una posició ideològica, cosa que no entren a jutjar, però “no es poden rebre diners públics” si es persegueixen finalitats contràries a l’ordenament jurídic.
És a dir, d’alguna manera Bellver i Santamaría volen recuperar l’essència de la derogada de Llei de Senyes d’Identitat aprovada sota el mandat del PPCV, segons la qual sols podien demanar subvencions entitats que compliren amb el ‘cànon de valencianitat’ que marquen els populars. Amb aquesta norma, per exemple, quedaven fora de les ajudes públiques entitats que empraren el terme País Valencià.
