La Fiscalia sustenta el relat de les víctimes del metro sobre la responsabilitat dels exdirectius de FGV

El ministeri públic demana 3 anys i 7 mesos de presó per a Marisa Gracia i 7 responsables més de Ferrocarrils i l'AVM3J eleva la petició a 4 anys
/ València
21 novembre 2018 01:00h

Les persones que agafen el 'trenet' de Llíria coneixen molt bé la corba d'abans de l'estació de Jesús. El metro entra a València per Beniferri i s'endinsa sota terra cap a la ciutat. Si vas dret, t'has d'agafar ben fort, siga quina siga la velocitat. No sembla que ho tingueren en compte durant molts anys els responsables de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i el 3 de juliol de 2006 el tren articulat núm. 2068 descarrilava i bolcava sobre la via, alhora que anava perdent els seus passatgers per les finestres dels vagons quan se soltaven els vidres, en contra de totes les mesures de seguretat.

Van ser 43 morts i 47 malferides les víctimes d'aquell accident que fins dotze anys després no han trobat justícia, per culpa dels repetits arxivaments de la causa judicial contra els directius de l'empresa pública FGV. La pressió popular i l'empeny de la Fiscalia ho han aconseguit. El fiscal demana tres anys i set mesos de presó per a huit exdirectius de FGV, incloent-hi l'exgerent Marisa Gracia, per 43 delictes d'homicidi per imprudència professional, en considerar-los responsables com a membres del Comité de Seguretat de FGV.

Tres mil euros costava el sistema de frenada automàtica, deien els experts en el moment del sinistre. Però aquell dia el govern valencià estava en una altra cosa. En cinc dies arribava el Papa a València. Aquesta segona visita històrica va omplir l'agenda del Consell i va buidar les arques públiques, com consta en l'informe de la Guàrdia Civil que investiga judicialment aquest esdeveniment. Almenys 14 milions d'euros es gastarien en urinaris, publicitat i motxilles. Però s'ha sabut que en van ser més… S'havia d'apartar l'atenció de l'accident del metro per a no aigualir la festa.

Aquell 3 de juliol feia calor. "Accident a l'estació de Jesús". Aquestes eren les primeres curtes paraules que arribaven a unes redaccions de diaris minvades per les vacances. Van recórrer als becaris, que acabaven d'arribar aquell dia i que van complir amb la seua feina fins a la matinada. Policia i bombers havien acordonat la boca del metro a Jesús. Eixia fum i agents carregant amb ferits, fins que ja només eixien amb bosses que van acabar a l'Institut de Medicina Legal de València, on tot el cos de metges i auxiliars forenses van treballar de valent per a identificar les 47 víctimes totalment destrossades per l'arrossegament dels vagons damunt les vies.

El Jutjat d'Instrucció número 21 de València, en funcions de guàrdia, es va fer càrrec del cas. Molt aviat va concloure que la causa de l'accident va ser l'excessiva velocitat i que el culpable era el maquinista, mort també en l'accident. La Generalitat, responsable de FGV, va oferir indemnitzacions de forma immediata i sense esperar ni tan sols els esdeveniments del procés judicial. Advocats de les famílies de les víctimes encara es fan creus perquè mai no havien vist indemnitzacions tan altes. Es pretenia que les víctimes desistiren de reclamar davant del jutjat. Però els familiars no es van conformar i van demanar justícia. Cada 3 de juliol, un grup de persones, cada vegada més nombrós, es manifestava pacíficament i silenciosament a la plaça de la Mare de Déu, davant del Palau de la Generalitat, perquè les rebera el president de tots els valencians, per a demanar justícia. El govern del PPCV mai no els va rebre.

De què s'acusa els exdirectius?

Malgrat tot, la justícia seguia fent camí. Ni fiscals ni acusacions particulars ni l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol es van acovardir. Fins a tres vegades la jutgessa va tancar el cas. Va ser a la quarta quan l'Audiència de València va obligar-la a reobrir-lo, ara fa uns mesos, com ella mateixa reconeix en la interlocutòria de processament de l'equip directiu de FGV. Els entrebancs no acabarien fins al darrer minut, quan fa unes setmanes la jutgessa va denegar prorrogar el termini perquè les acusacions presentaren els seus escrits, donat el caràcter de causa especial que té aquest procés.

Definitivament, aquest dimarts el ministeri fiscal va presentar al Jutjat d'Instrucció número 21 de València el seu escrit de qualificacions provisionals per l'accident de la Línia 1 de Metrovalencia, demanant tres anys i set mesos de presó més la responsabilitat civil per a l'exgerent de FGV en el moment del sinistre, Marisa Gracia, i per a cadascun dels set exdirectius amb responsabilitats en aquella data: Manuel Sansano, director d'Operacions; Juan José Gimeno, responsable d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació; Luis Miguel Domingo Alepuz, cap de Tallers de València Sud; Sebastián Argente, cap de la Línia 1; Vicente Contreras, director adjunt de l'Explotació; Francisco García, director tècnic i membre del Comité de Seguretat, i Francisco Orts, responsable d'estudis i projectes. A més, demana la responsabilitat civil directa de la companyia d'assegurances Zurich i de FGV com a responsable civil subsidiari.

Per a la Fiscalia, els fets investigats constitueixen un delicte contra els drets dels treballadors en la seua modalitat de seguretat i higiene en el treball, 43 delictes d'homicidi per imprudència greu professional i 37 delictes de lesions per imprudència greu professional. A tots ells els demana, a més, inhabilitació especial. Concretament, en el cas de Gracia, per a l'exercici de càrrec directiu en empresa pública o privada durant cinc anys i sis mesos, i per als altres set exdirectius, el mateix període, encara que en aquestos últims ho és per a l'exercici de professió relacionada amb el ram del transport de viatgers.

Com a membres del Comité de Seguretat, el fiscal considera que els acusats havien de conéixer les "deficiències de seguretat" que van donar peu a l'accident: la tancada corba, la falta d'implementació de mesures de seguretat, les deficiències de material rodant, les deficiències en la selecció i formació de personal per a fer la feina de maquinista i la "inexistència d'un pla de prevenció de riscos laborals que neutralitzara els riscos de velocitat, descarrilament i bolcat dels trens de la Línia 1". Els acusa tots de ser conscients dels riscos per a la seguretat dels treballadors i dels viatgers.

En primer lloc, assenyala que aquestos directius coneixien els problemes i les queixes de funcionament del sistema de frenada automàtica puntual (FAP) i que es qüestionava la insuficiència d'aquest sistema de frenada en la Línia 1 i la petició de balises prèvies. Es van canviar els bogis, rodes i eixos sense consultar al fabricant si eren adients. Les finestres del tren van ser modificades sense canviar la goma i el sistema de fixació, sense consultar tampoc el fabricant. Aquesta és una de les causes del fet que les finestres no actuaren com a mesura de protecció. Els vidres van caure i els passatgers van ser succionats per les finestres quan va bolcar el vagó. La descripció de la fiscal d'aquest moment és especialment dura i dóna idea del que es pot arribar a sentir després de treballar en un procés com aquest.

Algunes acusacions, com l'exercida per l'advocat Julio Sánchez, van lluitar des d'un primer moment per a fer palés el risc de l'excessiva velocitat, que constava en tots els informes detectada pel sistema FAP. Malgrat això, va ser omés per FGV, que no va desenvolupar "cap acció preventiva" ni tampoc va "implementar els controls eficients per a minimitzar els possibles riscos".

La direcció de FGV era conscient dels excessos de velocitat, que eren "habitualment incentivats per la direcció" amb la pressió de "complir els horaris". Tampoc es va auditar el sistema d'eurobalises ni es va dissenyar un sistema de seguretat específic. La inexistència d'una balisa que frenara el tren, la falta de garantia de velocitat màxima dins el túnel, l'escassa formació del maquinista i la inexistència d'un sistema de Gestió de la Seguretat són altres arguments en contra dels acusats.

Les víctimes demanen quatre anys de presó

Les víctimes del metro demanaran en el seu escrit d'acusació quatre anys de presó per als 8 exdirectius de FGV. La qualificació anirà "en la mateixa línia" de l'escrit del ministeri fiscal, conegut aquest dimarts.

La presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), Rosa Garrote, ha assenyalat que els punts que recull la Fiscalia són "els mateixos" que defensen des del principi en l'entitat i que resumeix que la responsabilitat de l'accident "no pot quedar en l'última baula de la cadena, ha d'arribar als qui prenen les decisions". Així ho ha manifestat aquest dimarts Garrote en declaracions a Europa Press.

Garrote ha desgranat els punts que denuncien des de l'accident, com que FGV "no tenia les mesures de seguretat necessàries", ja que en la L1 de Metrovalencia no estava instal·lada la balisa en la corba "malgrat les denúncies dels sindicats". Així mateix, ha reiterat la "crítica" a la fixació de les finestres i vidres del vagó sinistrat, que va ser "molt important" perquè es produïra "un gran nombre de morts" i ha denunciat la falta d'una política de prevenció a FGV. "Hi havia una mala programació de la balisa en la recta, perquè la velocitat màxima era de 60km/h, però la balisa estava programada a 73km/h, amb marge deu quilòmetres, per la qual cosa es podia passar per eixa recta a 83km/h en una zona de 60", ha puntualitzat.

La presidenta de l'AVM3J també ha assenyalat que en la corba "no hi havia res" que protegira la velocitat i ha criticat la "mala praxi" en prevenció de risc i la "mala gestió" de FGV, així com la "responsabilitat" dels seus exdirectius. En aquesta línia, Garrote ha celebrat que l'escrit de qualificacions presentat pel ministeri fiscal assenyala "de forma molt directa" la responsabilitat dels exdirectius, per la qual cosa ho valoren "molt favorablement", al mateix temps que consideren que és "molt complet" i "supleix la manca" de la interlocutòria de la jutgessa d'Instrucció, que va acordar els processaments "vinculada" a l'ordre de l'Audiència de reobrir el cas, malgrat sostindre que els directius "ho van fer tot bé" i que no hi havia incompliment de la normativa.

next