Aquest dijous es vota al Parlament Europeu quins seran els trams ferroviaris prioritaris que conformaran la xarxa transeuropea de transports i que, per tant, rebran subvencions europees. Aquesta és la xarxa ferroviària que uneix els diversos punts estratègics d’Europa per a facilitar el trajecte de mercaderies i persones. La xarxa està actualment en revisió per al període 2021-2027 i, per ara, exclou del pla un tram cabdal per a l’economia valenciana.
En la previsió inicial feta per Europa es preveu només una part de l’eix Cantàbric-Mediterrani i deixa fora de les prioritats europees la part del corredor que uneix Saragossa i Sagunt, passant per Terol. Així, el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el seu homòleg aragonés, Javier Lambán, es van reunir aquest dilluns a Brussel·les amb la comissària europea de Transports, Violeta Bulc, com a últim intent per a aconseguir que la connexió entre Saragossa i Sagunt es cole en els plans europeus d’infraestructures prioritàries.
Les converses sembla que han sorgit efecte i Bulc ha obert una porta a l’esperança. La comissària va explicar que les negociacions encara no estan tancades i considera que hi ha una oportunitat perquè el tram reclamat pels dos presidents autonòmics s’incloga en el Mecanisme Connectar Europa.
Amb aquest pla, la Unió Europea posa en joc 42.300 milions d’euros en ajudes, dels quals 30.600 milions es destinen a transport. Si s’inclou el tram Sagunt-Saragossa, el govern espanyol podrà presentar a Brussel·les un pla de modernització i millora del tram i finançar una part important amb fons europeus.
Bulc va agrair a ambdues autonomies que hagen unit esforços en pro d’aquesta infraestructura, que, segons va indicar, s’alinea amb les prioritats de Brussel·les. Així, es va mostrar “positiva”, va apuntar que “la comissió prendrà aquesta proposta molt seriosament” i va assenyalar que, segons té entés, “hi ha una bona oportunitat que siga afegida”.
La comissària, però, no va donar res per segur i va demanar utilitzar els fons europeus amb intel·ligència perquè són limitats. No obstant això, va demanar el suport dels presidents i de la resta d’assistents per a tractar de fer que la votació siga favorable als interessos dels valencians i aragonesos. En aquest sentit, la comissària va explicar que per a la Unió Europea és fonamental connectar bé els ports amb la indústria perquè puguen operar bé. També va destacar que sense una xarxa ferroviària ben connectada amb els ports el transport de les mercaderies s’ha de fer per carretera, cosa que augmenta considerablement la contaminació.
Front comú País Valencià-Aragó
Davant d’aquesta exclusió s’ha format un front comú País Valencià-Aragó que ha portat els dos presidents i una delegació empresarial i sindical a Brussel·les per a intentar fer canviar d’opinió els europarlamentaris. Aquesta unió es va materialitzar a València amb una gran manifestació en defensa de la infraestructura el passat 7 d’octubre.
Els arguments que van exposar els dos presidents van ser clars: el corredor Cantàbric-Mediterrani –amb el tram Sagunt-Saragossa inclòs– concentra el 22% de la població de l’estat espanyol, el 22% del PIB total, el 30% del PIB industrial i el 22% de l’ocupació total de l’Estat. A més, aglutina el 28% de les exportacions de béns i el 25% del tràfic portuari total de mercaderies.
Així, durant la seua intervenció, Puig va destacar l’impacte socioeconòmic d’aquest eix ferroviari i va assegurar que les modificacions presentades en forma d’esmenes per part dels eurodiputats socialistes “encaixen amb els objectius del Mecanisme Connectar Europa i creen sinergies amb altres polítiques de la Comissió”. De fet, el president va destacar que si els territoris que travessa l’eix Cantàbric-Mediterrani foren un país, “seria el tretzé en importància de la Unió Europea en PIB i població”.
En el mateix sentit es va pronunciar el president aragonés, qui va destacar la rellevància que té el Port de València per al bon funcionament del parc logístic de Saragossa. Ambdós presidents van posar de manifest la importància de la connexió, especialment pel que fa a les exportacions de vehicles. En clara referència als problemes de Ford, els presidents van reivindicar la necessitat de facilitar la tasca a les empreses exportadores.
Un dels punts forts de l’argumentari dels dos presidents són els efectes positius que l’eix ferroviari tindrà en el medi ambient. I és que en 2015 es va determinar que les deficiències en el Corredor Cantàbric obliguen els trens a prendre un recorregut alternatiu que suposa prop de 365.000 quilòmetres addicionals de trajecte, amb les conseqüents emissions de CO2 afegides.
Aquestes “són magnituds amb efectes que dinamiten la competitivitat, disminueixen la creació d’ocupació i deterioren la sostenibilitat”, va sentenciar el president. En aquest sentit, Puig va insistir que el corredor Cantàbric connecta també amb el Port de València, una infraestructura clau en les relacions amb els països asiàtics, amb els quals la Comissió Europea desenvolupa acords comercials.
A l’acte també van assistir representants empresarials i sindicals del País Valencià i Aragó que van reiterar la importància de la infraestructura. Per exemple, el president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, Salvador Navarro, va insistir que el projecte servirà per a augmentar la competitivitat empresarial, incrementar l’activitat econòmica i cohesionar els territoris. A l’acte també van assistir els dirigents sindicals Arturo León (CCOO PV) i Ismael Sáez (UGT PV) i les eurodiputades Inmaculada Rodríguez-Piñero i Inés Ayala, a més d’altres agents socials aragonesos.
