El programa de promoció de la música per a banda creada per compositors valencians de la Diputació de València va presentar aquest dijous la seua 40a edició a la Beneficència de València. Aquest 2019, per primera vegada en quatre dècades de Retrobem, la corporació publicarà la partitura d’una compositora, Amparo Edo, qui, junt amb altres quatre compositors, completa el conjunt d’obres que edita l’àrea de Cultura i que reparteix entre les societats musicals valencianes que, seguint les pautes del projecte de divulgació musical de la Diputació, interpreten durant un concert.
El Retrobem (la nostra música) va ser un dels primers programes musicals –l’any vinent compleix 40 anys– que va impulsar l’àrea de Cultura de la Diputació de València junt amb el Certamen Provincial de Bandes de Música, que en 2019 arriba a la 42a edició. Aquest dijous es va donar el primer tret d’eixida a l’envit bandístic de la Diputació amb la presentació de les obres obligades –que encara són provisionals–, on també es va mostrar el disc amb les gravacions de les agrupacions musicals que van guanyar al Certamen de Bandes de Música de la Diputació de València en l’edició de 2017 i es va donar a conéixer la nova imatge gràfica, a càrrec de la dissenyadora Juliane Petri, de la campanya del Retrobem. Així mateix, com a novetat, el responsable de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, va destacar la publicació de l’obra d’una compositora valenciana.
L’any 2019 el programa de promoció dels autors valencians compleix quatre dècades, motiu pel qual es va plantejar fer una valoració de la trajectòria. Així, l’àrea de Cultura que encapçala el diputat Xavier Rius va demanar al director Vicent Soler, un dels assessors musicals de la corporació, un estudi de les publicacions i repertoris que s’han interpretat durant el Retrobem. La situació, segons apuntaven fonts de la Diputació, és que “és un cercle d’homes”. El proper any es trencarà aquesta absència però des de la Diputació asseguren que s’ha posat en marxa una iniciativa per a “facilitar la composició entre les dones”. Per això, s’està treballant en l’organització d’un curs d’especialització en composició i tècniques de direcció “exclusiu per a dones” que tindria lloc al MuVIM durant la primavera impartit per Mercedes Padilla.
“Ens agradaria dir que, de les cinc publicacions, la meitat foren de dones compositores, però no n’hi ha”, afirmen. Així, asseguren que l’àrea de Cultura “està fent esforços” per a incentivar la composició femenina i que, per això, s’està tancant el curs, “que serà una prova pilot” perquè les estudiants de composició i direcció “acaben de formar-se”, expliquen des de l’entorn del diputat. El Retrobem està orientat a difondre l’obra publicada per la corporació dels compositors valencians mitjançant una sèrie de concerts a càrrec de les societats musicals que hi vulguen participar. La Diputació de València xifra en prop de 330 les bandes de música que estan en actiu a la demarcació. En 2018, la campanya va comptar amb un pressupost per a subvencions de concerts de 733.400 euros, una quantitat que va permetre realitzar 770 concerts. Per al proper any, l’àrea de Cultura ha assignat 550.000 euros anuals per a la compra d’instruments entre les societats musicals.
L’acte d’aquest dijous va servir per a presentar el conjunt de les cinc partitures impreses i preparades per a oferir-les a les bandes de música que vulguen participar en el programa en 2019. També es va mostrar el nou disc amb les gravacions de les agrupacions musicals guanyadores en l’edició de 2017 del Certamen de Bandes de Música de la Diputació de València. En aquest sentit, el cap del servei de Cultura de la corporació, Josep Vidal, va indicar que en breu està previst fer pública la convocatòria de 2019.
Obres obligades de 2019
La secció especial de la 42a edició del Certamen de Bandes de Música de la Diputació de València comptaria com a obra obligada amb 1889 La Filharmònica, de José Salvador González Moreno; la secció primera, amb Els quatre genets de l’apocalipsi, d’Hugo Chinesta; la segona secció, amb el Díptic Simfònic, de Salvador Chuliá Hernández; la secció tercera, amb Via Augusta, de José María García Montalt, i la secció quarta, amb Sait, de Rafael Giner Estruch. Això no obstant, el llistat de composicions triades per l’organització és encara provisional.
Un 10% d’IVA, com Portugal
La intenció de l’àrea de Cultura és fer de la reivindicació de la rebaixa de l’IVA per la compra d’instrument un afer valencià. Aquesta tardor Compromís va dur al ple de la corporació la proposta de demanar al Congrés una baixada de l’impost del 21% fins al 10%, el mateix que paguen a Portugal per l’adquisició d’instruments musicals. La declaració institucional va rebre el suport de tots els grups i ara s’està treballant per a fer arribar a Madrid al voltant de desembre una Proposició No de Llei (PNL) que reculla la demanda que “afectaria milers de músics”.
En el cas que l’executiu de Pedro Sánchez prorrogue els Pressupostos Generals de l’Estat i la PNL no prospere a causa de l’absència d’una nova llei pressupostària per a 2019, des de la Diputació veuen amb bons ulls fer de la demanda “una iniciativa valenciana”, ja que al País Valencià s’ubiquen el 50% de les societats musicals de tot l’Estat. De moment, la reivindicació ha de ser “una mesura de pressió política” per a fer veure a la resta de partits al Congrés que la baixada de l’IVA al 10% “no suposaria una desfeta econòmica”, i més quan a Portugal el gravamen impositiu per la compra d’instruments està en el 10%.
Suport a Llíria
Si ja el passat mes d’octubre les Corts Valencianes aprovaven una declaració institucional on proclamaven Llíria com a Ciutat Valenciana de la Música, la població del Camp de Túria vol aconseguir que la UNESCO la nomene Ciutat Creativa Musical, un títol conformat per més de 180 poblacions d’arreu del món distingides per ser capdavanteres en alguna activitat de manera creativa.
Està previst que en 2019 Llíria aculla un acte on anuncie la seua candidatura de manera oficial. Per això, des de la Diputació de València s’està treballant per a donar suport a la iniciativa de la ciutat edetana en un concert amb músics vinguts de fora del territori valencià per a posar el granet d’arena en l’objectiu del municipi que aspira a furtar-li el títol a Sevilla, qui actualment ostenta aquest nomenament de la UNESCO. Tanmateix, la declaració patrimonial implica que les ciutats sostinguen en el temps les activitats creatives per les quals han sigut distingides i, segons apunten des de la corporació, sembla que acabarà perdent el distintiu i Llíria podria aprofitar l’avinentesa. Al País Valencià, Dénia ostenta el mateix reconeixement de la institució, però per la seua tasca gastronòmica.
