La primera exposició conjunta entre l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Museu de Belles Arts ha obert les portes aquest dijous. La mostra ‘Teníem tot al nostre favor’, que posa cara a cara 66 obres de l’IVAM i 36 peces de la pinacoteca valenciana, arriba amb poc més d’un mes de retard –es va anunciar en juliol que començaria el 4 d’octubre– per motius personals, com va indicar el director de l’IVAM, José Miguel García Cortés, quan es va presentar la programació per a 2019 del museu d’art modern. L’exposició posa en diàleg obres dels fons dels dos centres, 66 de l’IVAM de 24 artistes diferents i 36 del de Belles Arts datades entre els segles XIV i XX amb la finalitat de palesar que, malgrat els canvis en els llenguatges, es recuperen els gèneres clàssics a través del bodegó, el retrat i el paisatge.
El director de l’IVAM ha destacat durant la presentació, aquest dijous, de la primera d’altres mostres que abordaran entre ambdues institucions que “aquesta exposició conjunta és un projecte molt important”, ja que “comparteixen una cosa molt important: la capacitat que té l’art de commoure, independentment que es tracte d’un retaule gòtic o d’una escultura contemporània”, ha destacat sobre la mostra que es podrà veure des d’aquest 15 de novembre fins al 20 de gener. “‘Teníem tot al nostre favor’ és el principi d’una línia de treball conjunta per als pròxims anys entre el Museu de Belles Arts i l’IVAM”, ha afegit Cortés.
L’exposició està comissariada pel tècnic d’art valencià del Museu de Belles Arts, David Gimilio, que ha assenyalat que “és una mostra de les bones relacions de les dues principals pinacoteques del territori valencià: el Museu de Belles Arts i l’IVAM, que, a pesar de la diferència d’edat i de fons, són capaces de sumar esforços per a organitzar una xicoteta i selecta celebració d’aniversari que faça partícips tots els visitants del museu”. Ha afegit que “ha sigut un repte” establir les relacions entre les obres d’art que són un referent en la història de l’art valencià, espanyol i internacional. “Les dues col·leccions no són excloents; al contrari, tot suma. Òbviament, la col·laboració de Teresa Millet ha sigut bàsica per a l’èxit d’aquesta mostra, tant en la selecció de les peces d’art contemporani com pel respecte cap a les obres d’art clàssic, ja que els dos hem sigut deixebles del professor d’universitat i director del museu, Fernando Benito Doménech”, ha explicat Gimilio.
L’altra comissària de l’exposició és la conservadora del museu de l’IVAM Teresa Millet, que ha incidit en el fet que “la selecció d’obres de l’IVAM que ve a les sales del Museu de Belles Arts s’ha realitzat des del respecte a la història de l’art i a la col·lecció del museu. El títol de la mostra, ‘Teníem tot al nostre favor’, “pren el nom de l’escultura Bottle of Notes de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen amb la qual s’inicia l’exposició. Es tracta d’una metàfora del viatge que la col·lecció de l’IVAM fa des del carrer Guillem de Castro i que constitueix el fil conductor de la mostra”.
Diàlegs d’art
La maqueta del projecte a gran escala, Bottle of Notes (1989-1990) de Claes Oldenburg & Coosje Van Bruggen s’ubicarà al vestíbul del Museu de Belles. Amb aquesta botella, comença el diàleg, així com el relat entorn de la recuperació dels clàssics de la pintura a través de l’art modern i contemporani. Moltes de les peces recorden retaules o díptics que representen alguns dels formats clàssics. El text complet del diari del primer viatge de Cook en 1769 a l’oceà Pacífic deia: “Teníem al nostre favor tot el que podíem desitjar per a observar el paisatge complet del planeta Venus des de l’òrbita del sol”.
A partir d’aquest explica que el seu objectiu era observar el trànsit del planeta Venus a través del sol i buscar evidència de la Terra Australis Incognita. Aquesta peça constitueix el fil conductor de l’exposició encarnant la metàfora del viatge de la col·lecció de l’IVAM al Museu de Belles Arts de València. La peça es relaciona amb les pintures marines exposades al Museu: Vaixell fantasma, de Muñoz Degraín; Sense rumb, de Ferrer Calatayud, i A la deriva, de Salvador Abril.
En aquesta exposició es trobaran peces d’artistes destacats de la col·lecció de l’IVAM com Pablo Picasso, André Dérain, Markus Lupertz o James Rosenquist a més de les d’altres 20 grans creadors de projecció internacional. Un exemple d’aquest diàleg és el que entaularà l’obra Nails, de James Rosenquist, de l’IVAM, amb el quadre Sant Francesc d’Assís abraçant el Crucificat, del mestre del barroc valencià Francesc Ribalta i propietat de la col·lecció del Museu de Belles Arts. S’establirà així un paral·lelisme entre una obra de 1620 i una altra de 1973.
A la sala de retaules es relaciona l’ús del daurat i el concepte de retaule (tríptic i políptic) amb l’obra de Carmen Calvo, Ana Peters però també amb artistes com l’Equip Crònica i Robert Rauschenberg amb les seues obres en format de políptic. En el cas de l’Equip Crònica, la seua obra El Pamflet incideix en el caràcter narratiu de la pintura flamenca en relatar les avantguardes.
Obres de Dieter Roth i Gerhard Richter, amb el paisatge com a temàtica, comparteixen espai amb la pintura italiana i flamenca, mentre que el món del tenebrisme de la pintura barroca valenciana ho fa amb l’obra titulada La nit, d’Equip Realitat. Així mateix, una escultura de Miquel Navarro s’ubicarà al pati de l’Ambaixador Vich.
