Els habitatges i apartaments turístics del País Valencià xifren en 1.704 milions d’euros l’impacte econòmic anual que generen en aquesta autonomia, com recull el primer Estudi sobre l’impacte de l’Habitatge Vacacional en l’Urbanisme que ha presentat aquest dimecres la Federació Espanyola d’Associacions d’Habitatges i Apartaments Turístics (Fevitur).
Aquest treball indica també que aquest tipus d’immobles representa el 55% dels allotjaments turístics de tot el territori i precisa que la ciutat de València és el nucli de població que concentra un major nombre d’habitatges d’ús turístic, en concret, 5.554, dels quals un 80% són legals. Aquest percentatge és el mateix en el cas del conjunt de tot el País Valencià.
Així ho ha indicat la directora de Fevitur, Patricia Valenzuela, en la roda de premsa que ha oferit junt amb el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, i representants de l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (Avacu) i d’Alcalà de Xivert-Alcossebre Allotjaments de Qualitat per a donar a conéixer les campanyes que aquestes entitats desenvoluparan per a fomentar els allotjaments turístics reglats.
La compareixença s’ha produït en un recés de la reunió de treball de la Comissió de lluita contra l’intrusisme en la qual Fevitur i les altres dues associacions han presentat aquestes iniciatives, que han sigut finançades en un 90 per cent a través de l’ordre d’ajudes emesa per la Generalitat a través de Turisme Comunitat Valenciana. Colomer ha destacat que aquesta comissió, “plural i polifònica”, és “cada vegada més àmplia” perquè va incorporant entitats, associacions i organismes que se sumen al “compromís ferm de defensar un model turístic que lluita contra l’intrusisme, les rendes opaques i la competència deslleial” i que camina cap a “l’excel·lència” i “la qualitat”. “Aquesta és una lluita inacabada però iniciada i volem avançar col·lectivament”, ha assenyalat.
Francesc Colomer ha considerat que “l’aliança per la qualitat i en contra de l’intrusisme” enllaça amb “la defensa dels interessos i drets, l’oferta legal i un gaudi turístic més gratificant”. En aquest sentit, ha afirmat que per part de la Generalitat hi haurà “zero impunitat” enfront dels allotjaments que no estiguen registrats i funcionen legalment. “Aquesta administració autonòmica no es posa de perfil en la lluita contra l’intrusisme”, ha subratllat, al mateix temps que ha dit que això representa, a més, “una inversió en reputació i prestigi”. El secretari autonòmic de Turisme ha valorat que, després dels vint-i-sis expedients sancionadors oberts i ja tancats i abans d’arribar a ser denunciades, “vint-i-una plataformes –de lloguer d’habitatges turístics–hagen assumit canvis cap a la qualitat i la transparència que es reclamava”.
“Número de registre”
Colomer ha ressaltat també la “victòria” reeixida als tribunals després que aquestos “hagen donat la raó” al govern valencià i a la seua legislació en els recursos presentats per dues plataformes –Rentalia i HomeAway– després d’avalar la necessitat que “qualsevol allotjament que s’haja de comercialitzar en termes turístics tinga número de registre”. Turisme ha recordat que està pendent de resolució judicial el presentat per Airbnb.
Per part seua, Fevitur ha expressat la seua preocupació davant el percentatge d’habitatges turístics de València i de la resta del territori, un 20% en cada cas, que es troben fora del marc legal i ha insistit en la “pedagogia” que s’ha de desenvolupar entre “els gestors i els usuaris” per a complir la norma i estar “reglats”, com ha reiterat Valenzuela.
Preu del lloguer
La directora de Fevitur ha agregat que l’estudi sobre impacte de l’habitatge vacacional desmunta algunes crítiques cap a aquest tipus d’allotjaments, com ara les referides a l’augment del preu del lloguer d’immobles. Valenzuela ha afirmat que el treball assenyala que els 5.554 habitatges d’ús turístic que hi ha a València representen només l’1,32% del parc total d’habitatges de la ciutat –419.930 segons les dades de l’entitat–. Així, ha reconegut que “el preu del lloguer d’habitatges a Espanya ha crescut” però ha apuntat que “els culpables són factors socioeconòmics”, ja que s’ha de tindre en compte “la baixada de l’atur” i “la millora de l’economia”, motiu pel qual ha rebutjat que s’atribuïsca a l’oferta d’habitatge turístic vacacional.
