Ara per ara, la majoria de ciutadans africans, asiàtics i també alguns sud-americans necessiten visats per entrar a la UE. L’objectiu de la CE és facilitar l’entrada de viatgers legítims a l’espai Schengen per tal que puguen visitar amics i parents i també fer negocis que fomenten l’economia i creen llocs de treball.
Segons Brussel·les, al 2012 un total de 6,6 milions de turistes potencials de la Xina, l’Índia, Rússia, l’Aràbia Saudita, Sud-àfrica i Ucraïna van desistir de viatjar a la UE a causa dels tràmits complicats que s’han de fer per obtenir el visat. Segons l’informe, una normativa sobre visats més flexible podria fer augmentar entre un 30% i un 60% el nombre d’entrades a l’espai Schengen i això podria representar una despesa total en cinc anys de fins 130.000 milions d’euros en allotjament, restauració, transport, lleure, compres, etc. Brussel·les també calcula que l’increment de turistes podria generar uns 1,3 milions de nous llocs de treball.
En concret, la Comissió Europea proposa escurçar de quinze a deu dies el temps necessari per tramitar un visat i ampliar el termini per presentar una sol·licitud de tres a sis mesos abans de viatjar per facilitar que els turistes puguen planificar amb prou antelació la visita. A més, els tràmits es podran fer per Internet.
També es simplificarà la llista de documents que cal presentar per fer els tràmits i se suprimirà l’obligatorietat de contractar una assegurança mèdica, un requisit que Brussel·les admet que “de vegades costa molts diners”.
La proposta de la CE també preveu que els turistes puguen demanar visats a qualsevol consolat europeu si el territori on volen viatjar no té representació al seu país d’origen.
A més, simplifica considerablement els tràmits als viatgers freqüents amb la creació d’un visat especial de tres anys de durada i la implementació d’un nou tipus de visat de circulació. Permetrà als ciutadans viatjar per l’espai Schengen durant un any (ampliable a dos) sempre que no estiguen més de 90 dies (en un període de sis mesos) en un mateix estat. Això vol dir, per exemple, que els artistes que actuen en directe podran estar més temps de gira dins l’espai Schengen, però també viatgers individuals com turistes, investigadors i estudiants que vulguen romandre més temps a Europa.
Finalment, Brussel·les obre la porta a la concessió de visats per visitants que participen en esdeveniments importants i autoritzarà als estats membres a expedir visats a les fronteres per estades màximes de 15 dies.
L’Estat espanyol és un dels estats europeus que podria sortir més beneficiat d’aquests canvis, ja que és el segon de l’espai Schengen que rep més sol·licituds de visats (per darrere de França). A més, un dels principals mercats del sector turístic espanyol, Rússia, és l’Estat que més visats demana a la UE, xifra que podria augmentar considerablement si s’apliquen les recomanacions de la CE.
Empenta a l’economia
“Europa necessita una política de visats més intel·ligent. Hem d’atraure més turistes, més empresaris, més investigadors, més estudiants, més artistes i més professionals de la cultura”, ha explicat la comissària d’Afers Interiors de la Comissió Europea, Cecilia Malmström.
Segons ella cal “donar una bona empenta a la nostra economia i crear nous llocs de treball donant una dimensió econòmica a la política de concessió de visats, però sense deixar de mantenir un alt nivell de control i seguretat a les nostres fronteres”.
Pel comissari d’Indústria i Emprenedoria, Antonio Tajani, la proposta de la CE “suposarà una ajuda per a la indústria turística europea en un moment en què la competència internacional és cada vegada més ferotge i que creix el nombre de països que recorren al turisme com a factor de creixement”.
La proposta de la Comissió Europa encara s’ha de debatre amb els 28 i també al Parlament Europeu. Brussel·les calcula que podria entrar en vigor al 2015 a tots els Estats membres que apliquen la política comuna de concessió de visats de l’espai Schengen i als quatre països associats que també en formen part (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa). Els països de la UE que no formen part de l’espai Schengen són Bulgària, Croàcia, Irlanda, Xipre, Romania i el Regne Unit.
