La XII Jornada Joan Fuster aborda el pensament crític i la literatura en l'obra de l'escriptor de Sueca

El congrés proposa visites guiades al Museu i dos tallers, un sobre l'arxiu i la biblioteca de l'intel·lectual suecà i un altre sobre la dinamització de l'aula didàctica del centre
/ València
12 novembre 2018 01:00h
Espai Fuster a Sueca

La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sueca, dedica la XII Jornada sobre l'obra de l'escriptor suecà al tema 'Joan Fuster: indagació, pensament i literatura'.

El seminari se celebra aquest dimarts 13 de novembre, de 9.30 a 19.30 hores, a l’Espai Joan Fuster, ubicat al carrer Sant Josep de la capital de la Ribera Baixa. En aquesta jornada, coordinada pel professor de la Universitat de València Tobies Grimaltos, diversos especialistes presentaran visions detallades sobre parcel·les ben significatives de l'obra de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

Com recorda el professor Ferran Carbó, director de la càtedra, "Joan Fuster fou un cas modèlic d'escriptor vocacional, que va saber convertir en professió una profunda pulsió personal a comunicar-se per mitjà de l'escriptura. El resultat de la seua intensa dedicació foren desenes de llibres, centenars d'articles apareguts en diversos periòdics al llarg d'una trentena d'anys, un seguit d'anotacions diàries –només en part conservades–, milers de cartes i de fitxes de treball".

La Càtedra Joan Fuster dedica periòdicament aquestes jornades a l'estudi, la revisió i el debat sobre aspectes específics de l'obra fusteriana, la seua personalitat i les matèries que ocuparen en un moment o altre un àmbit i una funció centrals en les seues reflexions. "Deia C.S. Peirce, el pare del pragmatisme, que el dubte –explica el professor Carbó– és el motor de la recerca, de la indagació. Fuster és un exemple palés de la veritat d'aquest dictum. Tot i el seu proclamat, difós i reiterat menysteniment de la filosofia –que en realitat era només el menyspreu d'un cert tipus de metafísica abstrusa i doctrinal–, Fuster va ser un pensador, un indagador d'abast ampli i pràctica constant. Si Hegel no, Montaigne sí. L'escepticisme raonable de Fuster, la seua ànsia de trobar i trobar-se, l'empenyien de manera contumaç a pensar i repensar, a indagar sobre totes les coses. Si la filosofia no, el pensament sí, i els seus assajos en són una mostra sempre viva i vívida".

El programa de la jornada comptarà amb la intervenció de Ferran Sàez, de la Universitat Ramon Llull, qui proposa un viatge iniciat en Montaigne fins a Fuster, passant per Pla; l'escriptora i traductora Simona Skrabec parlarà sobre els fonaments del pensament crític de Joan Fuster; Antoni Defez, de la Universitat de Girona, platejarà el descrèdit del paisatge a partir de la pregunta de la seua ponència: "Per què Fuster no va voler pujar al Penyagolosa?", i finalment, els professors de la Universitat de València Neus Campillo i Anacleto Ferrer proposen 'L'assaig com a crítica en Joan Fuster' i 'Joan Fuster: homme de lettres'.

Per altra banda, durant el dia es faran visites guiades al Museu Joan Fuster i es realitzaran dos tallers, un sobre l'arxiu i la biblioteca de Joan Fuster a càrrec d'Enric Alforja, del Centre de Documentació Joan Fuser, i un altre sobre la dinamització d'una aula didàctica a càrrec d'Annabel Calderon i Pilar Escrivà, totes dues de l'equip del Museu Joan Fuster.

next