El Grup Socialista a les Corts ha presentat dues Proposicions No de Llei (PNL) en què sol·licita al Consell que catalogue el cementeri de Paterna, l’anomenat ‘paredón d’Espanya’ i el Camí de la Sang que els uneix així com l’actual Hospital doctor Moliner de Portaceli i els seus voltants ‘Llocs de la memòria’.
Així ho reclamaran d’acord amb la Llei 14/2017 de Memòria Democràtica i Convivència de la Comunitat aprovada fa un any per la Generalitat. Per a la diputada del PSPV-PSOE, Mercedes Caballero, “és fonamental visibilitzar aquells llocs de la Comunitat que van ser espais de tortura o opressió com a espais de memòria democràtica perquè les víctimes no queden atrapades en la injustícia de l’oblit”, han informat els socialistes en un comunicat.
Sobre l’hospital, Caballero ha explicat que l’actual va ser construït en 1930 com un centre antituberculós i hereu del sanatori de Porta Coeli però, “de 1939 a 1942, va ser un camp de concentració i un presidi o presidi-hospital on van estar reclosos, o van morir en el pitjor dels casos, un nombre important de soldats republicans, presos polítics, presos comuns i homosexuals, considerats per la dictadura franquista com a paràsits de la societat i elements a reconvertir o extirpar”.
“La Llei 14/2017 de la qual hui celebrem un any impulsa el desenvolupament d’una política pública de recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica valenciana així com el reconeixement i la restitució de totes les víctimes valencianes que van patir violència política durant la Guerra Civil i la dictadura franquista”, ha assenyalat la diputada socialista.
Per això, la PNL presentada pel seu grup sol·licita també al Consell que “la informació i documentació històrica sobre l’hospital Dr. Moliner siga accessible a tota la ciutadania”. El Grup Socialista demana que es desenvolupe “en col·laboració amb l’Ajuntament de Serra una planificació d’itineraris historicoculturals que incloguen l’àmbit de l’antic camp de concentració i actual hospital del Dr. Moliner”. “Volem que es recorde el que va passar, que va haver-hi víctimes i que mereixen un reconeixement perquè si no el càstig serà doble: la injustícia i l’oblit”, ha sentenciat Caballero.
‘El paredón d’Espanya’
Així mateix, Caballero ha recordat que entre abril de 1939 i novembre de 1956 van ser afusellats 2.238 republicans de 191 municipis valencians i d’altres 60 de tot l’estat espanyol en l’anomenat ‘paredón d’Espanya’, situat en la zona coneguda com El Terrer.
“El cementeri de Paterna és una mostra palpable del que va significar la repressió sobre els vençuts després de la victòria franquista en la Guerra Civil; de fet, és el segon lloc d’Espanya on més persones es van afusellar durant la postguerra”, ha assenyalat la parlamentària.
La responsable de Memòria Històrica del Grup Socialista a les Corts ha incidit que el cementeri de Paterna és “una gran fossa comuna amb 650 metres quadrats plens de persones assassinades per les tropes franquistes”. “És una vergonya que fins fa tres anys no s’hagueren autoritzat excavacions i exhumacions per a poder identificar i dignificar totes les víctimes que van patir la repressió amb la seua vida”, ha criticat Caballero.
La PNL que es refereix al recinte de Paterna reclama també que es realitze en el mateix cementeri “un memorial on figuren els noms i cognoms dels 2.238 espanyols i espanyoles afusellats al paredón d’Espanya, de manera que servisca per a mostrar la vivència social de l’emplaçament i aprofundir en la seua dignificació i respecte”.
A més, la proposta dels socialistes sol·licita que el Consell s’adrece al govern espanyol perquè “tinga en compte els llocs de la memòria referenciats perquè siguen inclosos en un futur museu de la memòria democràtica estatal”.
