Les Associacions de víctimes de les fosses de Paterna (l’Horta Oest) han presentat aquest dimecres una queixa a la Comissió de Peticions (PETI) de l’eurocambra on denuncien “la impunitat” del cas a l’Estat i demanen comparéixer davant els eurodiputats en comissió parlamentària. En l’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, demanen que s’inste Espanya a “aplicar la justícia universal” i que investiguen els crims comesos per la dictadura franquista. “Estar ací és una anomalia. Si estem és perquè venim a demanar la justícia que se’ns denega al nostre país i als nostres jutjats”, ha assegurat en roda de premsa des del Parlament Europeu Santiago Vallés, representant dels familiars, abans de lliurar la petició a la presidenta de PETI, Cecilia Wikström.
El representant ha agraït també el paper de la Diputació de València en les ajudes públiques per a fer possibles les tasques d’exhumació a les fosses i ha retret al govern espanyol que no estiga assumint aquest paper. “Estem ací reivindicant 2.338 morts, amuntegats en fosses comunes, en un cementeri que és un mapa de l’horror. A aquestos morts se’ls ha de fer justícia, estem esperançats que el nostre missatge arribe”, ha conclòs.
Per la seua banda, Aradia Ruiz, advocada, ha exposat que molts lletrats viuen “dia a dia la impunitat” i ha lamentat que sovint s’argumente la prescripció dels delictes o que les persones que van cometre’ls estan mortes. “L’Estat té l’obligació d’investigar-ho; venim a demanar empara del dret internacional”, ha afirmat.
Al seu torn, Ángel González, de la Coordinadora estatal de suport a la querella argentina contra crims del franquisme (CEAQUA), ha recordat que no només reivindiquen “exhumació i reconeixement de les víctimes”. “Exigim veritat, justícia i reparació perquè sense això no es podran tancar ferides ni es podrà superar la fase tan negra de la història”, ha dit.
Denuncien que l’Estat vulnera la Carta Europea de Drets Fonamentals
Els peticionaris denuncien en la queixa que l’Estat vulnera la Carta Europea de Drets Fonamentals pel que fa al dret a una tutela judicial efectiva i sol·liciten també que l’Eurocambra inste la Comissió Europea a posar en marxa els continguts de l’informe Nagy sobre els drets fonamentals a la Unió Europea.
A més, recorden que l’informe, aprovat per una àmplia majoria del ple en 2016, recull que és “imprescindible” que tots els estats membre col·laboren amb les investigacions judicials destinades a esclarir responsabilitats en memòria democràtica. A més, el text de 2016 diu que els estats han de “procurar veritat, justícia i reparació a les víctimes dels crims de lesa humanitat comesos a la Unió Europea per règims totalitaris”.
“La Unió Europea no pot admetre que un estat membre amb el nombre de desapareguts més gran al món després de Cambodja, més de 114.000 que estan en cunetes o fosses comunes, continue negant veritat, justícia i reparació per a les víctimes durant 80 anys. Fins a quan?”, recull el document presentat aquest dimecres. “Els autors dels crims de lesa humanitat segueixen impunes, no s’han investigat judicialment els delictes de tortura”, afegeixen.
Fosses de Paterna
La queixa també exposa la situació actual de les fosses de Paterna i explica que davant la manca d’actuació d’ofici per part de l’Estat per a procedir a l’exhumació, identificació i empara judicial, els familiars s’han constituït en associacions per fosses. “Així, de forma organitzada, es podran gestionar tots els passos necessaris i sol·licitar ajudes, procés en el qual sí que hem comptat amb la Diputació de València, sense la qual no hauria sigut possible”, conclouen.
Segons les dades recopilades per les associacions, de les 2.238 víctimes per sentències de Consells de Guerra contra civils que van ser afusellades a Paterna entre 1939 i 1956, han aconseguit exhumar-se’n per ara més d’un miler.
