Printeria, la ‘impressora’ d’ADN desenvolupada per un equip multidisciplinari d’estudiants de la Universitat Politècnica de València (UPV) i que va triomfar en l’última edició del concurs internacional iGEM, és un “laboratori en miniatura” que transforma les propietats d’un bacteri i “democratitza l’accés a la biotecnologia sintètica”.
Aquest dispositiu de grandària reduïda permet que qualsevol persona, sense coneixements previs i de forma segura, puga “generar els seus propis circuits genètics a baix cost i des de casa”, des de pintures aplicades al ‘bioart’ fins a fabricar insulina. Així ho ha explicat aquest dimarts l’alumnat que ha gestat Printeria, un projecte que va resultar guanyador “absolut” del concurs iGEM 2018, el certamen de biologia sintètica més important del món. En el concurs, celebrat a Boston, van aconseguir el primer premi i cinc guardons especials.
Encapçalats per l’estudiant Roger Monfort, aquestos deu alumnes de diferents disciplines de la UPV han mostrat el seu invent en una roda de premsa al costat del rector de la institució acadèmica, Francisco Mora. Monfort ha detallat que Printeria és un dispositiu “prou xicotet” amb un mecanisme i grandària similar al d’una impressora corrent, ja que compta amb un sistema d’entrada, una zona de reacció “on té lloc la màgia de la biologia” i una safata d’eixida, que il·lumina els bacteris, modificats genèticament segons la necessitat i interés de l’usuari. El procés, controlat per un programari, dura aproximadament tres hores, el temps necessari per a completar el cicle biològic. Les possibilitats que suposa encara estan per definir, però Monfort ha avançat que “es pot imaginar qualsevol cosa”.
Quines aplicacions pot tindre Printeria?
Sobre les seues possibilitats comercials, ha precisat que l’equip ha detectat tres potencials usuaris. D’una banda, està la seua aplicació educativa en instituts que “no es poden permetre laboratoris”, i que per menys diners poden disposar amb Printeria d’un “laboratori en miniatura”. De la mateixa manera, un altre dels beneficiaris serien els laboratoris de recerca, que “poden estalviar-se molt temps i costos” gràcies a aquest dispositiu, ja que a més salven la possibilitat de “l’error humà”, ha assegurat. En tercer lloc, s’ha referit als bioartistes, que “sense coneixements biotecnològics” poden crear les seues pintures, el seu ‘Printone’, ha assenyalat en referència al ‘Pantone’ cromàtic.
Pel que fa a la salut, Monfort ha reconegut que es tracta d’un “tema escabrós” per les lleis que regulen aquest àmbit, però a “molt llarg termini” la tecnologia de Printeria permetria, per exemple, la creació de “bacteris que s’adaptaren a la flora d’una persona per a reconstruir-la”.
De moment, Printeria és només un prototip i “no es pot comercialitzar encara”, ha apuntat Monfort, que ha avançat que l’equip treballarà per a “fer alguna cosa molt millor que es puga comercialitzar”. “Ja hem identificat els errors i demanarem ajuda a la UPV per a muntar una empresa”, ha afegit.
Una victòria sense espònsors, però sense renunciar a aquestos
“Anàvem amb expectatives, conscients que el nostre producte era potent, però no esperàvem tants premis. Hem demostrat que sense espònsors i treballant es poden aconseguir grans coses”, ha destacat Monfort sobre el seu èxit en el concurs.
Precisament, sobre el patrocini d’empreses, els estudiants de la UPV han destacat les “diferències” que van notar en competir en el certamen contra equips del nord d’Europa i els Estats Units, amb més espònsors. “Nosaltres en teníem menys”, ha lamentat, abans de reivindicar que es necessiten “molts més suports” per als joves científics en general. “Tenim la matèria primera necessària per a fer grans coses, però necessitem molts més suports”, han insistit.
En aquesta línia, el rector de la UPV, Francisco Mora, ha denunciat que “el teixit productiu no està absorbint en certes disciplines tot el talent que sorgeix”. “Podem ser un país en l’avantguarda de la ciència i de la tecnologia, però s’ha de donar suport als joves”. Així, ha ressaltat que l’iGEM “és una Champions League i els estudiants han competit amb equips amb molt més pressupost”. “Tant de bo l’any que ve ho tinguen més fàcil”, ha agregat.
Es tracta, ha defensat, d’un “tema de tots”, “d’empreses privades, administracions i universitats”. Per això, ha fet una crida a la inversió privada i ha posat el focus en què, “encara que és molt positiu que els estudiants marxen fóra un temps, el drama és que no poden tornar”. “Necessitem un teixit productiu, si no, ho passarem malament com a país”, ha advertit.
