El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat la raó a Arnaldo Otegi i quatre demandants més i ha dictaminat que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just a l’estat espanyol.
El tribunal amb seu a Estrasburg ha determinat aquest dimarts que l’alt tribunal espanyol va violar l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el ‘Dret a un procés equitatiu’ quan se’ls va jutjar i enviar a presó pel cas Bateragune.
Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l’Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Actualment, els condemnats ja han complit les penes i es troben en llibertat. Per aquest cas, Otegi va ser sentenciat a 10 anys de presó i 10 d’inhabilitació, que el Suprem va rebaixar a 6 i mig.
El tribunal d’Estrasburg ha considerat en la seua sentència que hi havia “un temor legítim” al fet que la sala que els va jutjar fóra parcial perquè la jutgessa Ángela Murillo ja “havia utilitzat públicament expressions que implicaven que ja s’havia format una visió desfavorable del cas” en un procediment judicial anterior. El TEDH estima, doncs, que la seua participació en un nou judici amb Otegi relacionat amb ETA va ser “clarament incompatible”.
“El comportament anterior de la jutgessa presidenta –així com la posterior anul·lació de la sentència del Tribunal Suprem– podrien justificar objectivament els temors de la resta de sol·licitants pel que fa a la seua imparcialitat”, assegura la sentència. En conseqüència, el tribunal ha dictaminat que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just.
De fet, els jutges d’Estrasburg estipulen que la jutgessa Murillo tenia “prejudicis” amb Otegi “pel que pensava que podia ser algun tipus d’afinitat amb l’organització terrorista ETA” i el nou judici tornava a tindre “ETA i les activitats terroristes com a element central”. Per tant, el TEDH considera “inevitable” que la presència de la jutgessa generara “dubtes” sobre la seua “imparcialitat”.
El procés Bateragune
Bateragune, en basc ‘punt de trobada’, és el nom amb què es coneix el procés judicial contra diversos membres de l’esquerra abertzale –entre els quals els demandants Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Rafa Díez, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez– per “integració en organització terrorista” sota l’acusació d’intentar reconstruir Batasuna per a formar una aliança independentista seguint ordres d’ETA.
Entre els jutges que els van condemnar a tots ells a presó hi ha Ángela Murillo, la mateixa jutgessa que en un procés anterior, en 2010, havia condemnat Otegi per la seua participació en un homenatge a un etarra. Durant aquell judici, Murillo, presidenta de la Secció Quarta de l’Audiència Nacional, va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme d’ETA. Davant la seua negativa a contestar, ella va dir: “Ja sabia jo que no em respondria a aquesta pregunta”.
Arran d’aquestos fets, Otegi va recórrer al Tribunal Suprem i aquest va manifestar, com sostenia ell, que les declaracions de Murillo generaven possibles prejudicis. Així, el Suprem va declarar nul·la la sentència de l’Audiència Nacional i va ordenar un nou judici amb un tribunal diferent. Otegi va ser finalment absolt el 22 de juliol de 2011.
Amb la decisió del Suprem a la mà, Otegi va intentar mitjançant un procés de recusació que s’apartara del cas Bateragune a Murillo i els altres dos magistrats que el van condemnar en el judici anterior, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel. Però una sala especial de l’Audiència Nacional va rebutjar la recusació i Murillo, Palacios i Martel van declarar culpables Otegi i la resta de demandants, que han complit les penes de presó corresponents i han intentat sense èxit apel·lar a diferents instàncies a l’Estat, fins a arribar a Estrasburg, que ara els ha donat la raó.
