Després de dotze anys sense dirimir responsabilitats penals per l’accident del metro més greu ocorregut a Europa, l’Audiència Provincial de València va obligar aquest any el Jutjat d’Instrucció número 21 a reobrir la causa per l’accident del comboi de la Línia 1 que el 3 de juliol de 2006 va causar la mort de 43 persones i va deixar altres 47 ferides. En tot aquest temps, la jutgessa encarregada d’investigar es va negar a prendre declaració a la gran part dels responsables de la companyia Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i va arxivar la causa en tres ocasions perquè considerava sols la velocitat com la causa de l’accident. Ara, obligada per l’Audiència, declara l’obertura i el processament de huit directius per la seua possible responsabilitat en la manca de control de la seguretat.
Així, l’Audiència, per tercera vegada també, l’obliga a reobrir i processar els alts directius de FGV que podrien ser responsables d’altres elements a considerar en la causa de l’accident i que defensen l’acusació que representen les víctimes. Aquestes serien el mal estat de les vies i la mancança d’una balisa de frenada que hauria evitat l’excés de velocitat del metro en la corba de l’estació de Jesús i que costava tan sols 3.000 euros. En un moment del procés, es va també barallar la responsabilitat en el manteniment del comboi, atés que la fixació de les finestres va canviar de l’original.
Aquesta consideració es té en compte en l’escrit per part de la jutgessa per a explicar que se soltara el vidre i que els viatgers caigueren directament a la via, de manera que van ser arrossegats pel vagó. “L’arrastrament de la unitat per les vies va produir el ‘desconxat’ del marc de goma que anava muntat a pressió sobre l’estructura de la caixa a través d’un ‘cintet’ en el qual anaven encaixades les llunes, la qual cosa va provocar el despreniment d’aquestes i amb açò l’eixida d’alguns passatgers que viatjaven en aquesta unitat pels buits que van quedar, de manera que van morir com a conseqüència d’açò 41 viatgers, el maquinista i la interventora”.
D’aquesta forma, la jutgessa d’Instrucció número 21 de València, Nieves Molina, dóna per conclosa la investigació sobre l’accident de la Línia 1 de Metrovalencia i processa qui era gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Marisa Gracia, a més d’altres set directius de l’empresa en aquell moment.
Les acusacions sempre havien demanat que aplicara el criteri de l’article 11 del Codi Penal, que obliga els responsables a evitar el resultat. A més, plantejaven que s’investigaren les auditories de seguretat de Ferrocarrils. La jutgessa sempre va defendre la negativa a prendre més declaracions o a imputar els directius responsables atenent que no hi havia cap obligació de posar una balisa ni tampoc a fer una seguiment de la seguretat. Fins i tot va denegar reiteradament la pràctica de noves diligències demanades pel Ministeri Fiscal i per les acusacions.
Ara la magistrada pren la decisió de processar la cúpula de FGV en 2006 “vinculada” per l’ordre dictada en febrer per l’Audiència Provincial de reobrir la causa, com ella mateixa assenyala. Així consta en una interlocutòria amb data del 21 d’octubre facilitada aquest dilluns pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. En aquest document, la magistrada fa un repàs a totes les actuacions que ha dut a terme i assenyala que acorda la incoació de procediment abreujat, “vinculada” a la decisió de l’Audiència que entenia que podia haver-hi indicis de delicte en l’accident i que inicia el termini per a l’obertura de judici oral perquè les parts presenten els seus escrits d’acusació o defensa.
D’aquesta forma, els processats, a més de l’exgerent Marisa Gracia, són Manuel Sansano, director d’Operacions; Juan José Gimeno, responsable d’Auditoria per a la Seguretat i Circulació; Luis Miguel Domingo Alepuz, cap de Tallers de València Sud; Sebastián Argente, cap de la Línia 1; Vicente Contreras, director adjunt de l’Explotació; Francisco García, director tècnic i membre del Comité de Seguretat, i Francisco Orts, responsable d’estudis i projectes. Tots ells eren directius de FGV quan va ocórrer l’accident.
Amb tot, la resolució de la interlocutòria no és ferma i hi ha la possibilitat de recurs. La interlocutòria detalla que en la resolució queda exclòs de declarar el cap de tallers, que no era membre del Comité de Seguretat, encara que en la part dispositiva de la interlocutòria de l’Audiència sí que s’acorda que siga escoltat en declaració com a investigat.
S’ha de recordar no tan sols la fermesa del Fiscal per a insistir que s’obrira la causa sinó també en les mobilitzacions al carrer i als mitjans de comunicació de l’Associació de Víctimes del Metro de València, que durant tots aquestos anys es van manifestar cada 3 de juliol a la plaça de la Mare de Déu per a reclamar que l’anterior Consell del PPCV els rebera o donara suport. No va ser fins a l’arribada del govern del Botànic a la Generalitat que se’ls va fer costat per part de les institucions valencianes.
