Puchol II ho ha tornat a fer. Amb 27 anys, el rest de Vinalesa s’ha proclamat aquest diumenge campió de l’Individual d’Escala i Corda per segona vegada en la seua carrera esportiva quan ha guanyat Pere Roc II al trinquet Pelayo de València. La final, per moments dramàtica, ha deixat un marcador de 60-55 en favor del jove jugador de l’Horta Nord amb el qual es reflecteix la igualtat, la intensitat i la tensió que s’ha respirat durant hora i mitja de partida sobre les lloses de la catedral.
De poder a poder. Sense treva i amb un trinquet ple de gom a gom, la partida de les partides, la final de les finals, s’ha disputat en un ambient immillorable. Aficionats desplaçats des de Vinalesa i també des de Benidorm han colorit un trinquet que s’ha vestit amb les seues millors gales, com sol passar en aquestes ocasions.
Al centre de totes les mirades, dos jugadors nomenats a capitanejar el futur de la pilota professional i que buscaven aconseguir el relleu de Soro III, fins hui vigent campió i que mirava des de l’escala la partida després de caure en octaus de final. Puchol II, de roig, i Pere Roc II, de blau, han respost a les expectatives des del primer moment. Sobretot el de Benidorm, perquè la càtedra i la travessa inicial assenyalaven Puchol II com a gran favorit. Es donava ‘de quinze’ en favor del de Vinalesa. Tanmateix, des del primer joc s’ha vist que la partida estaria més que renyida.
Puchol II ha començat al dau, amb un joc impecable i asserenat. De fet, el que ha fet ha sigut buscar la mà dreta de Pere Roc II mitjançant colps dirigits a la muralla. El de Benidorm, que és esquerrà, ha patit per respondre les pilotes de Puchol II. Això sí, lluny d’acovardir-se, ha decidit anar avant i jugar totes les pilotes de cara.
Això, i un joc sensacional des del dau, han fet possible que la partida arrancara parella. Cada jugador guanyava el joc des del dau, sense que el seu rival poguera fer molt al rest. De fet, cap dels jugadors han gaudit ‘val’ des del rest per tractar de trencar la dinàmica de la partida. Del 15-15 inicial s’ha passat al 20-20, de la mateixa forma que al 25-25, al 30-30, al 35-35, al 40-40, al 45-45, al 50-50 i, finalment, al 55-55, sempre amb Puchol II per davant gràcies al seu inici des del dau. Amb el 55 iguals, l’aire de Pelayo es feia irrespirable per la tensió.
L’enfrontament entre els dos jugadors s’havia desenvolupat molt tàctic i molt seriós, quasi com una partida d’escacs. Sense llargs intercanvis de pilotes i amb colps certers, només alguna errada no forçada provocada pel nerviosisme o quan s’intentava arriscar massa deixava lloc a l’esperança per al jugador que estava al rest.
Potser Pere Roc II ha sigut el que més riscos ha corregut durant la partida, avançant la seua situació per a jugar de front i evitar els rebots. Puchol II, en canvi, s’ha presentat un poc més endarrerit de principi, amb més facilitat per tirar les pilotes cap a la galeria.
Malgrat tot, quan s’ha arribat als últims jocs també ha fet un pas avant. De fet, amb una esquerra espectacular, el de Vinalesa ha salvat pilotes impossibles que han fet vibrar el trinquet. Amb eixa lluita igualada, emocionant i sense pronòstic clar, s’ha arribat al 55-55, al moment decisiu d’un campionat que val quasi una temporada. Els dos jugadors, amb el seu nom corejat pel trinquet en una pacífica batalla protagonitzada per un públic entregat, mantenien la concentració sobre la canxa. Qualsevol errada, qualsevol encert, seria definitiu.
Puchol II, al dau, amb Oltra fent falta en la primera ferida, s’ha mostrat intractable i de seguida ha fet un 30-Net que l’apropava al títol. Pere Roc II, que mai ha abaixat els braços, ja no en el torneig, sinó durant tota la temporada, ha fet el 30-15. Però, el guió de la final apuntava cap al color roig i després d’altre quinze al dau, Puchol II ha encalat una pilota en la galeria per celebrar el seu segon campionat Individual d’Escala i Corda.
Un premi just, una gloriosa recompensa a l’esforç i el sacrifici d’un any complicat després de l’eliminació de la temporada passada en quarts de final, precisament davant Pere Roc II. Puchol II ho ha celebrat amb ràbia, amb la força del pilotari que porta molt de temps esperant el moment de demostrar que és el número u. Ara ho és. Ho torna a ser.
D’altra banda, Pere Roc II, per segona vegada subcampió, encarava els vestidors amb un rostre amarg. Uns minuts després, probablement el vestidor, veurà que està més a prop que mai del triomf i que, molt segurament, la final de hui a Pelayo, el 55-55 que fet emmudir tota la pilota durant una hora i mitja puga ser només un aperitiu d’allò que ens espera en el futur.
