Els habitatges turístics del País Valencià generen un impacte anual de 1.704 milions d’euros. Així consta en l’Estudi sobre l’Impacte de l’Habitatge Vacacional en l’Urbanisme, que s’ha donat a conéixer aquest dijous al IV Congrés Nacional d’Apartaments i Habitatges Turístics, celebrat a Benidorm (la Marina Baixa).
L’estudi, presentat per la federació Espanyola d’Associacions d’Habitatges i Apartaments Turístics (FEVITUR), revela que la ciutat de València és la que concentra un major nombre de pisos turístics, amb 5.554, dels quals el 80% està “correctament regulat”. No obstant això, el 20% està fora del marc legal, la qual cosa ha portat la federació a “treballar per a incentivar la legalització en el conjunt del sector”.
L’informe desmunta algunes crítiques contra els habitatges d’ús turístic després de les crítiques rebudes per haver provocat l’augment dels preus de lloguer.
Així, segons s’assenyala, aquest tipus d’habitatges només representa a València l’1,32% del parc total d’habitatges de la ciutat. Segons precisa l’estudi, l’encariment del lloguer es deuria, entre altres factors, “a l’augment de població amb major poder adquisitiu, a la millora de l’economia i a la reducció de l’atur”. “No ha d’atribuir-se a l’oferta d’habitatge turístic vacacional”, indica l’estudi.
El president de FEVITUR, Tolo Gomila, creu que l’estudi “aporta llum i dades”, a més de demostrar que “en cap cas es pot culpabilitzar les estades turístiques vacacionals de la recuperació de preus que viu el mercat immobiliari”. Igualment sosté la necessitat de “regular” el sector perquè ningú quede “fora del sistema i es contribuïsca al bé comú”.
