Aquest dilluns es va celebrar el dia Internacional de la Dona Rural. La jornada va servir perquè diverses associacions reivindicaren la necessitat de continuar avançant en la igualtat al món rural, però també per a celebrar els avanços aconseguits els darrers anys. I és que, hui dia, el món i el treball rural estan encara altament masculinitzats. Segons les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al País Valencià es dediquen a l’agricultura 59.700 persones i només 6.900, l’11,55%, són dones.
Tot i el que queda per fer, el cooperativisme i les dones cooperativistes, en especial en el sector agroalimentari, estan al capdavant del trencament del sostre de vidre i cada vegada en són més les que copen llocs de responsabilitat a les cooperatives.
Així, segons les dades de l’Informe de participació de les dones en les cooperatives agroalimentàries corresponent a 2016, 208 dones formen part dels consells rectors de les 374 cooperatives agroalimentàries valencianes, la qual cosa suposa un 8% del total de membres, dada que duplica la mitjana estatal del sector. Tot i que el percentatge és encara baix, la Federació va aprofitar l’ocasió per a “reivindicar el paper de la dona en el sector agroalimentari i apel·lar a l’esforç col·lectiu per a incrementar gradualment aquesta xifra de representació, fins a equiparar-la almenys amb la presència de dones en el conjunt de la massa social de les cooperatives del sector, que s’acosta al 28% del total”.
En la mateixa línia, la Federació destaca que el 41% de les cooperatives agroalimentàries valencianes té almenys una dona en el seu consell rector, mentre que el 19% en té dos o més. A més, 26 dones ocupen càrrecs de gerència o direcció. D’altra banda, l’informe mostra que la paritat està més prop d’aconseguir-se pel que fa a les treballadores. Així, el 46% del personal de les cooperatives valencianes són dones.
En l’àmbit comarcal, però, el nombre de treballadores en cooperatives agroalimentàries varia molt. La comarca de la Canal de Navarrés
és la que compta amb un percentatge major (74%), seguida de l’Horta Sud i la Marina Baixa amb un 70% i un 69% respectivament. En l’altra cara de la moneda, estan l’Alt Millars i l’Horta Oest, que no tenen cap dona treballant a les seues cooperatives i l’Alt Maestrat, on les dones representen només el 4% de les persones ocupades a les cooperatives agroalimentàries.
Pel que fa a les sòcies, el major percentatge es troba a la comarca de la Serrania amb un 41% sobre el total de socis, seguit de la Marina Baixa i l’Alt Palància amb un 37% i 35% respectivament. Referent al nombre de directores, podem observar com el major nombre de directores el trobem a la comarca de la Plana Alta, amb 3 dones al capdavant de la direcció de les cooperatives.
Malgrat que les xifres valencianes milloren amb escreix la mitjana estatal, des del Departament d’Igualtat de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana insisteixen a recordar que “encara queda molt camí per recórrer i s’anima les cooperatives a fer passos decidits darrere d’una Igualtat real i efectiva”.
Salaris i pensions
Amb motiu d’una jornada sobre dones agràries promoguda des de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural al març, La Unió de Llauradors va assenyalar que la bretxa salarial entre homes i dones al camp “se situa per damunt dels 400 euros al mes”, només tenint en compte el treball cotitzat. D’altra banda, l’organització també denunciava “la doble discriminació de la dona llauradora i ramadera en el sistema de pensions”.
La Unió remarcava que “si les pensions que es cobren en el mitjà rural ja són inferiors en un 40% en relació amb les urbanes, en el cas de les dones la situació es converteix en insostenible”. “Aquestes dones, el treball de les quals ha estat invisible, es veuran abocades a pensions de misèria perquè ja no tenen forma de completar els seus anys de cotització pel seu treball en l’explotació familiar”, afegien.
“Que el paper de la dona siga visible en la PAC”
També amb motiu del Dia Internacional de la Dona Rural, La Unió ha insistit en la necessitat de dinamitzar les zones rurals, “de manera que es fixe la població en el territori”. En aquest sentit consideren “imprescindible dotar a aquestes zones d’una xarxa de serveis adequats que paren els processos migratoris a zones urbanes”. Així, l’organització agrària considera que cal posar fre a la marxa de dones rurals de les seues poblacions. “Una de les raons de l’abandó, actualment, és la de cursar estudis per a aconseguir una independència econòmica que en el món rural costa d’obtindre”, lamenten.
És per això que han instat, igual com fa ONU Dones, la comunitat internacional a treballar amb les dones i les xiquetes rurals a tot el món i a invertir en infraestructura, serveis i protecció social sostenibles per a canviar radicalment els seus mitjans de vida, benestar i resiliència.
De la mateixa manera, La Unió va aprofitar el dia per a posar de manifest que en molts llocs de món les dones rurals són les que porten endavant l’agricultura i “ho fan moltes vegades amb baixa protecció laboral, falta de seguretat personal, exposades a situacions de violència de gènere, mal remunerades, amb escassa visibilitat i poca presència en les polítiques i decisions que els afecten en el seu dia a dia”.
Per això, demanen també que la nova PAC el paper de la dona es faça, d’alguna manera, visible. “La PAC i els seus promotors –homes en la seua majoria– segueix sent molt miop perquè no té en compte una perspectiva de gènere global, integral i que de forma transversal faça possible que les dones se senten empoderades i amb garanties de ser tingudes en compte com a habitants i creadores de riquesa en un mitjà rural cada vegada més desolat, en el qual elles són imprescindibles si es vol que hi haja una nova generació d’homes i dones llauradors i ramaders que seguisquen produint aliments per a tota la humanitat”, van sentenciar.
