La Unió de Llauradors ha assenyalat que la falta de compres en el camp “respon a una estratègia calculada de la gran distribució europea” que “s’ha decantat per l’oferta de mandarines tardanes de l’hemisferi sud en lloc de per les satsumes i clementines espanyoles, fonamentalment valencianes”.
Així ho ha explicat el sindicat agrari en un comunicat, on ha assegurat que, “una campanya més, queda demostrat que la signatura de l’acord UE-Sud-àfrica perjudica els citricultors valencians perquè ha propiciat la compra de varietats tardanes que ara es venen a Europa i que tant de mal fan als productors comunitaris”. A més, han lamentat, “no es preveuen ajudes de mercat ni s’ha fet un estudi d’impacte econòmic ni s’ha avançat en protocols d’exportació més exigents en eixos països, com ara el tractament en fred per a garantir que no s’introduïsquen plagues”.
La Unió denuncia, a més, “l’engany” que suposa per al consumidor l’oferta de forma massiva d’uns cítrics que, probablement, es van recol·lectar fa ja uns dos mesos en zones situades, en el millor dels casos, a uns 8.000 quilòmetres de distància, que van patir un llarg trajecte en les càmeres dels vaixells i que van ser tractades per a ampliar la seua vida comercial sense que, probablement, el consumidor europeu siga conscient d’això.
“Des de fa dècades que per aquestes dates comencen a comercialitzar-se a Centreeuropa les primeres clementines espanyoles. Els britànics aprecien de forma singular les nostres satsumes, estan habituats a la fruita de temporada i ara els tracten de colar mandarines portades de l’altra part del món, que poden portar plagues a la nostra citricultura i la qualitat i frescor de les quals es veu afectada pel llarg trajecte des de les seues zones d’origen”, explica el responsable de la sectorial de cítrics de La Unió, Carles Peris.
Segons expliquen, La Unió ha pogut contrastar que aquesta situació és més o menys generalitzada en els lineals de les principals empreses de supermercats europeus, no així en les espanyoles, que han mantingut la política de subministrament habitual i esperat a la producció fresca valenciana, que prompte dominarà els seus lineals. La situació en la resta de la Unió Europea s’ha vist propiciada, expliquen, pel retard d’entorn de dues setmanes en la maduració i la coloració de la fruita amb el qual ha arrancat la campanya citrícola valenciana enguany i s’ha vist alimentada també per la falta de demanda derivada de les altes temperatures encara dominants en el continent, que sempre desincentiven el consum.
Aquestos fets han sigut aprofitats pels exportadors de Sud-àfrica, Argentina o Xile per a estirar la seua campanya en contraestació i donar eixida a la creixent producció de mandarines Nadorcott, Tango o Orri i altres no protegides, com ara l’Ortanique, on les àrees de producció s’han multiplicat exponencialment en els últims anys. “Segurament venien preparant aquest desembarcament des de fa anys, però ha sigut aquest quan, aprofitant aquest retard, han fet el pas a Europa”, assenyala Peris.
Segons l’estudi realitzat per La Unió, el solapament de les produccions està afectant sobretot a la comercialització de les varietats extraprimerenques amb majors costos de producció, com ara Clemenrubí, Oronules, o fins i tot ‘d’autor’, com la Clemensoon, que havien despertat un gran interés entre els citricultors en els últims temps. Es tracta de cítrics que requereixen moltes vegades ‘aclarits’, cures per a prevenir la mosca, que suposen la contractació de més jornals però que tenen menors rendiments per hectàrea que unes altres que entren en producció més tard i que, per això també, tenen majors preus en origen.
