Amb motiu de l’últim Dia Internacional de les Dones, la Regidoria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de València va llançar la campanya ‘Canviem els domèsTICs per igualtat’. L’objectiu era “fer front als costums masclistes arrelats en la societat i que carreguen les dones, entre altres coses, amb les tasques domèstiques”. Aquesta campanya, integrada per vinyetes humorístiques, es va completar amb tota una programació durant el mes d’abril per a reflexionar i visibilitzar una realitat problemàtica del dia a dia de moltes dones. No obstant això, encara hi ha feina a fer. Així ho va reconéixer aquest divendres el regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana, quan va avançar els resultats de l’últim baròmetre municipal d’opinió ciutadana, dedicat a la convivència i la participació. Galiana va destacar “les diferents campanyes i accions formatives que impulsa l’Ajuntament de València” però també va remarcar “la importància de la labor de conscienciació per part de les administracions”.
Segons les respostes emeses per les persones enquestades, 2.301 en total, són encara les dones qui més temps dediquen a la cura i atenció de menors i persones dependents, així com a la majoria de tasques a la llar. Preguntats per qui s’encarrega de la cura i atenció dels menors, en el 94,8% dels casos són les dones (principalment les mares, seguides de les àvies i les germanes), mentre que en un 70,5% són els homes (principalment els pares, i amb gran diferència amb aquestos però igualats entre ells, els germans i els avis). A més, el temps dedicat no és el mateix. Mentre que les dones dediquen una mitjana de 14 hores a la cura dels menors, els homes sols 9,9. La diferència és encara més gran en el cas de la cura a persones amb discapacitat o dependents, ja que un 89,2% de les persones que s’encarreguen són dones, mentre que només un 34,3% són homes.
Qui fa les tasques de la llar?
En les tasques domèstiques, enteses com a tasques de neteja, manteniment de la llar i cuina, també s’observen grans diferències entre dones i homes. Elles preparen el menjar (86,3%), netegen els plats (85,6%), netegen la llar (85,9%), renten la roba (86,5%) i organitzen activitats socials (85,1%), mentre que ells són qui fan les xicotetes reparacions (78,2%). Hi ha, però, dues tasques prou igualades, ambdues relacionades amb els diners: els pagaments i gestions amb bancs (73,1% d’homes i 74,3% de dones) i fer la compra (79,1% d’homes i 83,3% de dones).
El 75,8% de les persones enquestades consideren que, quan la dona treballa fora de la llar, la vida familiar es veu afectada. De fet, un 30,4% considera que s’hi veu molt afectada. Les dades comentades fins ara, que palesen la desigualtat a les llars, xoquen amb una altra: un 98,2% de les persones enquestades considera que el repartiment de tasques domèstiques hauria de ser igualitari entre dones i homes. Així, es podria dir que la ciutadania ha interioritzat la teoria, però no la posa en pràctica. Davant d’aquesta situació, no és sorprenent que, en general, els homes estiguen més satisfets que les dones en aspectes com la convivència dins de la llar, l’organització dels diners, el temps dedicat a la cura i atenció de menors i dependents i el repartiment de les tasques domèstiques.
Fins i tot en l’ús del temps lliure, les dones prioritzen la família, les amistats o la parella, mentre que els homes inverteixen el temps en ells mateixos, practicant esport. No obstant això, en ambdós sexes les quatre activitats preferides són l’esport; la vida social; passejar, i llegir o estudiar.
Les dones, discriminades dins i fora de casa
Un dels blocs del baròmetre, d’un total de cinc, està dedicat a la discriminació. En aquest apartat, el 23,2% de les persones enquestades han reconegut haver sigut discriminades en els últims 12 mesos per raons de sexe. Però, novament, hi ha diferències entre homes i dones.
El sexe és, amb gran diferència, el principal ‘motiu’ pel qual s’han vist discriminades les dones, ja que un 38,5% de les enquestades així ho van manifestar, un percentatge que està a gran distància dels homes (1,9%) i també del principal motiu de discriminació d’aquestos, que seria l’origen ètnic o cultural, amb un 25,5%.
