El comerç de proximitat té preocupacions a banda de la regulació dels horaris comercials. La saturació comercial; l’amenaça constant que suposen Amazon i el comerç digital; la regulació de les rebaixes, i el top manta són els principals reptes a què s’enfronta un sector que se sent abandonat pel Consell. La patronal del xicotet comerç –creada per la fusió de Covaco i Cecoval–, Confecomerç, lamenta que, una vegada s’ha tancat la qüestió dels horaris comercials, la Generalitat ja no presta atenció als problemes del sector, que sembla que “no existeix” tot i ser “el segon o el tercer sector estratègic” al País Valencià.
La principal queixa que van transmetre el president de la patronal, Cipriano Cortés, i el vicepresident, Rafael Torres, és que en les 35 mesures prioritàries que la Generalitat s’ha marcat per al final de la legislatura no hi ha cap referent al comerç, com tampoc no en va haver, segons asseguren, en el discurs d’inici de mandat de Ximo Puig. De fet, segons van transmetre els seus representants, el xicotet comerç se sent abandonat tot i que el Consell diu que els dóna suport.
El principal problema a què s’enfronta en aquest moment el sector és la manca de regulació, sobretot pel que fa a l’ordenació territorial. En aquest sentit van reclamar la posada en marxa del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana (Patsecova) perquè establisca una “regulació” per a pal·liar la “saturació comercial” que pateix el País Valencià. Van lamentar que el pla porta 7 anys de retard, tot i que semblava que el departament de Rafa Climent volia impulsar-lo. Van assenyalar que en 2016 es va reprendre el projecte, per al qual es van presentar al·legacions que encara no han tingut resposta. “No sabem si ens han pres en consideració, ni què ha passat amb les al·legacions”, van criticar.
Confecomerç va reduir la necessitat del Patsecova a l’intent de frenar Intu Mediterrani. “No podem dir que estem en contra del centre comercial perquè ens diran que ho fem perquè amb ell vendrem menys”, van apuntar els representants del sector, que van insistir a defendre la lliure competència. No obstant això, van contraposar la regulació que es fa en altres sectors, com el de la construcció i el dels apartaments turístics, i van demanar la mateixa atenció per al comerç. “Sabem que la normativa europea no permet regular per motius econòmics però sí que es poden frenar projectes per altres qüestions”, van apuntar, en referència a l’impacte mediambiental que pot tindre el futur macrocentre comercial a Paterna.
Un centre sense demanda
La patronal del xicotet comerç defensa la idea que al País Valencià existeix una saturació comercial i els consumidors ja no demanen més centres comercials. De fet, van posar com a exemple que el centre comercial Gran Turia té moltes dificultats per a seguir obert en aquestos moments, igual que el de El Saler, i d’altres han hagut de tancar.
Segons van explicar els representants de Confecomerç, “moltes ciutats” ja han arribat a la “saturació comercial” que marcava la previsió del Patsecova com a màxim per a 2020 en funció de criteris de població, densitat comercial i superfície, entre d’altres. Per a València i la seua àrea metropolitana, el Patsecova va fixar en 904.400 metres quadrats la superfície comercial l’any 2012; ara, des de Confercomerç estimen que en 2018 ja se supera el milió de metres quadrats. A més van apuntar que aquest Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç establia un màxim que no s’havia de superar per a l’any 2020 d’1.035.000 metres, xifra que se superarà “àmpliament” amb Intu Mediterri.
Citant un estudi d’Aguirre Newman, Confecomerç va comparar la densitat comercial del País Valencià i Catalunya i va mostrar que Catalunya té una superfície llogable comercial bruta (SAB) de 287 metres quadrats per cada 1.000 habitants, mentre que al País Valencià és de 384 i supera a més en un terç la mitjana estatal. També van comparar les dues economies i van expressar que no entenen per què la densitat comercial és superior al territori valencià quan Catalunya “és més dinàmica”.
A tot això han afegit que “sols amb Intu Mediterrani” el País Valencià es convertirà en “líder d’Espanya en superfície comercial”, de manera que superarà Madrid i Aragó, la densitat dels quals ronda els 500 metres quadrats per cada 1.000 habitants.
Establir les regles del joc
Tot i que la saturació comercial va ser el principal argument esgrimit per Confecomerç per a defensar “una regulació com la de la resta de sectors”, no és l’únic. La patronal assegura que sense el Patsecova i altres regulacions “no hi ha unes regles del joc clares” i aquest fet frena els emprenedors en la creació de nous negocis. “Com s’atrevirà algú a obrir un negoci si té en la porta a altres venent sense pagar impostos?”, es van preguntar en referència al problema del top manta, al qual consideren que cal sumar la digitalització i la competència d’Amazon.
Una vegada exposats tots els problemes a què s’enfronta el xicotet comerç, la patronal va explicar que no entén el retard en la publicació del Patsecova i han lamentat “la falta de diàleg” entre la patronal i el Consell. “El nou Patsecova es va presentar amb molta il·lusió en 2016 i s’ha parat no sabem per què”, van insistir els representants del xicotet comerç, que van insinuar que es pot deure a desavinences entre els dos partits del govern.
De fet, van apuntar que el menysteniment al qual els ha sotmés la Generalitat, no només amb el Patsecova sinó davant la resta de problemes del sector, ha propiciat la unió de les dues associacions comercials.
Publicació “imminent del Patsecova”
La conselleria d’Economia, destinatària principal de les queixes de Confecomerç, no va tardar a respondre a les acusacions de menyspreu i va reiterar que la publicació de la nova versió del Patsecova és “imminent” i que eixirà a audiència pública, “precisament a causa del gran nombre d’al·legacions presentades i les modificacions que s’han introduït en el document inicial”.
Així ho va manifestar el director general de Comerç, Natxo Costa, que sosté que “aquest Consell s’ha caracteritzat pel suport total al format del xicotet comerç”. També va explicar que “el Patsecova està tenint una tramitació costosa a causa de l’elevat volum d’al·legacions, de la complexitat tècnica del text i de la dedicació del personal de la direcció general de Comerç a altres temes urgents i molt importants en les demandes del sector, com ara el pacte sobre horaris, el text refós de la llei, el reglament o la tramitació dels convenis amb Covaco i Cecoval”, integrades en Confecomerç CV”.
Segons Natxo Costa, “el diàleg de la Conselleria amb el sector ha sigut constant en aquesta legislatura i prova d’això és la reunió que va mantindre aquest passat dilluns amb tècnics de Confecomerç”. Respecte a les al·legacions presentades per la patronal autonòmica del Comerç al Patsecova, el director general ha aclarit que “les al·legacions no es contesten, sinó que s’incorporen o no en el text”.
“Quan isca en breu es veurà si estan incorporades o no. I, en tot cas, en Confecomerç poden sol·licitar accés a l’expedient, on es troba l’informe de les al·legacions, ja que són part interessada”, va concloure.
