El grup parlamentari Compromís al Senat, que forma part del grup mixt, insta la cambra alta a demanar que el govern espanyol indemnitze amb 57 milions d’euros les víctimes identificades i els municipis del Maestrat afectats per un bombardeig de la Legió Còndor en maig de 1938.
La Comissió de Justícia debat aquest dijous aquesta proposta que signen els senadors Carles Mulet i Jordi Navarrete en la qual demanen que s’investiguen aquestos bombardejos que van tindre lloc sobre la comarca del Maestrat. “És necessari conéixer el nombre exacte de víctimes, els danys materials i humans, tots els autors, així com el responsable o els responsables d’autoritzar els atacs sobre la població d’aquestos pobles”, assenyala la moció recollida per Europa Press.
Segons expliquen els senadors, basant-se en “fonts documentals”, aquestos atacs contra objectius civils van ser realitzats per a “provar noves tècniques i tecnologies de l’Alemanya nazi que servirien per a la II Guerra Mundial”. Els polítics afegeixen que sobre aquest succés que va tindre lloc a Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes entre el 18 i el 31 de maig de 1938 “no s’havia conegut res fins que, recentment, han eixit a la llum documents rellevants i recerques”.
“Han passat 80 anys, 40 anys en democràcia, d’aquestos fets i no s’han esclarit les dades sobre quines van ser les persones que van autoritzar perpetrar els atacs descrits sobre els quatre pobles rurals de l’interior de Castelló. Tampoc no es coneixen totes les dades dels fets esdevinguts, ni les víctimes o altres danys”, diu la moció.
En aquest sentit, Compromís estima en 57 milions d’euros la compensació que el govern espanyol ha de concedir: 250.000 euros per cadascuna de les 180 cases destruïdes en els quatre municipis, ja que “van ser construïdes durant generacions i tenen un gran component sentimental”, per la qual cosa el seu “valor real és impossible de calcular”, i un total de quatre milions d’euros per a les esglésies i Cases de les Viles. A això cal sumar la compensació a les famílies dels més de 30 víctimes mortals, “fins i tot sabent que se segueix sense conéixer la identitat de tots els morts i que existeixen morts sense trobar”.
Compromís també vol instar el govern espanyol a impulsar una altra investigació relacionada amb els “treballadors esclaus del franquisme” i que siguen reconeguts. Segons exposen en una altra moció que també estudia aquest dijous la Comissió de Justícia, “la democràcia espanyola té un deute pendent” amb més de 400.000 persones que van estar “recluses en un règim proper a l’esclavitud” durant la dictadura de Franco.
