El Grup de Treball CALRE (Conferència d’Assemblees Legislatives de les Regions d’Europa) sobre la diversitat cultural i lingüística ha realitzat una trobada a Brussel·les, a la seu del Comité de les Regions, per a tractar les conclusions recollides al seminari de diagnosi i recomanacions per a la CALRE, on es van escoltar les aportacions d’una sèrie d’experts, procedents de centres universitaris i governs regionals d’Europa.
Aquest dimecres, coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües, el grup coordinat pel president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha comptat amb la participació de representants de parlaments de les illes Balears, Navarra, el Vèneto, Llombardia, Galícia, Gal·les, Bèlgica o Wallònia així com de tècnics de la Unió Europea, membres de la Comissió Europea i de les xarxes ELEN i NPLD, de promoció i defensa de la diversitat i la igualtat lingüística.
El document serà sotmés ara al coneixement dels 74 parlaments regionals europeus per si volen fer les seues aportacions i, finalment, s’aprovarà el 21 de novembre en l’assemblea general de CALRE. Per a Morera, “és un avanç molt important perquè ha posat en l’agenda europea la importància del respecte de totes les llengües d’Europa i la seua potenciació i això suposa el començament d’un camí per a posar fi a la discriminació cultural i lingüística de milions de ciutadans i ciutadanes d’Europa”.
L’acte d’aquest dimecres, conduït pel president de les Corts íntegrament en valencià, ha comptat amb la participació de la secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, qui ha estat l’encarregada de llegir les conclusions del grup de treball, recollides en dos decàlegs, un per a protegir la diversitat cultural i l’altre sobre la diversitat lingüística.
En el ‘Document de València’, el text on es recullen les conclusions de la passada CALRE, es proposen diverses accions, com ara incloure els drets lingüístics en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea; demanar a les institucions europees que adopten una política lingüística comuna capaç de garantir la revitalització i la normalització de les llengües regionals, minoritàries o minoritzades i de promoure sistemes educatius que garantisquen el seu aprenentatge; crear una Agència Europea pel Multilingüisme que vetlle per la protecció de totes les llengües europees i pels drets lingüístics dels seus parlants; aprovar lleis per a garantir l’existència de mitjans de comunicació públics en les llengües regionals, minoritàries o minoritzades i donar suport a la indústria cultural vehiculada en aquestes llengües, i donar suport a les organitzacions que treballen a favor de la diversitat cultural i lingüística per tal d’enfortir la cohesió grupal dins de les esmentades comunitats lingüístiques.
