“Veia que tots tenien el seu pare i jo anava a casa i no tenia el meu pare”. “”Ni hi havia dret que mataren en guerra, ni després de guerra; la mort és l’última cosa que se li ha de desitjar a una persona”. Són dos dels testimonis que es poden escoltar al tràiler de Carcaixent en temps de guerra, un documental dirigit per Sergi Moyano que narra al veïnat d’aquesta ciutat de la Ribera Alta, però també a totes les persones que el vegen, els fets que hi van ocórrer durant la II República i la Guerra Civil.
El treball recupera la veu dels protagonistes d’aquells moments, patrimoni viu de l’època, però també entrevista historiadors i investigadors locals, mostra imatges d’arxiu inèdites i ofereix recreacions històriques. Carcaixent en temps de guerra s’anuncia com un documental que presenta la realitat local durant el govern republicà i la seua desfeta com a conseqüència del colp d’estat franquista.
De les taronges als naranjeros
Quina era aquesta realitat local? Moyano explica que “hi ha diverses històries o temes que fan que Carcaixent siga particular a la resta de pobles valencians”. “Carcaixent era una societat moderna, amb casinos, amb una organització social i sindical brutal”, descriu. Durant la II República era una ciutat capdavantera en la producció de taronja, al voltant de la qual confluïa aquesta societat dinàmica i moderna. Però, quan va esclatar la Guerra Civil, tota l’exportació d’aquest municipi de la Ribera Alta es va veure alterada “perquè tota la producció estava encarada a la lluita”.
“A Carcaixent teníem una fàbrica de bombes durant la Guerra Civil, una fàbrica que va tindre una producció prou important i que sobretot va abastir el front de Terol”, relata Moyano. El director del documental afegeix que “també es feien unes metralladores o subfusells que la gent anomenava ‘naranjeros‘, perquè eren de Carcaixent, que sempre ha sigut un emblema de la taronja”.
Exercitar la memòria històrica
El documental tracta d’oferir “un repàs didàctic a una de les etapes més apassionants de la història del nostre país”. D’aquesta manera, pretén donar a conéixer a les generacions futures la història de Carcaixent i ajudar a “exercitar la memòria històrica, sense ànim de foment de cap idea política, només amb l’única intenció d’aportar coneixements que conduïsquen a la reflexió col·lectiva sobre el nostre passat més recent”.
El projecte Carcaixent en temps de guerra va nàixer dins les aules de l’IES Arabista Ribera; potser és aquest el motiu perquè el documental tinga aquest caràcter didàctic. “En la realització del documental hem fugit de qualsevol intenció tendenciosa o partidista i hem procurat presentar els fets tal com són, de vegades en tota la seua cruesa”, expliquen els responsables de l’audiovisual. Però afegeixen: “Com algú ja va dir, un poble que ignora la seua història està condemnat a repetir-la”.
Moyano descriu el documental com “un homenatge a aquells i aquelles que un dia, sense pretensió de ser-ho, es van convertir en grans herois, herois i heroïnes anònims que van decidir lluitar per allò que creien just, per les nostres llibertats” i afegeix que ha pretés “donar veu a aquells que l’han tingut silenciada durant massa temps”. “Fonamentalment hem volgut fer això: desempolsar aquelles històries que han estat ocultes durant molts anys”, conclou.
Una vintena d’entrevistes
Vora 20 testimonis basteixen l’argument de Carcaixent en temps de guerra. Entre els entrevistats hi ha persones que han investigat aquest període històric i també persones que l’han viscut.
Així, hi apareixen Antonio Escandell, exportador de taronges de l’època; Eugenio Piera, fill de qui va ser alcalde durant la guerra; Juan Bou i Juan Ballester, que eren joves durant la guerra; Milagros Mongort, neboda de Joaquín Olaso Piera, un dels carcaixentins deportats als camps d’extermini nazis; Salvador Olaso, que tenia 13 anys quan va començar la guerra; Angelita Ferre, alumna del col·legi Navarro Daràs després de la guerra i filla d’un afusellat pel règim franquista; Pep Almiñana, fill d’un ferroviari empresonat pel franquisme; Mercedes Carañana, neboda de Concepción Navarro Oliver, una dona militant de la CNT que va haver d’exiliar-se a Orà pujant a l’Stanbrook, i Aurora Cortes-Cheyron, néta de Concepción Navarro Oliver.
En el documental també s’entrevista José Manuel Fernández, professor d’història i investigador local; Anna Oliver, advocada i investigadora local; María José Sigalat, investigadora local; Mari Creu Trujillo, arxivera a l’Arxiu Municipal; Bernat Daràs, cronista oficial de Carcaixent i investigador; Carles Senso, periodista, doctor en Història i autor del llibre La ignomínia de l’oblit. Els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis; Francesc Torres, historiador carcaixentí i director de l’Arxiu del Regne de València, i Salvador Calatayud, investigador local i professor a la Facultat d’Economia de la Universitat de València.
A més, en aquest treball també s’escolta la veu d’Ismael Roig Soler, un destacat militant anarcosindicalista de Carcaixent. Es tracta d’una entrevista realitzada per María José Sigalat entre els anys 1994 i 1995 i que des del passat gener custodia l’Arxiu Municipal.
D’una idea d’Arcadi España a un documental col·lectiu
La professora d’història de Sergi Moyano, el director del documental, va encomanar a l’alumnat un treball que consistia a entrevistar persones que hagueren viscut la Guerra Civil. Moyano es va proposar investigar sobre el penúltim alcalde republicà de Carcaixent, Eugenio Piera Bohigues, entrevistant el seu fill. Arran d’aquesta investigació, l’alumne de l’IES Arabista Ribera va trobar “una quantitat de material prou considerable” i va decidir encetar un documental al qual s’hi ha anat sumant més gent durant tot el procés de creació. Moyano remarca que la idea li la va proporcionar Arcadi España, una figura importantíssima en la investigació historiogràfica local que va faltar en juny de 2016.
El projecte ha estat vinculat des del seu començament a l’IES Arabista Ribera i s’ha estat treballant des del Departament de Geografia i Història del centre amb l’ajuda de diversos investigadors locals i historiadors com Anna Oliver, María José Sigalat Vayá –també guionista del documental– i José Manuel Fernández –assessor històric del documental–. Però a aquesta idea que va començar a gestar-se com una iniciativa personal es van sumar organitzacions com Àgora Grup de Teatre o la Banda Simfònica de la Lira i Casino Carcaixentí, que van participar en les recreacions històriques. També ha comptat amb el suport de l’AMPA de l’institut, de l’editorial Edicions 96 i de la Regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Carcaixent.
La presentació a València, un aperitiu del Festival de Cinema Ciutadà i Compromés
El documental es presenta aquest divendres, 28 de setembre, a partir de les 18.30h a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El director, Sergi Moyano, intervindrà després en un col·loqui juntament amb el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats públiques, Ferran Puchades. També hi participaran Anna Oliver, autora del llibre Entre el silenci i l’oblit. Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent, advocada i membre de la Junta Directiva d’ACPV, i Francesc Picó, director, guionista i soci tresorer de l’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació).
Amb la projecció d’aquest audiovisual dedicat a Carcaixent s’ofereix també un primer tast del Festival Cinema Ciutadà i Compromés 2018, que en novembre omplirà de cinema social i polític València i diversos pobles.
