El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València ha iniciat la temporada d’exposicions amb una mostra sobre el projecte de l’artista Pedro G. Romero sobre l’ús de l’art modern com a element de turment en les txekes que van construir-se a l’estat espanyol durant la República encara que, com va assenyalar l’artista andalús, es van mantindre durant els primers anys de la dictadura franquista.
‘Habitació. L’Arxiu F.X., les txekes psicotècniques de Laurencic i la funció de l’art’ es va inaugurar aquest dijous, 20 de setembre. La mostra, comissariada per Ángel Calvo Ulloa i Nuria Enguita, ubicada a la sala Acadèmia de La Nau, acull la reproducció exacta de tres cambres de tortura psicotècnica, una de les quals es trobava al Convent de Santa Úrsula de València. L’exposició presenta els treballs entorn de les txekes realitzades per l’Arxiu F.X., un projecte de l’artista Pedro G. Romero (Aracena, Huelva, 1964) en el qual treballa des de 1999 i que tracta sobre la iconoclàstia, la profanació i la blasfèmia en relació amb les pràctiques radicals de l’art i l’estètica moderna i contemporània.
El nucli central de l’exposició presenta les reconstruccions a escala 1:1 de tres de les txekes psicotècniques de Barcelona i València. Al seu voltant hi ha tota mena de treballs documentals, fotografies, films, peces d’art, fons bibliogràfic i dissenys arquitectònics. Les construccions Décor, responen a la txeka psicotècnica de l’església de Vallmajor de Barcelona; Notes on Sculpture, a la txeka psicotècnica del convent de Sanjoanistes del carrer de Saragossa, també a Barcelona, i Barracão, a les primeres operacions experimentals a les txekes del Convent de Santa Úrsula de València.
La mostra, a més d’aquestes xicotetes sales destinades a alienar els reus, inclou també peces que representen altres entrades recopilades en l’Arxiu F.X. –una recopilació d’imatges i audiovisuals que va elaborar Romera sobre la iconoclàstia a l’Estat des de les guerres Carlistes fins el 1945; arxivades segons la visió propagandística de l’art– amb els títols Office Baroque, Carl Andre, Centre de Càlcul, Carl Schmitt, Sol LeWitt, School núm. 6, Pavelló suspès, Trisha Brown o Suprematistic games, que completen el recorregut. S’hi recopilen també materials documentals de les txekes i tot un seguit d’operacions sobre aquestes, recuperades, produïdes o distribuïdes des de l’Arxiu F.X.: ceràmiques, mescles musicals, projeccions cinematogràfiques i anotacions. En aquest sentit, la mostra inclou dues peces que revisen, alhora, la pròpia visió de Romero sobre el seu arxiu, és a dir, que estableixen un paral·lelisme artístic partint de les cambres de tortura. Lola Lasurt, Patricia Gómez, María Jesús González i Álvaro Perdices signen diferents intervencions com la Disco Txeka, on s’aborda l’ús de les llums (roja i verda) de les txekes i la il·luminació de les discoteques psicodèliques aparegudes en els anys 60, així com la reproducció d’una inscripció trobada en una paret a la cripta del Convent de Santa Úrsula, just davall d’on es trobava la sala de tortures psicotècniques.
L’exposició està organitzada i coproduïda pel Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, el CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid, i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, per a proposar una revisió de les avantguardes a partir de la radicalització estètica que van suposar, vinculada a la radicalització política a través de les imatges recopilades en l’Arxiu F.X. o de la reconstrucció de les txekes psicotècniques d’Alphonse Laurencic.
Laurencic i les txekes
Alphonse Laurencic va nàixer a París en 1902 després que la seua família s’exiliara des d’Àustria en acabar la I Guerra Mundial. La seua vida va ser enigmàtica, va explicar Pdero G. Romero, ja que, de la capital francesa es va traslladar a Barcelona on va formar una banda de jazz. De fet, va dir l’artista, està considerat com un dels introductors del jazz a l’Estat. Tanmateix, Laurencic va assegurar tindre formació i coneixements en diferents disciplines i s’apunta que va treballar com a agent doble.
Fet i fet, va ser detingut i empresonat a la presó Model de Barcelona, però, finalment, va convéncer els responsables de la presó que tenia habilitats per a extorsionar amb un mètode psicotècnic els presos i aconseguir així que prestaren declaració. Així és, segons va relatar Romero, com va acabar construint les txekes de Barcelona i es va traslladar a València per a fer-se càrrec de la que estava ubicada al Convent de Santa Úrsula per a crear les sales d’alienació per al Servei d’Informació Militar (SIM) de l’Exèrcit republicà, entre 1937 i 1039.
Laurencic, les teories del qual “no cal tindre massa en compte”, va emfatitzar l’artista, va establir que les cambres de tortures havien d’incloure obres d’art modern, junt amb altres elements de pertorbació com llits inclinats perquè el pres no puga descansar, llambordes desiguals per tot el terra per a impedir que el reu passege per la petita cel·la, llums canviants (roges i verdes), un rellotge visible al qual canviaven l’hora durant la nit perquè el pres perdera la noció el temps, un degoteig reiteratiu i elements d’obres modernes, principal de les nascudes i promulgades pels anys Bauhaus de Wassily Kandinsky, ja que el fet d’observar línies sense fi i punts desiguals provocava un estat d’alteració en aquells que veuen en la línia corva i els cànons de bellesa clàssica la correcció de l’art. Tanmateix, va fer broma Pedro G. Romero, cal posar en dubte l’eficiència d’aquesta pràctica –d’incloure elements iconoclàsitcs en les cel·les–, ja que aquestes obres es contemplen i s’exposen i no provoquen cap alteració mental, “no m’imagine els Thyssen afectats per les obres que van comprar de la Bauhaus”. En tot cas, l’existència d’aquestes txekes amb aquestes característiques per a inflingir tortura als presoners va ser “real” i “està documentada”.
