El pacte contra el "terrorisme masclista" assoleix en 365 dies les mesures marcades per a quatre anys

El Consell destaca l'alt grau d'execució dels objectius d'un acord que compta amb l'adhesió de 740 entitats i 7.661 persones
/ València
19 setembre 2018 01:00h
Una marea violeta va tenyir València el passat 8 de març.

El 28 de setembre de 2017 es presentava en societat el Pacte contra la Violència de Gènere i Masclista, un acord subscrit per tots els partits polítics amb representació a les Corts, així com per sindicats, entitats i col·lectius socials; en total, 63 entitats de l'àmbit social, polític i empresarial. Aquest dimarts a Alacant es va commemorar el primer aniversari d'un pacte "pioner", ja que "el compromís en la lluita contra la violència masclista no ha sigut assumit únicament per les administracions, sinó pel conjunt de la societat".

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va destacar que durant aquest primer any del pacte "s'ha aconseguit que el 76% de les mesures proposades estiguen ja en marxa", la qual cosa suposa un resultat "molt satisfactori", ja que té un termini de compliment de 5 anys. Per tant, en queden encara 4 per a assolir el 24% restant.

Oltra va remarcar el pacte com "una eina de lluita contra la violència masclista i de transformació cap a un paradigma de societat feminista" i que, en el cas del Consell, ha servit per a agilitzar l'execució de "moltes mesures i accions" encaminades a lluitar contra el masclisme. La vicepresidenta també va remarcar el fet que el pacte es plantejara des del principi "com un acord obert al conjunt de la societat". En aquest sentit, hi ha una web disponible perquè qualsevol persona o entitat puga assumir els seus compromisos en la lluita contra el masclisme. A més, segons avança a Diari La Veu el secretari autonòmic d'Inclusió, Alberto Ibáñez, ben aviat es faran públiques en la web les mesures complides i pendents perquè tothom puga fer l'avaluació, "en un exercici de transparència".

Un pacte "viu"

Durant el primer any de l'acord, l'han subscrit 7.661 particulars i 740 entitats. Tot i això, Oltra va indicar que el pacte "està viu" i que "ha de seguir creixent els anys vinents".

El document està format per 5 línies estratègiques, dividides en 21 objectius i 293 mesures. Aquestes mesures tenen un termini d'execució de 5 anys. Durant el primer n'hi ha 123 ja executades –55 en execució permanent i 68 realitzades– i 100 en procés. En total, doncs, 223. "Només un 24% queden pendents d'abordar", va especificar la vicepresidenta, qui va remarcar que s'ha superat el grau d'execució del 20% previst per al primer any.

En la reunió d'aquest dimarts a Alacant, els diferents agents implicats en el pacte van exposar la seua autoavaluació d'aquest primer any. En el cas del Consell, van destacar 12 mesures, a més de posar l'èmfasi que aquest acord se sustenta en dues potes: la lluita contra la violència ja existent i l'assistència a les víctimes, i la prevenció i la transformació social.

"Un conflicte polític"

Preguntat per Diari La Veu, Ibáñez posa el focus en cinc mesures concretes. La primera, la posada en marxa d'un pla director de coeducació en les aules per a treballar des d'edats primerenques "l'eliminació de les desigualtats i de les discriminacions per raó de gènere i fomentar noves formes de relacionar-se més saludables i igualitàries". La segona mesura que destaca Ibáñez és la realització d'un garbellat universal per a la detecció primerenca i l'atenció de la violència masclista en dones majors de 14 anys.

En tercer lloc, el secretari autonòmic cita com a "mesura molt important" el reconeixement de la violència masclista com una qüestió "que va més enllà de les quatre parets de la casa on ocorren les agressions i que transcendeix al conjunt de la societat". Per això, destaca l'execució de mesures com l'equiparació de les indemnitzacions per assassinat masclista a les de "la resta de terrorismes". Així doncs, s'assumeix que la violència masclista és una forma de terrorisme. El País Valencià és l'única autonomia que compta amb aquest reconeixement. De fet, "no hi ha cap país que equipare aquestes indemnitzacions". Però "més enllà de l'increment de la dotació econòmica de 6.000 fins a 75.000 euros, aquesta equiparació serveix per a conceptualitzar la violència masclista com un conflicte polític", va destacar Oltra.

A més, "tota la política social del Consell posa les víctimes com a protagonistes". Aquest és el quart punt que cita Ibáñez i que inclouria mesures com ara l'aprovació de la renda valenciana d'inclusió social, el reconeixement de monoparentalitat a les famílies amb dones víctimes de la violència masclista o l'accés prioritari a les escoles infantils de 0 a 3 anys, totes elles encaminades a "garantir la igualtat d'oportunitats a les dones supervivents i a les seues filles i fills".

En cinqué lloc, Ibáñez destaca la incorporació de la figura de la psicòloga infantil en els centres d'atenció Dona 24 hores, ja que "els fills i filles són també víctimes d'aquestos fets traumàtics".

Punts violeta, eliminació de la publicitat institucional i ampliació del parc públic d'habitatge

La vicepresidenta va incidir en el vessant econòmic, amb l'ampliació de la partida específica destinada a lluitar contra la violència masclista fins als vora 13 milions d'euros, "assumint així la demanda de les entitats feministes".

En la reunió celebrada a Alacant aquest dimarts, Oltra també va citar la possibilitat que les treballadores públiques víctimes de violència masclista puguen sol·licitar un trasllat en l'administració i va destacar la importància de "garantir la transició de les víctimes cap a una vida independent". En aquest sentit, va parlar també de l'ampliació del parc públic d'habitatge i de l'increment del lloguer social dirigit a aquest col·lectiu, així com de la creació d'una xarxa de punts Servef d'atenció especialitzada per a aquestes dones. 

Altres mesures de prevenció engegades són l'elaboració d'un protocol contra la mutilació genital femenina, la creació de punts violeta en els festivals de música per a garantir "espais d'oci nocturn més segurs i lliures de violència masclista" i l'elaboració d'un decàleg per a festes populars amb perspectiva de gènere. 

L'eliminació de la publicitat institucional en els mitjans de comunicació que inclouen anuncis de prostitució, la posada en marxa d'un programa d'intervenció social amb homes agressors i l'aprovació d'una llei de coordinació de les policies locals que inclou una reserva del 30% per a dones són altres mesures implantades per a construir una societat "més inclusiva, i per tant, més lliure i segura".

next