“Estem ací per a comunicar una bona notícia: València eixirà del pla d’ajust en què el PP ens va ofegar en 2012 i que estava previst per a 10 anys”. Així ho ha anunciat l’alcalde, Joan Ribó, en una roda de premsa juntament amb el regidor d’Hisenda, Ramon Vilar.
Per a aconseguir-ho, en el ple d’aquest setembre s’aprovarà una modificació del pressupost de 29,6 milions d’euros. Quaranta dies després, a partir del 10 de novembre, aquestos diners ja estaran disponibles per a pagar totes les factures ‘en els calaixos’ que queden pendents i que impedeixen eixir del pla d’ajust. “Si no hi ha res a pagar, no tenim per què seguir en el pla”, ha celebrat Ribó.
Com es va arribar a eixa situació?
En maig de 2012 el deute municipal va arribar al màxim històric, amb 1.046 milions d’euros, un percentatge de deute sobre els ingressos corrents liquidats del 148%. Prèvia aprovació pel ple municipal de València, eixe any el Ministeri d’Hisenda va aprovar per a l’Ajuntament un pla d’ajust de 10 anys, el màxim permés pel Ministeri.
El Reial Decret 4/2012 imposava el pla d’ajust a les administracions locals que tenien factures ‘en els calaixos’ en aquell moment. Eixe era el cas de València, que acumulava 183 milions d’euros en factures pendents de pagament. Els consistoris havien de demanar un crèdit a l’ICO i, a canvi, entraven en el pla d’ajust. En 2014 es va publicar un altre Reial Decret que permetia que els ajuntaments isqueren del pla si no superaven el percentatge legal de deute del 110% i ni els 30 dies en el pagament als proveïdors. Però aquest no era el cas de València, que va haver de seguir sota tutela de l’Estat. De fet, segons ha indicat Ribó, “hui en dia València era l’únic gran ajuntament de l’Estat que seguia en el pla d’ajust”. L’alcalde ha fet referència a la “pèssima gestió del PP” i ha lamentat que “ens va hipotecar a 10 anys”.
Les amenaces de Montoro
Amb el pla d’ajust, l’Ajuntament de València quedava “lligat de mans i peus”, ja que no tenia prohibit crear nous organismes, ens i empreses municipals que ajudaren a agilitzar l’administració. A més, el Ministeri d’Hisenda li fixava un objectiu en termes d’estabilitat pressupostària, amb un superàvit de 90 milions d’euros, mentre que la resta d’entitats locals només havien d’estar en equilibri. El pla d’ajust també sotmetia l’Ajuntament a la tutela de Ministeri d’Hisenda, “amb controls trimestrals que el mateix govern no s’aplica a ell”.
“El PP ens va impedir de facto poder fer grans inversions i despesa corrent en 10 anys, i abans que acabe l’any direm adéu a això”, ha afegit Ribó, qui ha recordat que Montoro fins i tot va amenaçar de tancar l’EMT. L’alcalde de València ha reiterat que “l’única manera possible d’eixir del pla d’ajust és pagar tots els deutes” i ha asseverat que “la dreta té la fama de saber gestionar bé l’economia, però nosaltres [el Govern de la Nau] demostrem que la gestionem infinitament millor”.
“Un dels corsets més estrictes que teníem”
El regidor d’Hisenda, Ramon Vilar, també ha destacat la “transcendència” de l’anunci fet aquest dimarts, ja que “eixim d’un dels corsets més estrictes que teníem”, si bé ha recordat que “seguim limitats per la llei d’estabilitat pressupostària”.
Vilar ha volgut destacar que l’equip de govern no “demonitza” l’endeutament per se, sinó quan es tracta d’endeutament per no pagar la gent. És a dir, el regidor ha volgut diferenciar les inversions dels deutes. “Eixim d’una situació en què estàvem molt malament i que venia d’un deute comercial, transformat després a financer, perquè no es pagava a contractistes i proveïdors”.
El Govern de la Nau preveu acabar 2018 amb un deute de 446 milions d’euros i que “el proper govern d’esquerres que entrarà a la ciutat en 2019” –en paraules de Vilar– es trobe amb menys de 400 milions de deute.
“Adéu, pla d’ajust”
Des de l’Ajuntament expliquen que “des de 2015, la gestió econòmica del Govern de la Nau ha complit amb allò que marcava el Reial Decret de 2014 –deute, regla de despesa i període mitjà de pagament a proveïdors–” i afegeixen que havien demanat en reiterades ocasions poder eixir del pla d’ajust. “Però ara no ho demanem, ara ens marxen”, ha dit Vilar: “Adéu, pla d’ajust”.
Preguntats sobre si eixir del pla d’ajust tindrà algun tipus de repercussió en els impostos, tant Ribó com Vilar ho han desmentit i han manifestat que “no té cap sentit lligar l’eixida del pla d’ajust amb els impostos”, a més de remarcar que València és, juntament amb Màlaga, una de les ciutats de l’estat espanyol on menys impostos paguen els habitants.
Sobre l’anunci fet en juny respecte a girar rebuts a l’Església, Vilar ha argumentat que encara està elaborant-se un padró que discrimine els immobles no destinats al culte o a la beneficència (que seguirien exempts de pagar impostos). “Tal com tinguem el cens depurat, es giraran”, ha assegurat.
