Quatre anys no són res o, almenys, no en són suficients. Tot i que el “renaixement”, la “reconstrucció” i la “reparació” ja estan en marxa, a parer del president, “queda molt de camí per recórrer”. Aquest serà el fil conductor del discurs de Ximo Puig segons va anunciar dijous passat el departament de Presidència de la Generalitat.
El darrer Debat de Política General (DPG) de la legislatura ha de servir a Puig per a fer balanç de la gestió del govern del Botànic, tan sols dos mesos després que, al Seminari del Consell a Biar, es van considerar acomplits 40 dels 50 objectius llançats sis mesos abans a Benicarló i el 91% dels reptes de principi de la legislatura.
Més enllà de les xifres, el President vol refermar el relat del “nou paradigma” valencià, un país “amb veu pròpia” a l’Estat i que en el “lideratge” del debat territorial, en concret, en qüestions com el finançament i la redistribució de les inversions públiques.
Pressupostos i avançament electoral
Ara fa un any la taxa turística i la separació del fem (SDDR) van separar els socis del Botànic. Enguany, les tres formacions que donen suport al govern intentaran que les diferències respecte als objectius i els graus de compliment de determinades polítiques no interferisquen en la voluntat de reeditar el pacte en 2019.
El DPG confirmarà o desmentirà la sensació d’unitat que PSPV, Compromís i Podem van projectar dijous passat en la reunió que es va celebrar a la seu socialista a petició de la formació morada. Després del debat vindran els pressupostos de la Generalitat, l’autèntica pedra de toc al voltant del clima preelectoral.
Podem sempre ha posat l’accent en la insuficiència d’algunes polítiques o la manca de compliment dels compromisos. Perquè el partit liderat per Antonio Estañ avalara els comptes de 2018, va caldre que s’incrementara la partida per a habitatge social.
Abans, però, la sensació va ser que Podem podria tibar la corda fins a esquerdar la governabilitat. Si això havia passat a 18 mesos de les eleccions, què no podria passar a mig any vista? S’albiraven aleshores enormes dificultats per a Ximo Puig en el seu intent d’acabar la legislatura sense esglais.
El canvi de govern a l’estat espanyol i la revifada de les expectatives electorals socialistes ha modificat de forma notable l’actitud amb què les formacions polítiques s’enfronten al final del quadrienni. Hui és Ximo Puig el més desitjós de no apurar la legislatura.
El compromís explícit de no avançar eleccions demanat per Podem està supeditat al fet que no es deterioren les condicions de la governabilitat. Això depén sobretot de si el Consell disposarà d’un nou pressupost en 2019. Qualsevol resistència de Podem pot servir a Puig per a justificar la convocatòria d’eleccions, una possibilitat no desitjada tampoc per Compromís, tot i compartir amb el líder socialista les bondats d’un calendari polític valencià diferenciat de l’espanyol.
La bona predisposició de Podem a continuar fent costat al Consell sense grans escarafalls s’explica també pel moment polític espanyol, en què la formació de Pablo Iglesias està construint una relació de col·laboració amb Pedro Sánchez que el convertisca en l’aliat preferent a l’hora de portar endavant reformes i allargar la legislatura estatal fins a octubre de 2020.
L’oposició
Qui més urgència té de noves eleccions espanyoles és Ciutadans. Les va tocar amb els dits durant la moció de censura del PSOE contra Rajoy. Amb la inèrcia dels resultats de Catalunya i la crisi del PP, Albert Rivera es va veure a la Moncloa sense moltes dificultats.
El moment va passar, però encara hui aspira que uns comicis tornen a mobilitzar el seu potencial electoral abans que el nou PP de Pablo Casado alce el cap després de la pèrdua del govern espanyol i el canvi de lideratge. Això explica la maniobra del partit taronja de llevar el suport a Susana Díaz a Andalusia.
Al País Valencià, Ciutadans encara no té un candidat oficial. La portaveu a les Corts, Mari Carmen Sánchez, té assumit que no serà ella qui encapçale els cartells autonòmics. Sánchez aspira a repetir en les llistes i farà el millor paper possible en un debat on Ciutadans va optar l’any passat per l’anticatalanisme clàssic de la dreta valenciana sense entrar en la gestió del Botànic.
L’assumpció de la portaveu de Ciutadans de la seua feblesa política contrasta amb la lluita d’Isabel Bonig per superar la incòmoda posició en què va quedar després de la derrota de Soraya Sáenz de Santamaría en les primàries del PP. La presidenta del PPCV mirarà de fer servir tots els seus recursos retòrics habituals per tal de fer palés que el Botànic és sinònim d’apocalipsi política. Que el seu missatge catastrofista arribe a l’electorat i que això tinga algun efecte en la intenció de vot és una incògnita que, de moment, només s’aclarirà quan els ciutadans acudisquen a les urnes.
