Aquest any l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) està d’aniversari. Concretament celebra 150 anys, ja que en 1868 la Junta Provincial Revolucionària va crear el Jardí Provincial d’Aclimatament, el germen de l’actual institut de recerca. Es tracta d'”una efemèride molt significativa” –en paraules de la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián– i per això des d’octubre d’aquest any fins a gener de 2019 s’ha preparat un seguit d’actes que inclou conferències, exposicions, debats i, fins i tot, una jornada de portes obertes a la seu de l’IVIA, a Montcada (l’Horta Nord).
Així ho va comunicar Cebrián aquest dilluns en un desdejuni informatiu convocat a propòsit dels 150 anys de l’IVIA. En aquesta cita, a més, va avançar el nou règim jurídic i de funcionament del centre de recerca segons una llei en què treballa ja Agricultura i que “abans que acabe l’any entrarà al Consell”. El document que està ultimant la Conselleria porta per títol ‘avantprojecte de llei per a la generació del coneixement i desenvolupament agroalimentari sostenible’, ja que no sols regula l’IVIA, sinó que també incorpora un apartat dedicat a l’estratègia valenciana agroalimentària (EVA). Amb tot, tindrà un efecte directe sobre l’IVIA, ja que la ‘A’ d’agràries passarà a referir-se a agroalimentàries.
L’objectiu principal d’aquestos canvis és afavorir la transferència de coneixements al sector agroalimentari portant els avanços “al camp” i, al mateix temps, “connectar les necessitats de la societat amb la finalitat de la investigació”. “El millor laboratori que tenim al sector agroalimentari és el mateix sector, el camp”, va argumentar la consellera Cebrián.
La responsable d’Agricultura va reconéixer que l’elaboració de la llei està sent “un procés molt dilatat en el temps”, ja que entre 2016 i 2017 es va obrir un procés de participació i es va mirar què feien altres autonomies, com ara Catalunya i Aragó, “que tenen instituts d’investigació molt potents”. A més, també s’ha endarrerit “pels aspectes jurídics i administratius, a partir d’una proposta inicial”. Amb tot, la consellera va destacar que la redacció de la norma és “un treball participatiu” i que s’han recollit “les inquietuds i necessitats del sector i de la societat”.
Millor resposta als reptes i més participació
Segons apunten des de la Conselleria, la nova llei suposa “un canvi de paradigma”, perquè s’aprofita l’oportunitat per a crear un nou marc general i global que regule la coordinació del coneixement agroalimentari generat al País Valencià. És en aquest context que l’IVIA adquireix un nou “paper dinamitzador” de tots els agents que intervenen en la generació i l’aplicació d’aquest coneixement, això és, del sector agroalimentari, la societat, els consumidors i la cadena en conjunt.
Amb aquesta normativa –que actualitza la Llei 4/1991 per la qual es creava l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries com a entitat autònoma de la Generalitat– la Conselleria d’Agricultura tracta de donar resposta i connectar amb “allò global”, és a dir, reptes socials i grans desafiaments agroalimentaris, com ara el canvi climàtic, l’alimentació de la població mundial i l’accés als recursos humans, i amb “allò local”, que té a veure amb el territori i la producció local de qualitat i sostenible o el desenvolupament rural, entre d’altres.
Com a novetats, la llei incorpora l’EVA, així com els instruments de planificació d’aquesta. També es crea un òrgan de participació i assessorament, el Consell Social Agroalimentari, un ens social participatiu en la mateixa línia que el Consell de l’Horta de València i el Consell Agrari Municipal de València. En aquest òrgan tindran veu la indústria, els distribuïdors i els consumidors.
Consolidar el pressupost
Malgrat la nova normativa, es manté la naturalesa jurídica actual de l’IVIA com a organisme autònom, “atés que, per les funcions que té encomanades, no té sentit optar per fórmules organitzatives allunyades del dret públic”. Pel que fa al finançament de l’institut, seguiran les transferències de la Conselleria d’Agricultura, així com el finançament que puga rebre el centre gràcies a les convocatòries valencianes, estatals i europees en què concorren els investigadors. La Conselleria també advoca per la col·laboració publicoprivada, “molt necessària per a un sector com aquest”.
Amb tot, des de l’administració indiquen que “la qüestió no és tant la d’augmentar el pressupost, sinó la de consolidar-lo”. També es vol consolidar l’estructura de personal, “ja que allò que importa no són només els mitjans tècnics, sinó també els recursos humans”, va indicar Cebrián. En aquest sentit, s’han cobert 19 vacants amb funcionaris públics, que s’incorporaran entre setembre i octubre.
Com se celebrarà l’aniversari de l’IVIA?
Per a celebrar els 150 anys de l’IVIA, la Conselleria d’Agricultura ha preparat un acte commemoratiu al Museu de Belles Arts de València el 16 d’octubre –coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació– en què es posarà en valor l’antic Jardí d’Aclimatament i la seua evolució fins a l’actual IVIA. Aquest esdeveniment el seguirà un cicle de conferències que se celebrarà en novembre. A més, des de novembre fins a març hi haurà una exposició itinerant que farà parada a València, Alacant i Castelló amb el títol Passat, present i futur de la investigació a l’IVIA. El calendari d’actes es tanca amb una jornada de portes obertes a l’IVIA l’1 de desembre i un debat científic i tècnic sobre el futur de la producció d’aliments al territori valencià. Es tractaran, entre altres temes, els nous reptes en matèria agroalimentària a què haurà de fer front la societat valenciana els anys vinents i cap a on haurà de dirigir-se la investigació en aquestes matèries.
Els orígens de l’actual IVIA, un dels centres d’investigació agrària més importants del món, es remunten a 1868, amb la creació per part de la Junta Provincial Revolucionària del Jardí Provincial d’Aclimatament. El govern de l’època va cedir 2 hectàrees a la Societat Valenciana d’Agricultura per a establir parcel·les d’experimentació on ara hi ha els Jardins de Vivers. L’any 1984 ja passaria a denominar-se Institut Valencià d’Investigacions Agràries, quan es van transferir les competències en recerca agrària a la Generalitat, mentre que la llei de 1991 establia l’IVIA com un organisme autònom del govern valencià.
