Les festes en honor a la Mare de Déu de la Salut a Algemesí estan declarades des de 2011 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Molt s’ha escrit al voltant de la Festa i per la Festa, articles com els de Vicent Castell Llàcer recollits als Butlletí d’Informació Municipal d’Algemesí, Ordint la Festa d’Antoni Domingo o Músiques i Rituals de les Festes a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí d’Édgar Cano en la seua vessant més pragmàtica musical o també d’específics, com el darrer llibre El Bolero d’Algemesí. Cent anys del Ball de Llauradores d’Adrià Moreno, Eduardo Roig i Enric Olivares. Escrits erudits i divulgatius, de caire etnogràfic, amb convicció i profunda estima sobre aquesta festa barroca, bigarrada en tots els seus elements i diversa en motivacions per anar-hi o participar-hi, ja que com escrivia arran de la proclamació de la UNESCO Vicent Josep Escartí: “hi va tot el món els creients i els no creients…, supose que influeix, per damunt de tot, la sensació de pertinença a una comunitat específica: Algemesí”.
La diferència de la Festa d’Algemesí respecte a altres manifestacions semblants i fins i tot a les altres manifestacions també patrimonials és la grandíssima participació de veïns. La Festa és més que dos dies de creences, comandes, nervis i assajos. Si temps ençà tenia una simbologia pietosa i una finalitat de lleure, ara com ara, a més, conté essència, la qual, arran dels reconeixements, no fa més que augmentar la participació, l’interés i estudi dels seus elements. Tot i que segurament com tota manifestació tradicional i popular li queda marge de moviment. La Festa és festa perquè s’ha volgut mantindre viva i com expressió humana caminarà, per adaptar-se a les circumstàncies del present, com ho va fer després de la foscor quan quasi havia quedat submergida en les cendres de la història.
Per al visitant, el veí curiós, el creient o l’apassionat tradicionalista genuí, la Festa d’Algemesí, el seu gruix reconegut, està format pel triumvirat de processons: la Processó de les Promeses (7 de setembre, 22.00h), Processoneta del Matí (8 de setembre, 10.00h) i la Processó de Volta General (8 de setembre, 19.30h).
En cadascuna de les processons la creu major divideix en dues parts les desfilades. Tots els elements que formen el seguici des de l’inici, fins aquesta creu major, formen la part pagana de la Festa. A partir de la creu, el seguici està format per elements religiosos. Així, seguint moltes altres manifestacions valencianes similars, la barreja pagana i religiosa és palesa.
En la part pagana s’inclouen els misteris i martiris, la muixeranga, els bastonets, les pastoretes, la carxofa i els arquets i, tancant el paganisme, el Bolero o ball de llauradores. Seguit apareix la creu major i l’únic ball religiós, els tornejants, el guió de la Mare de Déu, la imatge de la Mare de Déu de la Salut i, tancant tot el seguici, les autoritats eclesiàstiques i civils amb la banda de música local.
Algunes variacions que diferencien les processons visualment i sonorament són la participació en la Processoneta del Matí dels gegants, representants –segons la documentació– del Rei Jaume I i Violant d’Hongria. Aquestos estan ubicats tot justament davant la creu major. Els segueixen els cirialots formant part del seguici religiós, els quals es col·loquen justament davant la imatge de la Mare de Déu de la Salut. El breu trajecte des de la Capella de la Troballa, seguint de manera rectilínia pel carrer Berca fins la Basílica de Sant Jaume, a la plaça Major, transcorre en una atapeïda processoneta que conclou amb un esclafit sonorovisual a la Plaça Major, curullada de mirades i elements actuant, lloant i gaudint. L’altre canvi, es produeix en la Processó de Volta General on, en la part religiosa, els cirialots són substituïts pels personatges bíblics, ubicats entre el Guió de la Mare de Déu i la imatge de la Mare de Déu de la Salut.
La Festa, com es pot comprovar, és dinàmica en la seua evolució i existència. Ara, potser, d’ençà que fou declarada Patrimoni Immaterial, han augmentat els recursos que ajuden a la seua divulgació, com la web Festes Algemesí o l’autonomia pròpia de què gaudeixen alguns dels balls i danses com els bastonets, la muixeranga, els tornejants, el Ball de llauradores o els Gegants i cabuts del Berca grup de danses, que sovint actuen en altres processons o aplecs específics, els quals d’alguna manera també representen, fora de la temporalitat, la Festa d’Algemesí, la pròpia festa i els seus elements. De la mateixa manera, les diverses participacions d’elements de la processó a països on la UNESCO participa de mostres de patrimonis ha augmentat lleugerament la seua difusió i coneixença i ja alguns es pregunten: cal convertir la festa en un producte cultural de masses o cal mantenir la recreació de la tradició per als veïns?
