La Tomatina de Bunyol, la batalla hortofructícola més famosa de l’estiu, ha reunit aquest dimecres 20.000 persones (Fotogaleria) que durant una hora han sucumbit a una guerra festiva en la qual la munició han sigut els 145.000 quilos de tomaca i en una edició que ha tingut com a bandera la lluita contra la violència masclista.
A més del roig, que per abundància és el color protagonista aquest dia, el violeta ha suposat l’aspecte diferencial d’aquesta septuagenària celebració gràcies a la col·locació d’una sèrie de punts on les persones que patiren assetjament podien acudir per a denunciar i rebre suport psicològic.
En aquesta ocasió, i a falta de l’informe policial, no s’ha donat cap cas d’aquestes agressions ni cap altre incident, per la qual cosa l’objectiu més important s’ha aconseguit. La Tomatina, que des de fa poc temps ha aprofitat per a dir ‘no’ a la violència masclista, ha decidit enguany incloure una sèrie de punts violetes instal·lats als camions en grups de dues o tres voluntàries i del Movimiento de Mujeres Democráticas de Bunyol.
Aquestes persones, junt amb la gran majoria de membres de l’organització de la festa, han utilitzat una camiseta morada amb el lema #NoEsNo escrit en ella, segons el regidor de la Tomatina, Rafael Pérez, qui ha detallat que fins a les sis de la vesprada estarà activat el protocol d’actuació d’ajuda a possibles agredides.
A les 10.57 hores ha sonat el primer petard, que serveix per a marcar el començament de la bogeria i deixar pas als set camions omplits de tomaques que han tenyit de roig els carrers de Bunyol.
Entre les autoritats presents es trobaven l’alcaldessa de Bunyol, Juncal Carrascosa; el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i el portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, qui no ha dubtat a pujar-se a un d’aquestos camions per a viure la festa més intensament i, segons ha confessat després, se li ha passat el temps “volant” entre tanta catarsi festiva. “M’ho he passat genial, he gaudit com un xiquet”, ha assenyalat el polític valencià, qui ha agraït l’oportunitat de viure així la festa i sentir-se com “un bunyoler més”.
La precisió mil·limètrica –sobretot per a evitar danys– amb què han avançat els camions replets de tones de tomaca i ajudats per diversos membres de l’organització en la part davantera ha contrastat amb l’anarquia imperant entre la multitud.
Els veïns també han aportat el seu gra d’arena al desgavell general, ja que des dels seus balcons tiraven litres d’aigua sobre els caps de quants passaven per davall i que, en molts casos, ni tan sols s’adonaven. Després de 63 minuts de pura descàrrega d’adrenalina ha sonat el petard que posava fi als llançaments de tomaca però que ha sigut debades a l’hora d’evitar que la gent xapotejara, es refregara pel sòl o continuara amb la celebració, amb la roba ja irrecognoscible mentre dotzenes d’ulleres de busseig i xancletes suraven escampades per la zona.
Altres autoritats menys habituals han sigut els ambaixadors de Lituània i Bangladesh, que han acudit en representació d’una comunitat internacional que, com cada edició, ha atret gent de Gran Bretanya, els Estats Units, França, Austràlia, Índia, Japó, Corea del Sud o Canadà, entre d’altres.
Aquestes persones han pogut acudir a aquest poble de l’interior molt més controlades que de costum, ja que no sols es regula la seua assistència des de 2012, quan quasi es van aconseguir 50.000 assistents, sinó que a més s’han llançat iniciatives específiques per a això.
A les 5.000 entrades gratuïtes per als veïns de Bunyol s’han sumat altres 15.000 posades a la venda per a qualsevol i que han estat disponibles fins a última hora.
La Tomatina coincideix amb la festa del patró de Bunyol (Sant Lluís Bertran) i té el seu origen en l’últim dimecres d’agost de 1945, quan un grup de joves del municipi va començar a llançar-se verdures dels llocs pròxims durant una baralla fins que les autoritats van intervindre. A partir d’ací, els joves van decidir organitzar aquesta peculiar batalla de forma voluntària cada any, fins que en 1950 va ser prohibida per les autoritats i en 1957, després d’unes protestes dels veïns del municipi, restaurada de forma oficial.
