L’agent de la Policia Nacional d’Alacant que va presenciar i va detindre la dona acabada de casar i el seu còmplice d’assassinat en un aparcament a Alacant a l’aire lliure ha afirmat a Efe que no “va titubejar” malgrat que en aquells instants sabia que es jugava “la vida”.
Aquesta agent, Encarnación Rico, ha prestat declaració en el Jutjat d’Instrucció número 5 d’Alacant, que investiga el crim de l’home de 69 anys, de Santander, que va morir a punyalades a les mans de la dona amb qui s’havia casat feia 15 dies, de 45 i d’Onil (l’Alcoià), i el seu còmplice, de 58 i de la mateixa població.
Rico passejava vora les 22 hores amb una altra persona quan, des d’un penya-segat proper i només amb un mòbil en una butxaca i les claus de sa casa i la placa policial en l’altra, es va adonar de l’agressió i va córrer fins al lloc mentre donava la veu d’alarma. “En aquell moment sabia que m’estava jugant la vida perquè estàvem ells dos i jo, no hi havia ningú més, i encara que era conscient no deixava de ser policia”, ha relatat en declaracions a Efe. A més, ha explicat que als presumptes autors del crim els “va sorprendre” la seua arribada: “No s’esperen que arribe una persona per darrere i, a més, policia”.
“Des que vaig arribar, de forma imperativa verbalment vaig intentar fer-los anar on jo volia que anaren i no vaig titubejar en cap moment”, ha assegurat l’agent Rico, que sap que l’home podria haver intentat clavar-li el tornavís que va utilitzar per al crim. Conta que va trobar resistència al principi, ja que, en veure-la, l’home “va fer un mal gest” però, després d’un forcejament amb ell, es va identificar com a policia i li va ensenyar la placa. Amb això, el còmplice “va mig assumir que estava enxampat” i va deposar la seua actitud.
L’agent ha assenyalat que la dona va tractar d’excusar-se “amb moltes incongruències”; entre elles, que “l’agressió l’havien comés ‘uns negres'”, que la víctima “bevia molt” o que “ells l’auxiliaven”. “La dona va dir mil coses que no puc recordar. La verborrea que tenia era impressionant”, ha continuat l’agent, qui recorda la viuda en tot moment “dempeus, damunt de la víctima i a un costat, mentre que a l’altre costat estava l’altre detingut i al mig, la víctima jeia morta”.
Aquesta imatge es contraposa a la versió que manté la detinguda, que assegura que és tetraplègica: “La cadira de rodes estava dins de la furgoneta i ella caminava com jo i com la resta de les persones” en el moment de l’assassinat, ha mantingut la policia.
