La Generalitat Valenciana ha adjudicat recentment la gestió de l’aeroport i confia que enguany aterre el primer avió. L’empresa SNC-Lavalim Aéroports s’encarregarà de l’obertura i oferta comercial de vols. L’aeroport treballarà per captar turistes de mercats emergents que cerquen sol i platja.
La signatura del contracte de gestió i explotació entre l’adjudicatària i el govern valencià, que s’hauria d’haver produït aquesta passada setmana, es troba paralitzat a causa d’un recurs de l’altra empresa que hi va concórrer al concurs, Gesnaer. Aquesta situació endarrerirà el procés de posada en funcionament d’un aeroport que quan es va inaugurar es va anunciar que en mes i mig podria estar acollint els primers vols.
L’acord preveu que la Generalitat Valenciana aportarà un total de 24,5 MEUR en 20 anys i rebrà de l’empresa adjudicatària 1’2 milions d’euros en el moment en què l’aeroport reba 1,2 milions anuals, i un euro addicional per cada nou passatger que supere la xifra. El model de gestió serà flexible-indirecte, adequant la infraestructura al nombre de vols que es vagen rebent.
Tres anys de polèmiques
L’aeroport s’ubica al municipi de Vilanova d’Alcolea (Plana Alta) a uns 40 quilòmetres al nord de la capital de la demarcació i a una distància semblant de nuclis turístics de platja com Benicàssim, Orpesa i Peníscola. Es troba situat a una zona que s’ha projectat cap al turisme les darreres dècades amb projectes com Marina d’Or o l’impuls dels camps de golf a municipis de la contornada. L’oposició ha criticat durament el projecte pels sobrecostos i la proximitat a aeroports com el de València o Reus.
Des de l’inici els grups de l’oposició han vinculat a una decisió personal de l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, la construcció de la infraestructura. Fabra va finalitzar la seua darrera legislatura inaugurant aquest projecte el dia que acabava el termini legal per a fer inauguracions abans de les eleccions autonòmiques i municipals de 2011.
Carlos Fabra va presidir la societat pública Aerocas fins que va haver de deixar el càrrec a causa de l’obertura de judici oral acusat de diversos delictes fiscals pels quals ha estat condemnat a presó.
La polèmica també ha acompanyat la construcció de la infraestructura. Aena va obligar a refer al febrer de 2012 la plataforma de gir dels avions per un error en la construcció. La capçalera de gir havia estat construïda seguint unes previsions per acollir avions de menys envergadura que els models més comuns i es va haver de refer per qüestions de seguretat.
Una altra de les polèmiques va arribar quan es va conèixer que l’artista Juan Ripollés construiria una estàtua de 24 metres d’alçada inspirada en Carlos Fabra i que es troba ubicada a una de les rotondes d’accés a l’aeroport per un import de 300.000 euros amb càrrec a l’empresa de societat pública Aerocas.
Dades de l’aeroport
Amb un pressupost de vora 150 milions, l’aeroport és propietat de la societat pública Aerocas, participada majoritàriament pel govern valencià. Les previsions ofertes durant la seua inauguració eren que l’aeroport rebera inicialment 600.000 passatgers a l’any fins arribar al milió en 2019. Segons les dades d’Aerocas, l’aeroport de Castelló disposa d’una pista de 2.700 metres de longitud i 45 metres d’amplada. Quan estiga a ple funcionament, indica Aerocas, la pista es podria allargar fins els 4.000 metres, i podria acollir vols intercontinentals o hangars per el manteniment de les flotes.
En la seua darrera fase, l’aeròdrom tindrà una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 55.000 metres quadrats, una terminal de passatgers de dues plantes, aparcament per a particulars, taxis i autocars, terminal de càrrega, edifici per a serveis d’extinció d’incendis, central elèctrica i abastiment de combustible per als avions.
