El nombre de ‘nits tropicals’ al País Valencià, és a dir, aquelles en què la temperatura mínima no baixa dels 20 graus, augmentarà una mitjana d’un 30% cada any, segons les tendències de les últimes projeccions de canvi climàtic al llarg del segle XXI que ha fet l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
El cap de l’àrea de Climatologia de l’Aemet a València, José Ángel Núñez, ha sostingut que aquest tipus de nits “superen àmpliament” les cinquanta cada any en gran part del litoral de les demarcacions d’Alacant, València i del sud de la de Castelló i presenten “una clara tendència a l’augment” que “continuarà segurament” durant aquest segle.
Aquestes nits tan càlides es produeixen en aquest període de l’any a causa de la gran influència del mar en la temperatura de l’aire de les localitats costaneres. En dies estables i règim de brises –la situació més normal en estiu a la costa valenciana–, la temperatura mitjana sol evolucionar de forma molt semblant a com ho fa la temperatura del mar i arriba als seus valors màxims en la primera quinzena d’agost.
El nombre de nits tropicals quasi s’ha quadruplicat en els últims 75 anys i “les causes són diverses i no solament atribuïbles al canvi climàtic”. Tot i això, segons Núñez, “indubtablement [el canvi climàtic] també ha contribuït a l’augment de la temperatura mitjana nocturna”.
A més dels efectes del canvi climàtic en la temperatura, el mateix creixement de l’illa de calor de les grans ciutats també ha contribuït de forma notable a l’increment del nombre de nits tropicals, ja que l’estructura urbana impedeix la circulació d’aire de les típiques brises de terra nocturnes, que, encara que molt febles, refresquen les nits de zones de platja o de fora de la ciutat.
També els materials (com, per exemple, l’asfalt), el trànsit i els edificis contribueixen a una major concentració de la calor en el centre de la ciutat durant el dia, que després resulta més difícil dissipar al llarg de la nit, segons l’expert. A més, els materials de construcció de la ciutat evacuen molt de pressa la humitat i no es pot produir refredament per evaporació en zones d’horta fora de la ciutat, on abunda la vegetació.
Aquestos factors són característics del centre de les grans ciutats, mentre que “a uns pocs quilòmetres, en la primera línia de la platja o a les zones de l’oest del terme municipal, el confort tèrmic nocturn és molt major”, ha descrit Núñez.
