El País Valencià, a través del conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha votat a favor de la nova senda de dèficit plantejada pel govern espanyol i que suposarà la flexibilització de l’objectiu del dèficit per a 2019. El ‘sí’ al plantejament de l’executiu de Pedro Sánchez ha obert, però, una escletxa en el govern del Botànic, atés que des de Compromís asseguren que el sentit del vot ha sigut una decisió “unilateral” dels socialistes.
El nou topall d’endeutament per al pròxim exercici serà del 0,3% del PIB i no del 0,1% fixat fins ara. D’aquesta manera, la Generalitat ha canviat el sentit del seu vot respecte a la reunió del passat mes de juliol, quan el País Valencià es va abstindre en considerar insuficient el nou objectiu de dèficit per a pal·liar l’infrafinançament.
Una setmana després, el 27 de juliol, Compromís també va decidir abstindre’s en la votació del dèficit i el sostre de despesa –que va ser rebutjat pel Congrés– en coherència amb la postura del govern del Botànic. Segons va explicar el grup de Compromís al Congrés en aquell moment, la ministra d’Hisenda i el president del govern “ja coneixen les reivindicacions dels valencians i valencianes perquè aquesta abstenció es convertisca en un sí” i, en aquest sentit, va assenyalar que si bé la proposta de relaxar l’objectiu del dèficit “dóna més aire a l’economia valenciana, no resol el greu problema d’infrafinançament” que pateix el País Valencià.
Aquest dimecres, però, el País Valencià ja ha votat a favor, tal com havia fet intuir pel matí el president Ximo Puig. El canvi de posició és fruit de la consecució de diversos acords amb l’Estat que suposaran una injecció de 500 milions addicionals. Segons detallen fonts de la Generalitat, aquesta quantitat resulta de la suma de l’augment del dèficit autoritzat, que suposarà 240 milions, i de les bestretes de l’IVA de les quals podrà disposar el Consell, que sumaran 250 milions més. A més, el govern espanyol refinançarà 1.000 milions d’euros de deute.
Un altre dels acords segellats entre la Generalitat i l’Estat és l’assumpció per part del govern espanyol del deute que arrossega la Marina de València. Això suposa que el govern espanyol pagarà els 350 milions d’euros que deu encara el Consorci València 2007.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha explicat que el vot a favor en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), celebrada per primera vegada de manera telemàtica, respon al fet que “s’han produït avanços importants” per als interessos valencians. Així ha destacat el “canvi d’actitud” del Govern d’Espanya, tot i que ha recordat que no és la “solució definitiva”. Amb tot, Puig ha reconegut el nou tarannà del govern espanyol, que ha permés arribar a acords “transitoris” fins que s’aprove el nou model de finançament.
“Una decisió unilateral”
El canvi de postura de la Generalitat en el CPFF no ha agradat a Compromís, que ha titllat d'”unilateral” la decisió dels socialistes. Fonts de la Vicepresidència denuncien que “no beneficia en res la singular situació d’infrafinançament de la Comunitat Valenciana” i que tampoc no millora de cap manera “la situació d’infrainversions cap a la Comunitat Valenciana”.
El departament dirigit per Oltra assenyala que “continuem amb una singularitat en el tracte, però no hi ha cap singularitat en la reparació”, i concreta: “La Comunitat Valenciana continua sense cap compromís per part del govern central de millora del finançament ni de calendari per a canviar-lo, com tampoc passa amb la manca d’inversions”. Les mateixes fonts resumeixen que “aquest pacte unilateral en res beneficia la situació singular de la Comunitat Valenciana i resta força per a situar-la en les negociacions a fi de millorar la seua situació”.
Sobre les xifres dels “acords” entre el País Valencià i l’Estat, des de Vicepresidència fan alguns matisos. Expliquen que tot i que es parla d’una contrapartida de 850 milions, “220 corresponen a un increment del deute pel canvi en el sostre de dèficit que han tingut totes les comunitats autònomes”. També assenyalen que els 300 corresponents a l’IVA “són fruit de l’augment en les bestretes, que són per a totes les comunitats autònomes”. Sobre els 350 milions de la Marina de València, reconeixen que és “un avanç” però que “es manté un deute de 150 milions que en situacions semblants, com ara Saragossa, Barcelona o Sevilla, s’ha condonat”.
Finalment, sobre els 1.000 milions de reestructuració del deute, Compromís considera que “simplement és passar-ho de curt a llarg termini”. “La pilota continua rodant i fent-se més gran”, sentencien.
Escalada de tensió
Aquesta reacció actual de Compromís dista lleugerament de les manifestacions d’aquest dimecres a la vesprada, quan diversos representants de la coalició valencianista, com ara Fran Ferri, Mireia Mollà i Joan Baldoví, han celebrat els 500 milions addicionals per a 2019, si bé han continuat marcant com a prioritari el nou finançament.
Més crític s’ha mostrat el portaveu de Compromís al Parlament Europeu, Jordi Sebastià, que ha assegurat estar “molt indignat amb el vot favorable del conseller [d’Hisenda, Vicent Soler] a la proposta de dèficit del govern espanyol”. “Era el conseller dels valencians però ha votat com a delegat del PSOE”, ha denunciat, per a criticar que “ha oblidat que la seua obligació és defensar els valencians”.
Aquesta escalada de tensió entre Compromís i el PSPV no s’ha limitat al canvi de la postura en el CPFF, sinó que Oltra també ha criticat durament la consellera Bravo en les xarxes socials per envair competències que pertoquen a Igualtat. Concretament, la vicepresidenta denuncia que la consellera de Justícia haja anunciat l’obertura d’una comissaria especialitzada en violència de gènere a la Ciutat de la Justícia sense comptar amb el criteri de la Conselleria de Polítiques Inclusives.
