La localitat de Requena ha rendit homenatge a Eugenio Ortiz, Francisco Martínez i Bonifacio Domínguez, els tres veïns del municipi que van morir als camps de concentració nazis de Gusen i Mauthausen. Familiars d’una de les víctimes, autoritats, col·lectius per la recuperació de la memòria i ciutadans han guardat un minut de silenci aquest dimarts en record d’aquestes tres persones en un acte al parc de la Glorieta, on s’han instal·lat tres llambordes amb els seus noms.
Requena s’ha unit així al projecte internacional denominat ‘Pedres per la memòria’, liderat per un artista alemany, amb el qual es busca recordar aquelles persones que van ser assassinades en algun dels camps de concentració del nazisme mitjançant la col·locació d’aquesta espècie de llambordes.
El coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, ha explicat a EFE que existeixen molts pobles a Europa que tenen aquestes mateixes plaques, que es tracta de “un disseny estandarditzat” i “d’una fórmula per a un record no invasiu”. “Ningú t’obliga a veure el que no vols veure”, ha assenyalat Alonso, qui ha considerat que aquest record és “humil” com les persones a les quals va adreçat l’homenatge, doncs, segons ha dit, “aquesta gent va morir anònimament i algú va pensar en aquesta formula, que és un sistema per a fer de la memòria un factor d’unitat”.
El delegat d’Amical Mauthausen, Adrián Blas, destaca la importància d’aquest tipus d’homenatges perquè així “sempre estaran en el record els tres requenenses que van assassinar els nazis” i afirma que “tant de bo tots els pobles i ciutats feren aquest homenatge”.
A l’acte han assistit també familiars de Bonifacio Domínguez, en concret el seu nebot nét Javier Lechado i el seu nebot Ángel García, els qui han recordat que la història del seu oncle no s’ocultava en la família però tampoc no es parlava molt d’ella. Lechado ha explicat que Bonifacio, germà de la seua àvia, es va allistar en una divisió russa durant la Guerra Civil, va marxar a lluitar al front, i després de la guerra va haver d’exiliar-se a França, on creuen que va formar part de la resistència. Després el van capturar els nazis i es va tallar tota comunicació amb ell.
Requena no serà l’únic municipi on s’instal·laran aquestes llambordes, ja que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar en maig que el País Valencià se sumaria al projecte internacional ‘Pedres per la memòria‘, amb el qual es busca recordar aquelles persones que van ser assassinades en algun dels camps de concentració del nazisme. De fet, Ontinyent (la Vall d’Albaida) va ser el primer poble valencià on es va anunciar la instal·lació d’aquest record als represaliats del nazisme.
