Ximo Puig es troba entre els presidents que menys sou cobra de tot l’Estat, amb 68.975 euros, xifra similar al president de Múrcia, Fernando López Miras, que guanya 68.257, i al del Principat d’Astúries, Javier Fernández, amb 66.041, mentre que el de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, cobra 53.168 euros més 13.407 de dietes com a diputat.
El president de la Generalitat de Catalunya va rebre un increment del 5% del sou pel càrrec que assumeix. Després de la puada, fins a cinc màxims representants autonòmics cobren més que el president espanyol, Pedro Sánchez qui, segons els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) rep una remuneració per a 2018 de 80.953 euros.
Així doncs, Quim Torra cobrarà 146.926,70 euros bruts en 2018, un 5,2% més que Carles Puigdemont en recuperar una paga extra que els seus predecessors –tradicionalment els millor pagats– havien deixat de percebre durant la crisi. L’augment en el cobrament del president de Catlunya va rebre les crítiques dels partits de l’oposició a Catalunya, però, des de Junts per Catalunya es va argumentar que Torra “no s’havia augmentat el sou”, sinó que ha “recuperat la paga extra” que es va deixar de cobrar en plena crisi econòmica com a mesura d’austeritat i que els “treballadors i alts càrrecs ja cobren des de 2015”. De fet, Torra preveu destinar aquest increment retributiu “íntegrament” a tres entitats: l’Associació Catalana pels Drets Civils, l’ONG Proactiva Open Arms i l’Associació Catalana d’Espina Bífida i Hidrocefàlia.
Per darrere de Torra i superant la xifra de cent mil euros, se situa el president madrileny, Ángel Garrido, que té una retribució assignada per a 2018 de 103.090,32 euros, més els triennis que poguera acumular, encara que no és funcionari de la Comunitat de Madrid, sinó enginyer de mines. Garrido cobra exactament el mateix que va cobrar la seua antecessora, Cristina Cifuentes, en 2017.
El lehendakari, Iñigo Urkullu, té un sou anual de 99.470 euros repartits en catorze pagues de 7.105 euros. Encara que està previst que la seua retribució puge enguany un 1,5 % –igual que els funcionaris autonòmics–, l’augment està paralitzat pel recurs que va presentar el govern espanyol de Mariano Rajoy als pressupostos bascos, encara que hi ha un acord amb l’actual executiu de Sánchez per a la retirada d’aquest.
L’altre mandatari que cobra més que Pedro Sánchez és el socialista Javier Lambán, president d’Aragó, que, segons la llei de pressupostos per a 2018, percep 82,602,72 euros bruts a l’any –un 0,99 % més que en 2017–, quantitat referida a dotze mensualitats, sense dret a pagues extraordinàries. A l’inici de la legislatura, en juny de 2015, Lambán i tots els consellers del seu govern que són diputats de les Corts d’Aragó van renunciar a les dietes que els correspondrien per assistència als plens.
La resta de presidents estan per davall del que cobra Sánchez, encara que qui més s’acosta és el president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, l’última nòmina del qual, la de juliol de 2018, va ser de 4.228 euros nets. La seua base bruta anual ha sigut en els últims anys de 77.295,40 euros i en l’actualitat se situa en 78.068,48 euros, després d’una pujada de l’1% aprovada per a tots els empleats públics en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2017.
Fernández Vara és metge forense funcionari de l’Estat del Ministeri de Justícia i té reconeguts vuit triennis del grup A, a càrrec del propi Ministeri. Segons les dades facilitades per l’executiu extremeny, l’anterior president, José Antonio Monago, del PP, va arribar a percebre algun any un sou brut de 80.921,15 euros.
Tant el president de La Rioja, José Ignacio Cendrers, com el seu homòleg gallec, Alberto Núñez Feijóo, ronden els 73.000 euros. Una mica per sota està el de Fernando Clavijo, a Canàries, la retribució anual del qual és de 72.215,64 euros, i el de Juan Vicente Herrera, el president de la Junta de Castella i Lleó, que percebrà enguany 71.425 euros, la qual cosa suposa l’1,5 % més que en 2017.
La remuneració anual de la presidenta navarresa, Uxue Barkos, és de 70.048 euros repartits en 14 pagues, la mateixa quantitat que en l’exercici anterior.
Els qui menys cobren
Per sota de 70.000 euros, encara que fregant aquesta quantitat, està el cap del Consell, Ximo Puig, que guanya 68.975,16 euros en 2018 en dotze mensualitats sense dret a pagues extraordinàries, 683,04 euros més que en 2017.
Molt a prop es troba la retribució anual bruta del president de Múrcia, Fernando López Miras, de 68.257,56 euros amb dotze mensualitats i sense pagues extra. Tampoc està lluny d’aquesta xifra el president del Principat d’Astúries, Javier Fernández, que cobrarà en 2018 66.041,87 euros bruts després d’aplicar-se enguany un increment de l’1,6 per cent.
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va tindre uns ingressos nets de 53.168,22 euros, distribuïts en 14 pagues, als quals cal sumar 13.407 euros de dietes com a diputat en les Corts de la comunitat autònoma, segons la declaració de 2017 que està publicada en el Portal de Transparència de la Junta de Comunitats.
Fonts del govern castellanomanxec han assenyalat que enguany la quantitat serà similar, ja que amb prou faenes hi ha modificacions, encara que han apuntat que hi haurà un increment d’entorn de 600 euros en tot l’any aplicant els increments aprovats als treballadors de l’administració autonòmica per a recuperar el 3% de salari que la coneguda com a “taxa Cospedal”.
En la franja més baixa de la taula de retribucions es troben la presidenta de Balears, Francina Armengol, que té un salari enguany de 66.240,44 euros, un 1% superior al de 2017, i l’andalusa, Susana Díaz, el sou de la qual és de 65.090,88 euros, enfront dels 64.446 euros de l’exercici anterior. Però, habitualment, el president de Cantàbria és el pitjor pagat del grup d’homòlegs i, en aquest cas, Miguel Ángel Revilla no és l’excepció. El seu sou brut en 2018 és de 61.641,48 euros, repartits en dotze pagues.
