El Col·legi de Biòlegs ha realitzat algunes recomanacions, després de l’extinció de l’incendi de Llutxent (la Vall d’Albaida), en les quals es considera “necessari” que tots els municipis amb sòl forestal tinguen plans de prevenció “coherents i eficients” i “perfectament consistents” amb la conservació dels ecosistemes forestals.
En aquest sentit, han assenyalat que és “imprescindible” que tots els municipis tinguen engegats aquestos plans de prevenció, “els complisquen i els facen complir”, fent ús de mesures de les ordenances municipals i de les mesures coercitives “que siguen necessàries”, segons ha informat el Col·legi en un comunicat.
“És necessari que tots els municipis amb sòl forestal tinguen plans de prevenció coherents i eficients i, sobretot, perfectament consistents amb la conservació dels ecosistemes forestals, el seu correcte funcionament i els beneficis ambientals que ens donen”, han destacat.
Així mateix, han sostingut que és “menester” reactivar “tant com es puga” l’economia rural. “No ens cansarem de repetir-ho, fa falta que el territori recupere la ramaderia i l’agricultura tradicionals en la mesura del possible”, han manifestat.
En la mateixa línia, han ressaltat la “intenció clara” de previndre incendis de l’administració, de la qual va sorgir la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals, que porta tres anys treballant “amb certa precarietat de recursos econòmics i també humans”, però que, si a força de “voluntat política” es potencia “adequadament”, podrà donar resultats “molt visibles a mitjà termini”.
“Per a arribar a aquest punt calen diners públics, molts, i s’hauran de fer esforços seriosos per a obtindre més finançament i possiblement aconseguir diners d’altres partides no estratègiques. Però, per sobre de tot, caldria deixar el bosc fora de determinats jocs polítics i buscar un consens social que ens ajude al fet que els incendis, que estaran ací sempre, es donen en la menor quantitat i que causen el menor perjudici al medi natural, als béns i, per sobre de tot, a les persones”, han destacat.
“No sempre es poden evitar”
El Col·legi de Biòlegs ha manifestat que la persistència d’incendis forestals al País Valencià no és “casual”, sinó que en ocasions les fonts d’ignició són evitables, a les quals cal afegir les condicions climàtiques del territori, per la qual cosa han admés que els incendis “no sempre es poden evitar”.
“Tot açò la societat valenciana ho ha compensat amb una capacitat d’extinció que, malgrat el que puga semblar, és excepcional per la seua eficiència: almenys tres quartes parts dels incendis cremen poc més d’una hectàrea –1,2 hectàrees, 12.000 metres quadrats– i la mitjana ni tan sols arriba a les 28”, han destacat.
No obstant això, consideren que la “pràctica desaparició” del mosaic agrari-forestal en bona part del territori ha afavorit el desenvolupament de grans masses contínues on els cultius i les pastures han desaparegut i on l’extinció immediata “no es pot abordar amb garanties”.
En aquest sentit, han assegurat que aquesta situació està “agreujada” pels criteris d’ordenació territorial i l’absència de mesures de prevenció de les últimes dècades, “especialment a llocs on són imprescindibles”, com poden ser els límits de les urbanitzacions consolidades de qualsevol grandària. “Viure al costat del bosc té un preu que no sempre es vol assumir, que és l’absoluta necessitat de previndre l’inici del foc i els seus efectes al costat de les cases”, han afirmat.
D’aquesta manera, han explicat que el Col·legi, en compareixença a les Corts Valencianes, va demanar que la nova Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) contemplara, entre altres mesures correctores, la necessitat de redacció de mesures de prevenció d’incendis als denominats ‘Nuclis de Prevenció d’Impactes’, que pretenen ser la “solució” a les urbanitzacions que estan fora de l’ordenació urbanística.
