Compromís ha portat al Senat una moció en què s’insta el govern espanyol a millorar la situació laboral de músics i artistes: “Volem una reforma del Reial Decret 1435/1985 per acabar amb la indeterminació en les relacions laborals i amb la unificació de totes les activitats laborals artístiques. S’han de prendre mesures per acabar amb els buits legals i normatius i això només és possible si en els convenis col·lectius es preveuen les especificitats necessàries”, han afirmat els senadors de la coalició.
L’activitat laboral dels músics i artistes, en general, es regula en l’article 2.1 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors com una “relació de caràcter especial”. Aquesta poca determinació és la que provoca la temporalitat dels músics i l’escassetat de remuneracions salarials. “La culpa que els músics a casa nostra visquen de forma precària o es pluriempleen és de la legislació. No es comprén que en la legislació no s’exigisquen contractes de treballs i hi hagen buits legals en tots els àmbits”, ha considerat Mulet.
Aquesta relació laboral a què fa referència l’Estatut dels Treballadors s’amplia, lleugerament, en el Reial Decret 1435/1985, d’1 d’agost, si bé, la regulació és poc exhaustiva i comú a tots els sectors de l’activitat.”La legislació pretén que un músic siga igual que un actor i es regule de la mateixa manera la seua activitat laboral. Fiquen a tots en el mateix sac perquè desconeixen les dinàmiques del sector però sembla ser que als successius governs de l’estat espanyol no els ha importat massa”, ha incidit Mulet.
A més, la legislació, en l’article 1 del Reial Decret, regula la figura de l’empresari organitzador d’espectacles, amb unes clàusules que permeten a qualsevol persona ser tal figura, encara que l’objecte social de l’empresa no siga l’organització d’espectacles.”Ara qualsevol pot disposar d’un grup de músics, per exemple, pagar-los 20 euros per l’actuació i estar tot conforme a la llei, sense tindre en compte l’esforç dels membres del grup, la inversió en material, transport, hores d’assaig”, al remat, ha afirmat Mulet, és “vergonyós”.
“Des de Compromís advoquem, també, perquè la temporalitat en la contractació assumida es considere com a frau de llei si perdura en el temps, és l’única forma d’acabar amb la precarització. A més, en el temps de treball s’hauria de contemplar un nombre mínim d’assajos, no es pot considerar treball únicament les actuacions, darrere hi ha esforç d’hores i hores” ha considerat Mulet.
En el Reial Decret 1435/1985 es reconeix la concatenació de contractes laborals o el contracte fix de caràcter discontinu com a factibles i s’assevera que, a més, aquestos dos tipus són els més visibles en aquesta activitat laboral. “Però ací no queda la cosa, si parem atenció a l’article 5 del Reial Decret, sembla que s’està alimentant una certa temporalitat, ja que s’opta pel contracte temporal sobre l’indefinit. Hi ha innombrables casos d’acomiadaments improcedents però ni la justícia els empara perquè en la seua lliure interpretació no consideren acomiadament improcedent a allò que el sistema anomena incompliment de l’obra o servei contractat”, ha replicat.
La precarització no és només una qüestió contractual. En aquest àmbit també es perceben jornades maratonianes, temps de treball escassament remunerat, descansos insuficients, previsions de vacants desestructurades, entre altres situacions, apunta el senador. Per això, la coalició ha instat el govern espanyol, igualment, a frenar els pactes de baixades salarials i a crear una Oficina de Gestió i Assessorament legal per als treballadors artístics, amb un codi de bones pràctiques per a l’activitat laboral artística.
