L’aeroport de Castelló, un dels darrers projectes faraònics de l’etapa del PPCV al capdavant de la Generalitat, torna a mans públiques. Així ho va comunicar in situ el president de la Generalitat, Ximo Puig, aquest divendres, aprofitant una visita a les futures instal·lacions destinades a la posada en marxa d’una base d’extinció d’incendis de la Generalitat dins de l’aeroport.
“El que és evident és que l’aeroport es consolidarà a través de l’empresa pública Aerocas i que nosaltres el que garantirem és el seu desenvolupament futur de la manera més eficient possible, des de la gestió més eficient possible i sense cap tipus de desaprofitament de recursos, perquè, efectivament, ja s’han malgastat molts”, va explicar Puig. I és que els números parlen per ells mateixos i, hui per hui, la gestió privada de l’aeroport de Castelló sembla impossible.
Segons va transmetre el president, la decisió de rescindir el contracte amb l’empresa privada que el gestionava –la francesa Edeis– s’ha pres després de la “falta d’enteniment” amb la concessionària en referència als objectius. D’una banda, Edeis “pensava tindre majors rendiments econòmics” i, d’altra, la Generalitat “tampoc no volia pagar més”. I és que en aquestos moments “l’aeroport de l’avi” arrossega un deute de més de 150 milions d’euros que el Consell ha capitalitzat. Uns diners que la Generalitat està lluny de recuperar.
El document de gestió que el Consell va signar amb la primera empresa concessionària de l’aeroport, la canadenca SCN-Lavalin Aéroports, inclou el que es coneix com a Pagament per Disponibilitat (PPD). Aquesta clàusula preveu el pagament d’un import de 24,5 milions d’euros per part d’Aerocas –empresa pública propietària de l’aeroport– al gestor de les instal·lacions (amb un màxim anual de 4,5 milions). Els abonaments es fan en 9 anualitats, des de 2014 fins a 2022, i en quantitats decreixents, segons va explicar l’empresa pública a Diari La Veu. Quan Lavalin va ‘traspassar’ l’aeroport a Edeis, les condicions no es van modificar.
I no només això, el document també inclou que la Generalitat no obtindrà beneficis de l’aeroport fins que no l’utilitzen a l’any 1,2 milions de passatgers. L’any 2017, l’aeroport va tancar amb un balanç de 144.221 passatgers. És a dir, 8 vegades menys dels viatgers necessaris perquè la infraestructura siga rendible per al Consell. En el que portem de 2018, el nombre d’usuaris de l’aeroport de Castelló és de 66.450, una xifra que s’hauria de multiplicar per 18 perquè la Generalitat obtinguera ingressos.
Així, amb la rescissió del contracte, el Consell quedaria alliberat del Pagament per Disponibilitat i ingressaria els beneficis obtinguts de forma directa, ja siga dels vols regulars o estacionals que té, o d’altres activitats complementàries. Actualment, hi ha operatives quatre rutes regulars, cap a Londres i Bristol (Regne Unit); Poznan (Polònia); Sofia (Bulgària), i Bucarest (Romania), i un durant l’epoca estival a Salzburg (Àustria), segons explica Aerocas en la seua pàgina web.
“Crònica d’una mort anunciada”
Les reaccions a l’anunci del president Ximo Puig no s’han fet esperar. El secretari general del PSPV a la demarcació de Castelló, Ernest Blanch, ha agraït al president de la Generalitat, Ximo Puig, “que haja salvat l’aeroport de Castelló de la situació de fallida en la qual el va deixar el Partit Popular de Camps, els Fabra i Javier Moliner”.
Justament Javier Moliner, president de la diputació de Castelló, va definir la gestió directa de l’aeroport per part de la Generalitat com “la crònica d’una mort anunciada, ja que el govern mai ha cregut en aquest sistema de gestió per a l’Aeroport de Castelló”. En aquest sentit, Moliner va expressar el seu desig que l’assumpció de la gestió de l’Aeroport siga “un pas intermedi” cap a una “nova licitació en la qual concórrega el major operador aeroportuari d’Europa, que és Aena”.
El president Puig ha precisat també que s’està en negociacions amb Aena i amb el Ministeri de Foment perquè “en el futur hi haja més compromís del Govern d’Espanya amb aquest aeroport”.
