Els veïns de Pinet (la Vall d’Albaida) que dimarts passat van ser desallotjats com a conseqüència de l’incendi forestal de Llutxent han tornat aquest dijous a les seues cases –com també ho han fet els veïns de la Drova, a Barx, i Marxuquera, a Gandia,– amb clars símptomes de tristesa pel paisatge desolador que ha deixat el foc però alleujats perquè ni les seues propietats ni animals han patit danys.
El poble de 163 habitants va ser evacuat dimarts passat a causa de la presència d’un dens fum i la caiguda de cendra. De fet, el municipi acollia el post de comandament avançat que va haver de ser traslladat al Convent de Llutxent davant l’amenaça de l’incendi.
“Ho hem passat molt malament. Aquestos dies han sigut fatals per a nosaltres”, ha manifestat José Mahiques, qui entre llàgrimes relata que el dia de l’evacuació van marxar “com en les pel·lícules. Tothom anava corrents i el poble es va quedar desert. No desitge a ningú el que hem passat aquestos dies”, ha agregat a EFE.
Mahiques ha explicat que estaven desitjant tornar perquè en abandonar la seua casa van deixar en el seu interior els seus quatre gossos, amb molt de menjar i aigua. “No sabíem on anàvem a anar”, ha dit emocionat i ha afegit que en obrir la porta de la seua casa ha pogut confirmar que “tot estava bé; també els gossos. Però hem patit molt”, ha asseverat. Un altre veí, que és bomber jubilat, ha agraït el treball realitzat per tots els agents que han treballat en l’extinció de l’incendi perquè, ha dit, sap “com de difícil és treballar en les tasques d’extinció” d’un foc.
També Begoña Pérez, amb un fill d’11 anys, ha explicat molt emocionada que tenien “moltes ganes” de tornar a la seua casa i en obrir la porta i entrar ha “sentit alegria” i s’ha posat a plorar. “No hi ha explicació per al que hem patit. Ha sigut molt dur, el foc estava molt prop de les cases i ho he passat malament perquè si li passava alguna cosa [a la seua casa], em quedava al carrer, perquè no tinc pares ni germans”, ha explicat. L’aspecte del poble en entrar “és desolador, fa molta pena veure’l cremat, perquè la muntanya és la nostra vida”, ha afirmat Begoña a la porta del seu habitatge acompanyada pel seu fill.
S’ha mostrat contenta perquè la seua gata, a la qual van deixar dins de la casa amb menjar i aigua, “està bé” i perquè l’immoble tampoc no ha patit danys a pesar que el 70 per cent del terme municipal de Pinet ha resultat afectat pel foc.
Un altre dels habitants del poble, Benjamí Villalén, que és veí de Llutxent però té casa a Pinet, també ha recordat plorant i molt emocionat el “paisatge desolador” amb les muntanyes cremades que ha vist en arribar. “És molt trist, t’emociones de veure la muntanya com està”, ha afirmat Villalén després d’explicar amb la veu entretallada que li agrada molt gaudir de la serra. S’ha mostrat content perquè la seua casa no ha patit danys però ha recordat que durant l’evacuació ho van passar malament perquè van haver d’eixir molt ràpid amb el seu fill de dos anys i la seua àvia, de més de 90, i no sabien el que anaven a trobar en tornar.
