Comissions Obreres ha analitzat l’evolució de la formació bonificada programada per les empreses en les diferents comunitats autònomes realitzant una comparativa entre els anys 2016 i 2017 a partir de dades de la Fundació Estatal per a la Formació en l’Ocupació (Fundae). D’aquest informe es desprén que en el nostre territori s’ha reduït el número d’empreses que han realitzat formació en un 5,45%, de manera que han passat de 39.066 a 36.935.
Encara que el nombre global de participants ha augmentat de 354.507 a 378.311, ha sigut fonamentalment en la gran empresa. Per tant, s’abandona eixe dret per part de les més xicotetes, que tenen majors dificultats per a adaptar-se a la reforma de 2015 impulsada pel govern del PP. “Ens preocupa especialment la reducció del nombre de participants en les microempreses, de 1 a 9 persones en plantilla, que disminueix de 40.527 en 2016 a 38.895 en 2017”, assegura Ana María García, secretària d’Ocupació i Formació de CCOO PV.
A més, el nombre d’hores s’ha reduït en 316.836 (ha passat de 5.901.804 a 5.584.968) i ha disminuït la durada mitjana de les accions formatives de 17 a 15. Això demostra, segons García, la falta de compromís empresarial al fet que els treballadors puguen exercir el seu dret a la formació. Per al sindicat, aquestes dades evidencien el fracàs de la Llei 30/2015 i la necessitat d’un nou acord de formació professional per a l’ocupació fruit del diàleg social.
L’informe del sindicat obrer mostra que tampoc no existeix igualtat en les oportunitats d’accés a la formació, ja que tan sols el 44% de les dones reben formació. També posa en relleu el desequilibri segons el tipus de qualificació, ja que els qui la tenen més baixa només suposen un 24% del total, “quan precisament més la necessiten”, destaca García. En la nostra autonomia són milers de persones les que es queden sense formació, ja que mentre que el crèdit disposat en la mitjana de l’Estat augmenta lleugerament, al País Valencià es redueix de 43.843.560 en 2016 a 39.231.656 en 2017.
En el que sí que existeix uniformitat amb la resta d’autonomies és en el contingut de les accions formatives, ja que en totes predomina la formació transversal, que oblida el caràcter específic que determina i caracteritza l’origen i naturalesa del finançament de la formació en l’empresa. Pràcticament en totes elles la meitat de les plantilles reben cursos relacionats amb seguretat i medi ambient; amb administració i gestió, i amb a comerç i màrqueting.
CCOO advoca per estendre en el si de les empreses la cultura de la formació i ampliar el seu accés. Així mateix, la falta de control i capacitat reguladora per a garantir una formació útil que responga a les necessitats de creixement de l’empresa i a la promoció professional fa necessari garantir els drets de participació i consulta prèvia a la representació legal.
