El plat ‘cuinat’ pel CIS que dóna quasi un 30% al PSOE ha completat el menú de Ximo Puig per a engolir-se de grat l’avançament de les eleccions a Corts Valencianes. El problema del president per a portar endavant aquesta jugada d’alt risc és que ha de convéncer els seus socis de Compromís perquè se l’empassen sense ulcerar la confiança mínima necessària per repetir el govern de coalició tan bon punt s’hagen comptat els vots.
“No veig motius polítics suficients per a avançar eleccions però les circumstàncies polítiques en el futur poden canviar, com tot en la vida”, va sentenciar el cap del Consell durant la roda de premsa conjunta amb la seua vicepresidenta, Mónica Oltra, de balanç dels tres anys de gestió del Botànic.
Qualsevol “circumstància” en política és contingent però els vots són necessaris. La política democràtica del segle XXI, basada en una campanya electoral contínua i assaonada d’enquestes i d’estudis d’opinió s’adreça tothora a l’atracció de votants. El PSPV ha vist que el moment de maximitzar-ne el rendiment és ara.
Ximo Puig té el botó roig de la dissolució de les Corts. Al davant albira poc més de mig any de gestió de govern amb més incerteses que avantatges, sobretot perquè ha d’aprovar un pressupost amb el suport de Podem que pot naufragar en el tràmit parlamentari. La temptació no pot ser més gran.
Garanties i arguments
El president no veu “motius suficients” per a l’avançament i garanteix que, en qualsevol cas,”sempre” farà servir “la prerrogativa pensant en l’interés general”. Aquest divendres Puig no va aclarir quins serien els motius i quines les circumstàncies que podrien portar-lo a activar-la.
Tot i això no es va estar de posar en valor “la fita de major autogovern” que va suposar la possibilitat de dissoldre les Corts introduïda en la reforma de l’Estatut en 2006. Aquest, de fet, és l’argument principal que Puig pot fer servir a l’hora de convéncer Compromís de les bondats de la crida a les urnes.
Tot depén, però, de les enquestes i les expectatives. Més enllà d’arrossegar vot nou dels joves que hagen complit 18 anys entre maig de 2015 i ara i una part dels possibles sufragis migrats a Ciutadans, caldrà veure si el bloc d’esquerres que va permetre el tomb polític de fa tres anys es manté ferm.
Una pujada significativa podria suposar que Compromís no s’hi veu perjudicat, almenys en termes absoluts. Perquè, en termes relatius, un reflux de la marea de votants socialistes que van anar a Podem cap a casa faria més gran la distància entre els dos socis de govern i arruïnaria el somni de la coalició de convertir-se en el partit més votat i de fer d’Oltra presidenta de la Generalitat.
Que les eleccions siguen en maig de 2019 no garanteix que els resultats siguen diferents però sí que allunyaria en el temps els benèfics efectes per al PSPV de l’ascensió de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol.
A Compromís confien més en les dificultats de Puig per a justificar davant de l’electorat per què vol avançar eleccions, que en la lleialtat entre socis. Precisament, l’argument més fort en mans del cap del Consell és el que millor entendrien els votants de Compromís.
Unes eleccions separades de les municipals i autonòmiques en altres territoris posarien el País Valencià a l’alçada de Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia pel que fa al disseny d’una campanya en clau pròpia i amb ingerències mínimes de l’agenda política forana. Puig també ha garantit que el que acabe fent serà “en clau valenciana”.
La dreta, en estat de xoc
Un altre argument de pes per a l’avançament és el desconcert que viuen els partits de dretes. La pèrdua del govern espanyol no només va suposar un colp molt dur a la moral dels seus votants, sinó que va suposar la convocatòria d’un procés de substitució en el lideratge –Mariano Rajoy per Pablo Casado– que ha deixat molt afeblida la presidenta valenciana de la formació, Isabel Bonig.
Ciutadans encara ha de concretar els caps de cartell de 2019 i continua sense assolir una identitat pròpia en l’ecosistema polític valencià. Mentre competeix amb el PPCV pel mercat de l’anticatalanisme, les seues expectatives electorals segueixen lligades a l’hiperlideratge d’Albert Rivera. En unes eleccions valencianes en clau pròpia seria, amb molta probabilitat, el partit menys adaptat al medi.
