La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha processat l’expresident de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas; els empresaris Juan Ferri i José Baldó, i altres 45 persones per les operacions immobiliàries de la societat Grup Grand Coral a Mèxic per valor de 750 milions d’euros que van suposar “una autèntica operativa de desfalc” de Bancaixa i Banc de València, segons es recull en la interlocutòria datada el passat 31 de juliol.
La denúncia la va interposar fa tres anys Bankia davant de l’Audiència Nacional, tot al·legant que el sistema financer valencià va ser el vertader perjudicat. Olivas i els empresaris van ser detinguts durant la instrucció. Ferri i Baldó també seran jutjats per un altre cas de desfalc i frau a Hisenda, relacionat amb l’altra caixa valenciana extinta, la CAM, i el Carib, en concret la República Dominicana i, de nou, Mèxic.
“Consentidor” és la paraula més grossa amb què anomena la magistrada a Olivas, malgrat els delictes que atribueix tant a ell cóm a un grup d’empresaris i a part dels membres dels successius consells d’administració de Bancaixa en l’època investigada. L’antiga Bancaixa i el Banc de València són les entitats financeres saquejades de 2005 a 2009 amb un entramat societari d’inversions immobiliàries a Mèxic que es venien com un gran projecte turístic anomenat el Grand Coral.
El triangle es tancava amb una societat holandesa i amb Andorra com a destinació dels diners. Enmig hi ha 14 viatges de plaer a Cuba de l’expresident Olivas, que en aquell moment presidia les principals entitats financeres valencianes. Les referències del projecte van ser esborrades dels correus electrònics de les entitats bancàries.
En la interlocutòria, la magistrada instructora –que en setembre passarà a formar part de la Sala Penal del Tribunal Suprem– ha conclòs la instrucció que va començar en juny de 2015 en considerar que els fets són constitutius d’un delicte societari continuat en la seua modalitat d’administració deslleial, de gestió fraudulenta del patrimoni social o d’apropiació indeguda i d’un delicte de blanqueig de capitals.
D’altra banda, la magistrada també acorda el sobreseïment respecte de nou persones investigades a petició de la Fiscalia. A més, emplaça les acusacions al fet que en un termini de deu dies sol·liciten l’obertura de judici oral formulant escrit d’acusació o el sobreseïment de les actuacions.
Inversions immobiliàries
La magistrada explica que les entitats Bancaixa i Banc de València van participar, entre 2005 i 2009, en unes inversions immobiliàries a Mèxic com a part de l’anomenat Grup Grand Coral (GGC), on estaven inclosos altres socis externs, inversions molt diverses i d’una “enorme magnitud econòmica”.
El GGC es va organitzar en una estructura societària en la qual els terrenys i immobles mexicans eren possessió de societats mexicanes les matrius de les quals eren societats holandeses. Aquestes últimes estaven participades per socis hotelers, Bancaixa i Banc de València, a través de societats, així com mitjançant el finançament d’operacions creditícies a les firmes inversores.
La interlocutòria assenyala, d’acord amb els informes dels perits judicials, que les entitats Bancaixa i Banc de València van ser els socis denominats “finançadors” mentre que els socis externs van ser accionistes denominats “promotors-gestors”. El resultat va ser que “els màxims responsables de Bancaixa i Banc de València van afavorir econòmicament, de manera sistemàtica i injustificada i en detriment d’aquestes entitats”, els empresaris Juan Vicente Ferri, José Salvador Baldó i Juan Poch.
Cada projecte disposava d’un “pacte de socis” on es descrivia l’operativa i la relació contractual entre els socis empresarials i els socis que formaven part de la cúpula directiva de Bancaixa i el Banc de València. A més, s’especificaven les quantitats de la inversió i el repartiment accionarial entre les societats participades també pels directius bancaris, que s’interposaven com a societats de gestió, sense tindre cap altra funció més que recaptar la plusvàlua i derivar-la a Andorra per a amagar-la a la Hisenda Pública.
Operacions sospitoses
La resolució enumera les operacions sospitoses, entre elles el Projecte Zacatón y Piedras Bolas, en el qual Ferri, Baldó i Poch, indica, van obtindre una plusvàlua injustificada de 138,8 milions de dòlars, que van sufragar les entitats financeres i que es va transferir als seus comptes a Andorra.
Aquesta operativa la van repetir amb els projectes Emerald i Vinorama, a més de moviments accionarials a les societats Rivera Maya, Fortuna i Baja California. El que hi havia era un contracte de gestió a favor de les societats de Ferri i Baldó per a gestionar GGC, sense que cap activitat justificara el traspàs d’importants quantitats de diners. La jutgessa parla d’un autèntic desfalc de Banc de València i Bancaixa a favor d’aquestos socis hotelers.
“En totes aquestes operacions es comprova que els màxims dirigents de Bancaixa i Banc de València van permetre, en uns casos, i van afavorir, en uns altres, una autèntica operativa de desfalc de les entitats que, de manera injustificada, va anar a parar a les mans dels socis hotelers Juan Ferri, José Baldó i Juan Poch”, assegura la jutge, que indica que els executius de les entitats eren José Luis Olivas; els directors generals de Bancaixa Aurelio Izquierdo i José Fernando García de la Checa, i el conseller delegat de Banc de València Domingo Parra.
Hi afegeix que en les finalitats de l’operativa de concessió de crèdits col·laboraven els gestors de nivell inferior vinculats a Bancaixa i a les seues participades Actura i Bancaixa Habitat i els gestors de Banc de València la seua participada Bavacu.
Lamela subratlla que José Luis Olivas va conéixer i propiciar les inversions milionàries que les entitats que presidia estaven realitzant en GGC, que les llastaven i que, per contra, “suposaven un continu afavoriment als hotelers Ferri i Baldó”, de tal manera que aquestos, en agraïment pel tracte que rebien d’Olivas, van pagar a l’expresident fins a 14 viatges de plaer a Cuba.
Assenyala la magistrada que, d’acord amb l’informe de 3 de juliol de 2017 dels perits designats pel Banc d’Espanya i nomenats judicialment, s’han constatat múltiples irregularitats i una absència de racionalitat econòmica en part de les inversions amb el resultat de la pèrdua del “100% de la inversió duta a terme per les entitats financeres Bancaixa i Banc de València en el Grup Grand Coral, la qual cosa es valora en 750 milions d’euros”.
Operativa de blanqueig de capitals a Andorra
En el curs de la instrucció, diu Lamela, s’ha pogut determinar la realització d’una presumpta operativa de blanqueig a través dels comptes a Andorra controlats per Aurelio Izquierdo i Domingo Parra que gestionaven tant comptes propis com el compte Summerville, receptor de la “injustificable plusvàlua” de l’operació Zacatón i Piedras Bolas, que, segons els indicis, es van poder repartir Izquierdo i Parra juntament amb els hotelers Ferri, Baldó i Poch.
Igualment, assenyala la magistrada, al llarg de la investigació s’ha determinat que els consells d’administració de Bancaixa que van permetre les operacions “en clar menyscapte de l’entitat” van ser els celebrats el 24 d’octubre de 2005, el 19 de desembre de 2006, el 24 d’octubre de 2007 i el del 17 de desembre de 2009.
Les operacions:
1. Projecte Emerald, en el qual gràcies a una prima d’emissió a càrrec de les entitats financeres els investigats Ferri, Baldó i Poch van obtenir una injustificada plusvàlua de 13 milions de dòlars.
2. Projecte Zacatón i Piedras Bolas, en el qual, utilitzant una societat instrumental, la mexicana denominada Consultoría del Mayab SA va permetre de nou a Ferri, Baldó i Poch obtindre una plusvàlua injustificada de 138,8 milions de dòlars que van sufragar igualment les entitats financeres i que es van transferir a comptes d’aquells a Andorra.
3. Projecte Vinoramas, en el qual els citats Ferri i Baldó van obtindre una plusvàlua injustificada, sufragada per les entitats financeres en adquirir accions de Lismore en Varamitra i en acudir a una ampliació de capital amb una “injustificable prima d’emissió”.
4. Moviments accionarials en les societats Rivera Maya, Fortuna i Baja California en l’any 2009, gràcies als quals i amb càrrec a les entitats financeres Poche es va desfer de la seua participació en Group Grand Coral participant Ferri i Baldó en l’operació de desinversió d’aquell i obtenint beneficis injustificats novament.
5. Contractes de gestió a favor de societats mercantils de Ferri i Baldó, gràcies als quals aquests dos empresaris han vingut rebent quantitats ingents de diners per la suposada gestió del Group Grand Coral sense que açò tinga tampoc justificació econòmica.
Altres imputats i socis del negoci
A les finalitats de l’operativa de concessió de crèdits col·laboraven els gestors de nivell inferior vinculats a Bancaixa i a les seues participades Actura i Bancaixa Habitat: Rafael Tomás Codoñer, director de Participades Immobiliàries de Bancaixa; José Cortina Orrios, director de Participades de Bancaixa i conseller delegat de Bancaixa Habitat; Julián Dolz, encarregat de l’Àrea Internacional d’Actura; Manuel Setién, director de Sòl d’Actura; Antonio Paños, director de Riscos de Bancaixa; José Vicente Giner Ponce, responsable d’Auditoria de Bancaixa i empreses participades i director de Riscos, i Juan Miguel Boluda González, director Tècnic del Sòl de Actura.
Igualment van col·laborar els gestors del Banc de València i la seua participada Bavacun: Alfonso Carlos Monferrer Daudí, director de Participades de Banc de València, i Juan Carlos Zafrilla López, director d’Auditoria de Banc de València.
