En l’article 157 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, es defineix la malaltia professional com aquella que “es contrau a conseqüència del treball executat per compte d’altri […]”. És a dir, són patologies professionals que es generen al lloc de treball i són conseqüència de la tasca que es fa o de l’ambient en el qual es treballa.
Per a detectar les malalties professionals, el Consell va engegar en 2013 el Sistema d’Informació Sanitària i Vigilància Empidemiològica Laboral (Sisvel). Es tracta d’una eina que gestiona les notificacions dels facultatius de les possibles malalties professionals, a través de les Unitats de Salut Laboral dels Centres de Salut Pública i connecta el sistema sanitari públic i el sistema preventiu de les empreses amb el sistema d’atenció i de notificació oficial d’eixos danys laborals.
Així, el seu objectiu és facilitar la detecció precoç de les possibles malalties d’origen laboral, sobretot les que amb més freqüència han sigut ateses pel sistema sanitari com a malalties comunes. Així ho explica el document ‘Criterios para la comunicación de sospechas y determinación de posibles enfermedades profesionales’, publicat en 2014 per la conselleria de Sanitat.
Segons explica la directora general de Treball i Benestar Laboral, Cristina Moreno, des que es va posar en marxa el Sisvel, les comunicacions sobre malalties professionals s’han incrementat notablement “perquè el sistema funciona”. Segons explica a Diari La Veu i tal com corroboren les dades del Ministeri de Treball, el País Valencià és l’autonomia on més comunicacions sobre malalties professionals es donen “i això és gràcies a Sisvel”, una eina pionera que fa que el País Valencià “no es puga comparar amb altres autonomies”, explica, ja que cap altre territori té un sistema semblant.
Tal com mostren les dades de la direcció general de Treball, des de la posada en marxa del Sisvel, el nombre de patologies professionals detectades s’ha multiplicat per per tres. Per contra, no han augmentat tant les comunicacions que han acabat en baixa. Segons les darreres dades fetes públiques pel ministeri de treball al mes de juliol, entre gener i juny de 2018 es van presentar 2.307 comunicacions, de les quals només 483 van acabar en baixa. Això suposa que només el 21% de les malalties professionals comunicades per professionals sanitaris acaben en una baixa efectiva.
“Una malaltia professional no sempre comporta una baixa”
La directora general de treball assegura que el decalatge que es dóna entre comunicacions per malalties professionals i les que finalment acaben en una incapacitat temporal es deu a que aquestes patologies “no sempre han d’anar acompanyades d’una baixa”. Segons explica, “un metge pot detectar que un pacient té dèficit d’oïda, que pot estar provocat pel seu lloc de treball, però depenent del treball que desenvolupe, la pèrdua d’audició no té perquè comportar una baixa”.
A més, assegura que no tots els comunicats sobre malalties professionals acaben confirmant-se com a tal. Cristina Moreno assenyala que són els metges de medicina general els qui alerten d’una possible patologia derivada del lloc de treball. Aquesta comunicació es trasllada a les mútues que són les encarregades de determinar si l’afecció és o no una malaltia professional.
En aquest sentit, Moreno explica que “la majoria” de les malalties professionals són trastorns musculoesquelètics (TME) “i és molt extrany que acaben en baixa”. Aquestes malalties són les que es produeixen per repetició de moviments o per carregar pes. Moreno apunta que moltes vegades no deriven en una incapacitat temporal però que sí que poden derivar, per exemple, en jubilacions anticipades.
Els sindicats, en canvi, apunten a un infraregistre de malalties professionals com a causa de les diferències entre comunicacions presentades i baixes concedides. Així ho explica el secretari d’Acció Sindical, Salut Laboral i Medi Ambient de CCOO, Daniel Patiño, que nega que el canvi de sistema en 2013 siga el responsable.
Des de CCOO troben “sospitós” que cap de les comunicacions per malalties professionals siga per càncer. “La malaltia que més taxa de mortalitat té hui en dia no està catalogada com a malaltia professional”, lamenta Patiño. En la seua opinió, el Sisvel “té molt per millorar”. També assegura que “en moltes ocasions”, l’Invassat arriba tard i necessita més mitjans.
Una major incidència en les dones
En el que sí que coincideixen Cristina Moreno i Daniel Patiño és que les dones són les més afectades per les malalties professionals. Segons explica la directora general de Treball, les patologies derivades de la feina són, en la seua majoria, TME que es donen en treballs altament feminitzats, “a diferència de la sinistralitat laboral, més patida per homes”. Segons les darreres dades fetes públiques pel ministeri de Treball, de les 2.307 comunicacions per malalties professionals fetes entre gener i juny d’enguany, 1.413 han sigut presentades per dones i la resta, per homes.
Segons expliquen tant Moreno com Patiño, les TME es donen sobretot en el sector serveis, com per exemple en el cas de les cambreres de pis. En aquest sentit, un estudi de l’Invassat fet juntament amb Turisme i la Conselleria d’Economia, el 66% de les ‘kellys’ presenta problemes en la zona lumbar de l’esquena: el 56% en els muscles i els braços i el 52% en el coll. També pateixen altres afectacions, com ara dolor en els avantbraços, monyiques i mans (48%); en les cames i peus (45%); genolls (33%), i malucs, natges i cuixes (31%). Segons les mateixes dades, el 57% de les ‘kellys’ comencen a patir problemes en l’esquena durant els dos primers anys de treball.
