La separació de poders entre l’Església i la política continua estant en entredit a l’arquebisbat de València des que el prelat Antonio Cañizares ascendira al màxim lloc de responsabilitat. No és la primera vegada que l’arquebisbe posa en qüestió decisions de l’àmbit civil a través de la interpretació de les sagrades escriptures.
Aquest dissabte, Cañizares va publicar la seua carta setmanal carregant contra els “nacionalismes que destrueixen la unitat”, un text farcit de cites de versicles bíblics per a alertar els feligresos dels perills actuals que sobrevolen “la pàtria”, com ara els “secessionistes” i l’aplicació de la “memòria història per a dividir”. I no és la primera vegada que el bisbe fa soflames polítiques des del púlpit. En 2015, el purpurat va oficiar una missa a la catedral de València per la unitat d’Espanya i va publicar les pregàries perquè els feligresos les practicaren. “Déu vol la unitat, que és el que li és grat”, predicava aleshores Cañizares a la Catedral de València durant l’eucaristia. La sentència divina, però, no formava part d’un acte polític, sinó que “és un acte estrictament de fe en Déu, acte profundament cristià, acte religiós d’adoració a Déu”, afirmava en 2015 el líder cristià.
L’historial d’advertiments de l’arquebisbe va més enllà de les soflames sobre la situació política de l’Estat. El bisbe també va equiparar la ideologia de genere amb “l’imperi nazi” en 2016, però, a finals d’aquell any durant l’homilia per la Sagrada Família, el cardenal va carregar contra la llei valenciana per a la igualtat de les persones LGTBI –aleshores en avantprojecte– advertint que “adoctrinar els xiquets en ideologia de gènere és una maldat”. La qualificació del bisbe va provocar les crítiques de Compromís i Intersindial, el sindicat, però, afegia que el posicionament de Cañizares el col·locava “fora de la llei”, mentre que la coalició, a través de Marian Campello, alertava de que “Cañizares demostra que el masclisme no fa vacances”.
El passat dissabte, el bisbe va publicar a la web de l’Arxidiòcesi de València la seua habitual carta setmanal. La temàtica, novament, abordava el futur de la “unitat” d’Espanya i la “responsabilitat” que tenen “tots” d’impedir que l’Estat siga “dividit”. La reflexió del purpurat comença recorrent al versicle del profeta Jeremies per a recordar que talment passava abans del naixement de Jesucrist, ara, al “món i a Espanya” hi ha “grups enfrontats” i s’aplica una “memòria històrica per a dividir, per a reobrir de nou ferides ja curades”. Continua la “fam”, sosté, però també segueixen “els secessionismes i nacionalismes interessats i ideològics que destrueixen la unitat”. En aquest sentit, acusa els “falsos guies” d’anteposar els “seu propis interessos” als del bé comú, uns líders (polítics) que en compte d’optar per conduir cap al “bé que reuneix i unifica, dispersen” aprofitant-se de la “mentida com a arma”. En l’epístola acusa els qui “abandonen” al seu poble “d’alçar murs i tanques, alimentar l’odi i la confrontació” i, per tant, “no trobem la unitat, no trobem la pau”, afegeix.
“Si pensem en la nostra pàtria”, alerta, “no comprovem eixa situació de divisió, de desconcert?”. A l’Estat, indica que hi ha divisió entre “la vida”, la “protecció de la vida naixent” i “la vida termina”, s’ataca la “ferma base de la veritat del matrimoni entre un home i una dona com unió d’amor estable, indisoluble”. “Si mirem bé el panorama actual, ens trobem amb la descomposició, la disgragació, la desvertebració de la nostra societat, en particular la d’Espanya”, apunta.
Cañizares recorda de nou els textos litúrgics on s’empara la seua prèdica: Jeremies, Sant Pau en la Carta als Efesis i l’Evangeli de Marc. Es tracten, doncs, d’uns relats bíblics que, segons el bisbe, han de servir, si més no per als “cristians”, perquè tenen una “responsabilitat en la construcció de la casa comuna, a la unitat”.
