En el seu informe, l’Acadèmia destaca tres aspectes fonamentals per a reforçar la seua adhesió en referència a la llengua com són la importància sociolingüística, les aportacions lexicogràfiques i la dimensió literària que aquesta festa popular i tradicional de València i d’altres ciutats i pobles del País Valencià ha representat en el passat i en l’actualitat per a les lletres valencianes.
L’AVL remarca com durant moltes dècades les falles van ser un dels pocs espais públics on era possible percebre encara la presència del valencià. La fidelitat a la llengua de moltes falles es va anar perllongant al llarg de la història fins arribar als nostres dies. Ara, l’ensenyament del valencià a l’escola i el seu caràcter de llengua cooficial han garantit la seua supervivència i enfortiment.
En el camp lexicogràfic, les falles han generat un cabal lèxic ben notable, que ha contribuït a preservar i transmetre moltes paraules valencianes. La terminologia fallera reuneix moltes veus genuïnes de la gastronomia, la indumentària, la pirotècnia i d’altres oficis propis de la festa. Paraules com adreç, borumballa, bunyol, cadafal, carcassa, cercavila, crema, crida, masclet, ninot, noces, plantà, tronador i moltes més així ho demostren.
La dimensió literària de les falles ha reunit un important elenc d’escriptors valencians: Miquel Adlert, Estellés, Bernat i Baldoví, Casp, Martí Domínguez, Fuster, Lluís Guarner, María Ibars, Carmelina Sánchez Cutillas, Sanchis Guarner o Maximilià Thous. D’altra banda, les falles han generat diverses modalitats d’expressió tant en registre escrit com oral, i nombrosos premis literaris.
Per totes aquestes consideracions culturals, lingüístiques i socials, l’AVL ha acordat hui informar favorablement la proposta de declaració de la festa de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial per part de la UNESCO i oferir la col·laboració a l’òrgan consultiu encarregat d’avaluar la proposta i adherir-se a les institucions impulsores del projecte.
