El Suprem va derogar en març la potestat de les autonomies de deixar Religió fora de segon de batxillerat

El TSJ obliga el Consell a incloure l'assignatura basant-se en una sentència de l'alt tribunal espanyol, que va fallar contra l'exclusió de la matèria a Extremadura
/ València
26 juliol 2018 01:00h
La religió estarà al currículum del darrer curs de batxillerat per primera vegada en l\'etapa democràtica.

La religió entrarà per primera al currículum del darrer grau del batxillerat el curs vinent al País Valencià. Ho farà per primera vegada en el període democràtic nascut de la Constitució de 1978. Així ho ha determinat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) en una interlocutòria on ordena a la Conselleria d'Educació que l'assignatura de Religió estiga inclosa en l'oferta d'assignatures específiques de segon de batxillerat.

La Sala Quarta del tribunal –la mateixa que ha derogat bona part de la normativa de foment del valencià– dóna la raó a l'Associació Professional de Professors de Religió de Centres Estatals (APPRECE) en el seu recurs contra el Decret 51 de 2018, que estableix el currículum dels centres sostinguts amb fons públics per al proper curs i que no dóna l'opció de la Religió com a matèria a què poden optar els alumnes.

Els magistrats basen la decisió en la sentència de 20 de març d'enguany del Tribunal Suprem que va revisar-ne una altra de TSJ d'Extremadura que ordenava al govern autonòmic que incorporara la religió al currículum. De fet, el TSJ valencià sustenta la suspensió cautelar del Decret 51/2018 de la Generalitat en una sentència que, en la pràctica, deixa sense efecte l'habilitació de la LOMCE a les comunitats autònomes perquè decidisquen les assignatures optatives (específiques) en segon de batxillerat.

Pel que fa a la religió, el Reial Decret 1105 de 2014 que regula el batxillerat a l'estat espanyol obliga tots els centres a incloure la religió com a matèria optativa als quatre cursos d'ESO i a primer de batxillerat. Però, per a segon, tot i incloure la formació religiosa com a possibilitat, deixa als territoris la potestat de triar entre les opcions.

El govern d'Alberto Fabra va desenvolupar aquesta normativa estatal el 5 de juny de 2015, una setmana després de perdre les eleccions i quan el PPCV governava ja en funcions la Generalitat. El decret 87 de 2015 va incloure 12 de les 15 assignatures possibles proposades pel Ministeri d'Educació. Va deixar fora Dibuix Tècnic II, Història de la Filosofia i Religió.

El darrer executiu popular va donar continuïtat a una pràctica que es remunta a dècades enrere, atés que ni el Curs d'Orientació Universitària (COU) ni el seu predecessor, el Preuniversitari, incloïen la Religió al currículum.  

Els graus de preparació i orientació no la preveien, entre altres coses perquè no és una matèria que aparega als exàmens de selectivitat (PAU i EVAU en els denominacions més modernes). El TS evita equiparar els antics Preu i COU amb l'actual segon de batxillerat amb l'argument que l'actual normativa no preveu el darrer curs del batxillerat com a preparació a la universitat sinó com el pas necessari per a obtindre el grau de batxiller.

La LOMCE, també coneguda com a llei Wert en referència al primer ministre d'Educació de Mariano Rajoy, preveu la presència de la Religió en tots els cursos, però dóna a les autonomies la possibilitat d'exclore-la de l'oferta educativa.

Aquesta havia sigut la interpretació de la major part dels governs autonòmics, inclosos el de la Comunitat de Madrid, governat pel PP, i el del País Valencià, fins i tot quan eixe partit estava en el poder. Però el TS va establir el març passat que aquesta potestat no és tal. Tot i reconéixer que "l'elecció dels alumnes estarà en funció de la regulació i de la programació de l'oferta educativa de cada administració i de l'oferta dels centres docents", exigeix que s'expliquen "les característiques que justifiquen l'absència de la Religió entre les assignatures específiques" en segon de batxillerat.

El TS i, per extensió, el TSJ reclamen, doncs, una justificació de per què entre les 15 assignatures específiques no està Religió. La sentència, però, no dóna cap indicació al voltant de quines podrien ser les causes objectives o objectivables que podrien determinar una decisió així. En la pràctica, doncs, obliga cada autonomia a buscar raons més enllà de l'opció política o ideològica de per què la religió ha d'estar exclosa del segon curs de batxillerat.

La Comunitat de Madrid va afegir l'assignatura al currículum del curs 2018-2019 a principis de març, dues setmanes abans del pronunciament del Suprem. L'executiu madrileny, encapçalat encara per Cristina Cifuentes ho va justificar en nom de la "seguretat jurídica". La decisió destaca, si més no, per la perspicàcia davant de possibles decisions judicials futures que, com en el cas valencià, obliguen a modificar el pla d'estudis a un mes i escaig del començament del curs escolar.

Els tribunals només reclamen la modificació en la matèria religiosa. Al País Valencià caldria preguntar-se i hauria de ser exigible que el Consell explicara també per què no ha inclòs per al curs vinent Dibuix Tècnic II ni Història de la Filosofia, dues assignatures presents també en el Reial Decret de 2014 però absents dels Decrets del Consell de 2015 i de 2018. De moment no cal perquè ningú ha recorregut contra aquesta absència.

El Consell ha consultat al TSJ sobre quina normativa s'ha d'aplicar una vegada ha anul·lat cautelarment el darrer decret. El tribunal no ho especifica, tot i que la suspensió de la norma modificadora torna a posar en vigor la norma modificada. Això vol dir que caldria aplicar el decret de 2015, que tampoc preveu l'assignatura de Religió en segon de batxillerat. 

L'única instrucció que el TSJ ha donat a la Conselleria d'Educació és que la matèria de Religió haurà d'estar obligatòriament al currículum el proper curs. El departament de Vicent Marzà ha anunciat que ho acatarà.

next