El canvi de model productiu és un dels eixos transversals del govern del Botànic. Fer virar el model econòmic del sector serveis a l’economia productiva és un dels objectius principals de la Generalitat, un projecte de futur en què el govern està convençut que cal implicar els agents econòmics tant públics com privats. Dins del nou model econòmic que el Consell vol impulsar té un pes molt important la innovació, l’I+D+I i la indústria, que són alguns dels àmbits on el Consell, especialment el departament d’Economia, considera que es pot crear més ocupació de qualitat i estable.
Un dels principals aliats amb qui la Generalitat treballa per a aconseguir el canvi de model productiu són els instituts tecnològics. Es tracta d’organismes privats sense ànim de lucre l’objectiu dels quals és donar suport a les empreses, especialment a les pimes, perquè milloren la competitivitat mitjançant l’implementació de l’I+D+I. Per a fer-ho, posen a disposició del teixit industrial un catàleg de ferramentes, formació i assajos de laboratori.
El País Valencià compta actualment amb 11 instituts tecnològics: Aidimme, Aimplas, Aiju, Ainia, Aitex, Ibv, Inescop, Itc, Ite, Itene i Iti, repartits per tot el territori. Alguns d’ells tenen més de 30 anys de trajectòria i des de 2001 estan agrupats en la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit, per les seues sigles en espanyol). L’objectiu d’aquesta unió és posar en valor el model valencià de centre tecnològic. Però, quin és aquest model?
El País Valencià és industrial
Redit, junt amb la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat durant un any i mig tres estudis en els quals radiografia el teixit industrial valencià i el contraposa amb la distribució dels instituts tecnològics i l’impacte que aquestos tenen a tot l’estat espanyol. Una de les primeres conclusions de l’estudi, presentat aquest dimecres a la seu de la CEV a València, és que el País Valencià és un territori eminentment industrial.
Per a refermar aquesta dada, el catedràtic d’economia Francisco Mas, encarregat de presentar l’informe, va explicar que el País Valencià supera en tres punts la mitjana d’indústria de l’estat espanyol i que aquesta genera el 12,1% de l’ocupació. Aquestes dades situen el País Valencià, segons l’estudi, com la segona autonomia després de Catalunya que genera més ocupació industrial.
Tal com va il·lustrar el catedràtic, al País Valencià hi ha cinc grans pols industrials que concentren el 45,9% de les empreses del territori. Aquestos estan situats a Castelló de la Plana, València i a la seua àrea metropolitana, Ontinyent, Elda-Elx i Alacant-Ibi. Per ordre d’importància, els sectors industrials amb més pes són la indústria agroalimentària; la de material de transport; la de química i farmacèutica; productes minerals; tèxtil i calçat; metal·lúrgia; fusta i suro; cautxú i matèries plàstiques; indústria manufacturera; material elèctric, i maquinària.
Un model propi amb impacte estatal
És a dir, la indústria valenciana està tan descentralitzada com diversificada. Aquest és un tret diferencial respecte a altres autonomies amb un pes industrial fort, ja que les empreses solen estar concentrades. Segons explica l’informe, aquest és un model industrial diferencial al qual els instituts tecnològics han sabut donar resposta. I és que la localització dels centres es correspon amb la dels principals pols industrials i també amb la de les principals empreses clients.
Algunes de les empreses que demanen els serveis dels centres tecnològics són pimes, fet diferencial respecte a altres zones, segons va explicar Mas. El catedràtic va explicar que si poden prestar atenció a les pimes és principalment perquè els instituts tecnològics estan “a peu de fàbrica”.
Actualment, Redit compta amb 5.100 associats i 12.700 clients i alguns d’ells estan fora dels límits del País Valencià. Així, els centres que formen part de Redit tenen ramificacions en Vigo, Bilbao, Arnedo, Barcelona, Madrid, Balears i Múrcia. Així, l’estudi conclou que el model valencià de centre tecnològic és “propi” i adaptat a les necessitats del País Valencià, “però té impacte en el conjunt d’Espanya”.
Malgrat els “bons resultats de l’estudi”, el president de Redit, Fernando Saludes, va explicar que encara queden coses a fer. Preguntat pel cap d’una empresa client d’un institut tecnològic, Saludes va reconéixer que un dels reptes a llarg termini que tenen és aconseguir homologar tots els resultats de tots els centres tecnològics. Això suposaria que si una empresa vol exportar a països de fora de la Unió Europea, podrà aportar tots els certificats obtinguts en un institut tecnològic valencià o europeu i que siguen reconeguts per tot arreu, cosa que amb alguns països no passa en l’actualitat.
Impacte dels instituts tecnològics al territori
Els instituts tecnològics obtenen ingressos del que paguen les empreses, de subvencions i fons autonòmics, estatals i europeus. En total, l’any 2017 Redit va obtindre uns ingressos de 97 milions d’euros. El 64% dels diners van provindre d’empreses; el 24%, de l’Ivace; el 3%, de fons estatals, i els 9%, de fons europeus. En tots els centres el darrer any es van engegar 800 projectes d’I+D+I i es dóna feina a 1.450 professionals.
Segons les dades de Redit, en 2017 van captar 15,8 milions d’euros de programes estatals i europeus i, a més, asseguren que les empreses que treballen amb ells com a socis suposen el 23% de la xifra de negoci del País Valencià. Les exportacions d’eixes empreses a països de fora de la Unió Europea representen l’11% del total de les exportacions del territori. D’altra banda, l’impacte dels instituts tecnològics de Redit en l’economia del País Valencià ascendeix al 1,8% del PIB, més de 1.800 milions d’euros.
Amb aquestes xifres i amb l’objectiu d’augmentar l’impacte dels instituts tecnològics en l’economia valenciana, el president de Redit va demanar a l’Ivace més inversions per a poder generar coneixement que després és aplicable a les empreses del mercat. No obstant això, va reconéixer la bona relació entre ambdues institucions i va demanar que les partides destinades als instituts tecnològics no estiguen subjectes a cicles polítics.
